Content
-
Brogue
El terme brogue (BROWG) es refereix generalment a un accent irlandès. Menys freqüentment, també pot referir-se a altres formes regionals d’anglès, en particular les d’Escòcia o el West West anglès. La paraula es va registrar per primera vegada el 1689. S’han proposat múltiples etimologies: pot derivar de l’irlandès bróg (“zapata”), el tipus de sabata que tradicionalment es portava per la gent d’Irlanda i les Highlands escoceses, i per tant possiblement significava originalment “el discurs dels que anomenen una sabata una brossa ". També és possible que el terme vingui de la paraula irlandesa barróg, que significa "hold (a la llengua)", per tant "accent" o "impediment de la parla". Una famosa etimologia falsa afirma que la paraula prové de la suposada percepció que els irlandesos parlaven anglès tan peculiarment que era com si ho fessin "amb una sabata a la boca".
Accent (substantiu)
Una articulació més gran o més forta d’una determinada síl·laba d’una paraula o frase per distingir-la de les altres o per emfasitzar-la.
"En la paraula" atent ", l'accent es posa a la primera síl·laba."
Accent (substantiu)
L’èmfasi o la importància en general.
"En aquest hotel, l'accent és de luxe".
Accent (substantiu)
Una marca o caràcter utilitzat per escrit, per indicar el lloc de l’accent parlat o per indicar la naturalesa o la qualitat de la vocal marcada.
"El nom Cézanne està escrit amb un accent agut."
Accent (substantiu)
Modulació de la veu en la parla; la manera de parlar o de pronunciar-se; una modificació peculiar o característica de la veu, que expressa emoció; to.
Accent (substantiu)
La forma distintiva de pronunciar una llengua associada a una determinada regió, grup social, etc., ja sigui d'un parlant nadiu o d'un estranger; els aspectes fonètics i fonològics d’un dialecte.
"un accent estranger"
"un accent americà, britànic o australià"
"un ampli accent irlandès"
"un toc d'un accent alemany"
Accent (substantiu)
Una forma distintiva de produir un llenguatge de signes, com ara algú que no utilitza normalment un llenguatge de signes determinat en utilitzar-lo.
Accent (substantiu)
Una paraula; un to o so significatiu.
Accent (substantiu)
Expressions en general; discurs
Accent (substantiu)
L’estrès posat en certes síl·labes d’un vers.
Accent (substantiu)
Una tensió regularment recurrent sobre el to que marca el començament i, més febblement, la tercera part de la mesura.
Accent (substantiu)
Una especial èmfasi del to, fins i tot en la part més feble de la mesura.
Accent (substantiu)
L’accent rítmic, que marca frases i seccions d’un període.
Accent (substantiu)
L’èmfasi expressiu i l’ombrejament d’un passatge.
Accent (substantiu)
Una marca usada per representar l'estrès específic en una nota.
Accent (substantiu)
Una marca col·locada a la mà dreta d'una lletra, i una mica per sobre d'ella, per distingir magnituds similars expressades per la mateixa lletra, però que difereixen en valor, com y, y
. Accent (substantiu)
Una marca a la mà dreta d’un número, que indica minuts de grau, segons, etc., com a 12 27
és a dir, dotze minuts i vint-i-set segons. Accent (substantiu)
Una marca que es fa servir per indicar peus i polzades, com en 6 10
és a dir, sis peus deu polzades. Accent (substantiu)
L'èmfasi en una part d'un disseny o composició artística; un detall destacat, en particular un detall en contrast fort amb el seu entorn.
Accent (substantiu)
Una petita pedra preciosa ambientada en una joieria.
Accent (substantiu)
Una característica distintiva o de qualitat.
Accent (substantiu)
Uttenció.
Accent (verb)
Per expressar l’accent de la vocació; pronunciar amb accent.
Accent (verb)
Marcar emfàticament; emfatitzar; accentuar; fer destacats.
Accent (verb)
Marcar amb accents escrits.
Brogue (substantiu)
Un fort accent dialectal. A Irlanda solia ser un terme per a irlandès que parlava amb un fort accent anglès, però va canviar gradualment per significar l’anglès que es parlava amb un fort accent irlandès a mesura que el control d’Irlandès a Irlanda es va incrementar gradualment i l’irlandès es va reduir com a llengua estàndard.
Brogue (substantiu)
Una forta sabata d’Oxford, amb perforacions ornamentals i puntes d’ala.
Brogue (substantiu)
Una sabata grossa de cuir no adobat.
Brogue (verb)
Parlar amb una broga (accent).
Brogue (verb)
Caminar.
Brogue (verb)
Per llançar.
Brogue (verb)
Per perforar un forat, com amb un sorprenent.
Brogue (verb)
pescar anguiles pertorbant les aigües
Accent (substantiu)
Una força superior de veu o d’esforç articulatiu sobre alguna síl·laba particular d’una paraula o d’una frase, distingint-la de les altres.
Accent (substantiu)
Una marca o caràcter utilitzat per escriure i que serveix per regular la pronunciació; esp .: (a) una marca per indicar la naturalesa i el lloc de l'accent parlat; (b) una marca per indicar la qualitat del so de la vocal marcada; així, els accents francesos.
Accent (substantiu)
Modulació de la veu en la parla; manera de parlar o de pronunciar-se; modificació peculiar o característica de la veu; to; com, accent estranger; un accent francès o alemany.
Accent (substantiu)
Una paraula; un to significatiu
Accent (substantiu)
L’estrès posat en certes síl·labes d’un vers.
Accent (substantiu)
Una tensió regularment recurrent sobre el to que marca el començament i, més febblement, la tercera part de la mesura.
Accent (substantiu)
Una marca col·locada a la mà dreta d’una lletra i una mica per sobre d’aquesta, per distingir magnituds d’un tipus similar expressades per la mateixa lletra, però que difereixen en valor, com y´, y.
Accent
Per expressar l’accent de (ja sigui per la veu o per una marca); pronunciar o marcar amb accent.
Accent
Marcar emfàticament; emfatitzar.
Brogue (substantiu)
Una sabata forta i gruixuda; un brogan.
Brogue (substantiu)
Una pronunciació dialèctica; esp. la manera irlandesa de pronunciar l’anglès.
Accent (substantiu)
forma d’expressió oral distintiva;
"no podia suprimir el seu accent despectiu"
"tenia un patró de discurs molt clar"
Accent (substantiu)
especial importància o significació;
"la llum vermella va donar èmfasi a la figura central"
"l'habitació estava decorada amb tons grisos amb accents vermells distintius"
Accent (substantiu)
l’ús o el vocabulari característic d’un grup específic de persones;
"els immigrants parlaven un estrany dialecte de l'anglès"
"té un fort accent alemany"
Accent (substantiu)
la relativa rellevància d’una síl·laba o d’una nota musical (sobretot pel que fa a l’estrès o el to);
"va posar l'estrès en una síl·laba errònia"
Accent (substantiu)
una marca diacrítica usada per indicar estrès o col·locada damunt d’una vocal per indicar una pronunciació especial
Accent (verb)
a estressar, a la vegada que és important;
"El doctor Jones posa èmfasi en l'exercici, a més d'un canvi en la dieta"
Accent (verb)
posar estrès; pronunciar amb accent;
"A Farsi, accentueu l'última síl·laba de cada paraula"
Brogue (substantiu)
una sabata gruixuda i pesada
