Analògia i al·legoria: quina és la diferència?

Autora: John Stephens
Data De La Creació: 24 Gener 2021
Data D’Actualització: 12 Ser Possible 2024
Anonim
Analògia i al·legoria: quina és la diferència? - Diferents Preguntes
Analògia i al·legoria: quina és la diferència? - Diferents Preguntes

Content

La principal diferència entre l'Alegoria i l'Analogia és que la L’al·legoria és una figura del discurs i L’analogia és una inferència o argument d’una particular a una altra particular.


  • Al·legoria

    Com a dispositiu literari, una al·legoria és una metàfora que el vehicle pot ser un personatge, un lloc o un esdeveniment, que representa temes i ocurrències del món real. L’al·legoria (en el sentit de la pràctica i l’ús de dispositius i obres al·legòriques) s’ha produït àmpliament al llarg de la història en totes les formes d’art, en gran mesura perquè pot il·lustrar o transmetre idees i conceptes complexos de maneres comprensibles o impactants per als seus espectadors, lectors o oients. Els escriptors o parlants solen utilitzar al·legories com a artefactes literaris o com a dispositius retòrics que transmeten significats (semi) ocults o complexos mitjançant figures, accions, imatges o esdeveniments simbòlics, que creen conjuntament el significat moral, espiritual o polític que l'autor vol transmetre. .

  • Analogia

    L'analogia (del grec ἀναλογία, analogia, "proporció", de ana- "upon, segons" + logos "ratio") és un procés cognitiu de transferència d'informació o significat d'un subjecte determinat (l'analògic o la font) a un altre ( l’objectiu) o una expressió lingüística corresponent a un procés d’aquest tipus. En un sentit més estret, l'analogia és una inferència o un argument d'un particular a un altre particular, en contraposició a la deducció, la inducció i el segrest, en què almenys una de les premisses, o la conclusió, és general més que particular. El terme analogia també es pot referir a la relació entre la font i el propi objectiu, que sovint és (encara que no sempre) una semblança, com en la noció biològica d’analogia.L’analogia té un paper important en la resolució de problemes, a més de la presa de decisions, l’argumentació, la percepció, la generalització, la memòria, la creativitat, la invenció, la predicció, l’emoció, l’explicació, la conceptualització i la comunicació. Es troba darrere de tasques bàsiques com la identificació de llocs, objectes i persones, per exemple, en sistemes de percepció facial i reconeixement facial. S'ha argumentat que l'analogia és "el nucli de la cognició". El llenguatge analògic específic inclou exemples, comparacions, metàfores, símils, al·legories i paràboles, però no metonímia. Frases com ara, etcètera, com ara, i la mateixa paraula també es basen en una comprensió analògica per part del receptor de les que les inclou. L’analogia és important no només en el llenguatge ordinari i el sentit comú (on els refranys i els idiomes donen molts exemples de la seva aplicació), sinó també en la ciència, la filosofia, el dret i les humanitats. Els conceptes d'associació, comparació, correspondència, homologia matemàtica i morfològica, homomorfisme, iconicitat, isomorfisme, metàfora, semblança i semblança estan estretament relacionats amb l'analogia. En lingüística cognitiva, la noció de metàfora conceptual pot equivaler a l'analogia. L’analogia també és una base per a qualsevol argument comparatiu, així com per a experiments que els resultats es transmetin a objectes que no han estat objecte d’examen (per exemple, experiments sobre rates quan s’apliquen resultats a humans). Filosofos, científics, teòlegs i advocats han estat estudiats i discutits des de l’antiguitat clàssica des de l’antiguitat clàssica. Les darreres dècades han mostrat un nou interès per l'analogia, sobretot en les ciències cognitives.


  • Al·legoria (substantiu)

    La representació de principis abstractes per personatges o figures.

  • Al·legoria (substantiu)

    Una imatge, llibre o qualsevol altra forma de comunicació mitjançant aquesta representació.

  • Al·legoria (substantiu)

    Una representació simbòlica que es pot interpretar per revelar un significat ocult, normalment moral o polític.

  • Al·legoria (substantiu)

    Una categoria que conserva part de l’estructura de la categoria de relacions binàries entre conjunts, representant una generalització d’alt nivell d’aquesta categoria.

  • Analogia

    Relació de semblança o equivalència entre dues situacions, persones o objectes, especialment quan s’utilitza com a base d’explicació o extrapolació.

  • Al·legoria (substantiu)

    una història, poema o imatge que es pugui interpretar per revelar un significat ocult, típicament moral o polític


    "Pilgrims Progress és una al·legoria del viatge espiritual"

  • Al·legoria (substantiu)

    un símbol.

  • Analogia

    una comparació entre una cosa i una altra, normalment amb finalitats d’explicació o aclariment

    "interpreta funcions lògiques per analogia amb màquines"

    "una analogia entre el funcionament de la natura i el de les societats humanes"

  • Analogia

    una correspondència o semblança parcial

    "la síndrome s'anomena disgrafia profunda per la seva analogia a la dislèxia profunda"

  • Analogia

    una cosa comparable a qualsevol altra cosa en aspectes significatius

    "les obres d'art eren vistes com una analogia per a les obres de la natura"

  • Analogia

    un procés d’argumentació des de la similitud en aspectes coneguts a la similitud en altres aspectes

    "argument per analogia"

  • Analogia

    un procés mitjançant el qual es creen paraules i inflexions noves a partir de regularitats en forma de les existents.

  • Analogia

    la semblança de funció entre òrgans que tenen un origen evolutiu diferent.

  • Al·legoria (substantiu)

    Una frase o discurs figuratiu, en què el subjecte principal és descrit per un altre subjecte que s’assembla a les seves propietats i circumstàncies. Així, el subjecte real es manté fora de vista, i ens queda recollir les intencions de l'escriptor o orador per la semblança del secundari amb el subjecte primari.

  • Al·legoria (substantiu)

    Qualsevol cosa que representi per semblant semblança; un emblema.

  • Al·legoria (substantiu)

    Una representació de la figura que té un significat més enllà de la noció transmesa directament per l'objecte pintat o esculpit.

  • Analogia

    Una semblança de relacions; un acord o semblança entre les coses en algunes circumstàncies o efectes, quan les coses són altament diferents. Així, l’aprenentatge il·lumina la ment, perquè és a la ment el que la llum és a l’ull, permetent-li descobrir les coses abans d’amagat.

  • Analogia

    Una relació o correspondència en funció, entre òrgans o parts decisivament diferents.

  • Analogia

    Proporció; igualtat de ràtios.

  • Analogia

    Conformitat de les paraules amb el geni, l'estructura o les regles generals d'una llengua; similitud d’origen, inflexió o principi de pronunciació i similars, en contraposició a l’anomalia.

  • Al·legoria (substantiu)

    una història moral breu (sovint amb personatges animals)

  • Al·legoria (substantiu)

    un símbol visible que representa una idea abstracta

  • Al·legoria (substantiu)

    un estil expressiu que utilitza personatges i esdeveniments de ficció per descriure algun tema mitjançant semblances suggeridores; una metàfora estesa

  • Analogia

    una inferència que, si algunes coses coincideixen en alguns aspectes, probablement coincideixen en altres

  • Analogia

    elaborar una comparació per tal de mostrar alguna semblança en algun aspecte;

    "el funcionament d'un ordinador presenta una interessant analogia amb el funcionament del cervell"

    "els models mostren per analogia com es construeix la matèria"

  • Analogia

    la creença religiosa que entre criatura i creador no es pot trobar una semblança tan gran però que la dissimilitat és sempre més gran; el llenguatge pot apuntar en la direcció correcta, però qualsevol analogia entre Déu i els humans serà sempre insuficient

Giggle vs. Chuckle: quina és la diferència?

John Stephens

Ser Possible 2024

Giggle El riure é una reacció fíica en human i algune altre epècie de primat, que coniteix típicament en contraccion rítmique, ovint audible del diafragma i altre part ...

Femta Le femte (o femte) ón le rete òlide o emiòlide de l’aliment que no e podrien digerir a l’intetí prim. El bacteri de l’intetí gro decomponen encara mé el material....

Missatges Populars