Content

La principal diferència entre Al·literació i Assonància és que la L’aliteració és un dispositiu literari estilístic identificat pel so repetit de la primera lletra en una sèrie de paraules múltiples o la repetició de la mateixa lletra sona en síl·labes accentuades d’una frase i Assonance és una repetició de sons vocals per crear rimes internes en frases o frases; un dels blocs de construcció del vers.

• Al·literació

  A la literatura, l'al·literació és la repetició evident de sons consonàntics inicials idèntics en síl·labes successives o estretament associades dins d'un grup de paraules, fins i tot les que s'escriuen de manera diferent. Com a mètode per enllaçar paraules amb efecte, l'al·literació també es diu rima principal o rima inicial. Per exemple, "casa humil" o "joc de poder potencial". Un exemple familiar és "Peter Piper va escollir un peck de pebrots adobats". "Al·literació" és de la paraula llatina littera, que significa "lletra de l'alfabet"; va ser inventat per primera vegada en un diàleg llatí per l’humanista italià Giovanni Pontano al segle XV. Alguns experts literaris accepten com a al·literació la repetició de sons de vocals o la repetició al final de les paraules. L’al·literació es refereix estretament a la repetició d’una lletra en qualsevol síl·laba que, segons el poema mesurador, es posa de relleu, com en el vers de James Thomsons "Vine ... arrossegant la mandrosa línies llengüeta al llarg de". La consonància és un dispositiu literari més ampli identificat per la repetició de sona la consonant en qualsevol moment d’una paraula (per exemple, tornar a casa, peu calent). L’al·literació és un cas especial de consonància on el so consonàntic repetit es troba en la síl·laba accentuada. L’al·literació pot referir-se també a l’ús de consonants diferents, però similars, com l’al·literació de z amb s, com fa l’autor de Sir Gawain i el Green Knight, o com a poetes anglosaxons (anglès antic) al·litarien g / fricatiu amb soft. g (aquesta darrera va exemplificar en alguns cursos com la lletra yogh - ȝ - pronunciada com la y a yarrow o la j a Jotunheim). Hi ha una forma especialitzada d'al·literació anomenada al·literació simètrica. És a dir, una al·literació que conté paral·lelisme o xiasme. En aquest cas, la frase ha de tenir un parell de paraules finals externes, ambdues que comencen amb el mateix so, i parells de paraules externes que també comencen amb els sons coincidents mentre un s'apropa progressivament al centre. Per exemple, "regla blazers marró rovell" o "coordinació del color fluoro per sempre". L’al·literació simètrica és similar als palíndroms en el seu ús de la simetria.

  
  

• Assonància

  L’assonància és una semblança entre els sons de les paraules / síl·labes ja sigui entre les seves vocals (per exemple, carn, mongeta) o entre les seves consonants (per exemple, guardar, cape). Tanmateix, l’assonància entre consonants s’anomena generalment consonància en l’ús americà. Els dos tipus sovint es combinen, entre les paraules sis i switch, en què les vocals són idèntiques, i les consonants són similars, però no completament idèntiques. Si hi ha repetició de la mateixa vocal o d’algunes vocals similars en l’obra literària, especialment en síl·labes accentuades, es pot denominar armonia vocal. Un cas especial d’assonància és la rima, en què les terminacions de les paraules (generalment comença amb el so vocal de la darrera síl·laba accentuada) són idèntiques, com en la boira, el gos o la història i el misteri. L’assonància vocal és un element important en vers. L’assonància es produeix més sovint en versos que en prosa; s'utilitza en la poesia en anglès i és particularment important en el francès antic, l'espanyol i les llengües celtes.

  
  

• Al·literació (nom)

  La repetició de sons consonàntics al començament de dues o més paraules succeeixen immediatament les unes a les altres o a intervals curts.

• Al·literació (nom)

  La recurrència de la mateixa lletra en parts de paraules accentuades, com en el mètode al·literatiu anglosaxó.

• Assonance (noun)

  La repetició de sons vocals similars o idèntics (encara que amb consonants diferents), normalment en literatura o poesia.

• Al·literació (nom)

  l’aparició de la mateixa lletra o so al començament de paraules adjacents o estretament connectades

  "l'al·literació dels" dolços ocells cantaven "

  "les referències s'agrupen en les darreres línies"

• Assonance (noun)

  semblança de so entre síl·labes de paraules properes, derivada particularment de la rima de dues o més vocals accentuades, però no de consonants (per exemple, sonet, farinetes), sinó també de l'ús de consonants idèntiques amb vocals diferents (per exemple, assassinades, fredes, abatudes)

  "Assonàncies al·lucratives com ara" fallar "i" caure "són molt freqüents en la poesia anglesa antiga"

  "l'ús de l'assonència al llarg del poema crea el so de la desesperació"

• Al·literació (nom)

  La repetició de la mateixa lletra al començament de dues o més paraules immediatament succeint-se mútuament, o a intervals curts; com en les línies següents: -

• Assonance (noun)

  Semblança del so.

• Assonance (noun)

  Una espècie peculiar de rima, en què les darreres vocals accentuades i les que la segueixen en una paraula corresponen al so amb les vocals d’una altra paraula, mentre que les consonants de les dues paraules són diferents del so; com, calamo i platà, bebè i xerrada.

• Assonance (noun)

  Correspondència incompleta.

• Al·literació (nom)

  ús de la mateixa consonant al principi de cada síl·laba accentuada en una línia de vers;

  "al voltant de la roca va córrer el fang rascal"

• Assonance (noun)

  la repetició de vocals similars en les síl·labes accentuades de les paraules successives