Content
- Diferència principal
- Polímers amorfs vs Polímers cristal·lins
- Gràfic de comparació
- Què són els polímers amorfs?
- Exemple
- Què són els polímers cristal·lins?
- Exemple
- Diferències claus
- Conclusió
Diferència principal
La diferència principal entre els polímers amorfs i els polímers cristal·lins és que els polímers amorfs es refereixen als polímers que no tenen molècules uniformement envasades, mentre que els polímers cristal·lins es refereixen als polímers que tenen molècules uniformement envasades.
Polímers amorfs vs Polímers cristal·lins
Els polímers amorfs són els polímers que no tenen molècules envasades uniformement, mentre que els polímers cristal·lins són els polímers que tenen molècules envasades uniformement. Els polímers amorfs tenen molècules ordenades aleatòriament que fan referència a les regions amorfes, mentre que els polímers cristal·lins tenen molècules disposades en els patrons definits que fan referència a les regions cristal·lines. Els polímers amorfes no tenen punts de fusió definits o aguts, mentre que els polímers cristal·lins tenen punts de fusió definits i nítids. Els polímers amorfs solen ser transparents i clars, mentre que els polímers cristal·lins solen ser translúcids o opacs. Els polímers amorfs solen tenir menys resistència química, mentre que els polímers cristal·lins solen tenir una alta resistència química. Els polímers amorfs solen ser tous, mentre que els polímers cristal·lins solen ser durs. Els polímers amorfs solen tenir una energia molt baixa, mentre que els polímers cristal·lins solen tenir una energia molt elevada. Els polímers amorfs solen tenir una permeabilitat molt elevada al gas, mentre que els polímers cristal·lins solen tenir una permeabilitat molt baixa al gas. Els polímers amorfs solen tenir una baixa capacitat de contracció, mentre que els amorfs cristal·lins solen tenir una gran capacitat de contracció.
Gràfic de comparació
| Polímers amorfs | Polímers cristal·lins |
| Els polímers amorfs són els polímers que no tenen molècules envasades uniformement. | Els polímers cristal·lins són els polímers que tenen molècules envasades uniformement. |
| Punt de fusió | |
| Cap punt de fusió pronunciat | Punt de fusió nítid |
| Claritat | |
| Transparent | Opac |
| Retracció | |
| Retracció baixa | Altes contraccions |
| Resistència química | |
| Mala resistència química | Bona resistència química |
| Duresa | |
| Suau | Difícil |
| L’energia per fondre’s | |
| Baixa energia | Altes energies |
| Permeabilitat del gas | |
| Alta permeabilitat | Permeabilitat baixa |
Què són els polímers amorfs?
Els polímers amorfs són els polímers que tenen molècules disposades de manera aleatòria que fan referència a la regió amorfa. Els polímers amorfs no solen tenir molècules embalades. Els polímers amorfs tampoc posseeixen punts de fusió definits i aguts. Els polímers amorfs solen ser clars, evidents i transparents. Els polímers amorfs sempre tenen una baixa capacitat de contracció. Els polímers amorfs solen tenir menys resistència química. Són suaus i tenen una energia molt baixa per fondre’s. També tenen una permeabilitat molt elevada del gas. A causa de la diferència d’estructura, els polímers amorfs solen tenir unes propietats físiques i mecàniques molt clares i diferents. Els polímers amorfs són molt trencadissos, durs i vidres. Els polímers amorfs sempre mostren propietats elàstiques i també formen reticulacions. Els polímers amorfs són suaus generalment a causa d’una coordinació a llarg termini. El comportament dels polímers amorfs és que es fan suaus lentament a mesura que augmenta la temperatura. Els polímers amorfs tenen menys estabilitat dimensional i es poden deformar fàcilment. Els polímers amorfs són durs a temperatures baixes. Sol tenir la capacitat de relliscar-se. Els polímers amorfs solen tenir una baixa resistència a la calor. El grau d’ordre en l’estructura dels polímers amorfs és aleatori. Aquesta estructura proporciona als polímers amorfs una estabilitat addicional o propietats físiques i mecàniques diferents. L’estructura dels polímers amorfs és íntima. Els polímers amorfs també tenen elasticitat i flexibilitat. Els polímers amorfs també poden contenir algunes zones o porcions de cristalinitat. Els polímers amorfs solen tenir un aspecte menys clar, de manera que tampoc no poden reflectir la llum.
Exemple
Làtex de cautxú natural, cautxú estireno-butadiè, etc.
Què són els polímers cristal·lins?
Els polímers cristal·lins són els polímers que tenen molècules disposades de manera regular que fan referència a les regions o porcions cristal·lines. Els polímers cristal·lins solen tenir molècules envasades. Els polímers cristal·lins també tenen punts de fusió nítids i definits. Els polímers cristal·lins són sempre translúcids i opacs. Els polímers cristal·lins tenen una capacitat de contracció molt elevada. Els polímers cristal·lins tenen una resistència química molt alta. També tenen una energia molt alta per fondre’s. També tenen una permeabilitat molt baixa dels gasos. Degut a les diferències d’estructura, els polímers cristal·lins tenen polímers físics i mecànics molt clars i diferents i únics. Els polímers cristal·lins sempre mostren menys propietats elàstiques i també formen reticulacions estretes. Els polímers cristal·lins són molt durs a causa d’una coordinació a curt termini. Els polímers cristal·lins tenen propietats específiques en dimensions tridimensionals molt elevades. Els polímers cristal·lins també tenen una gran abrasió per escalfar. El grau d’ordre en els polímers cristal·lins és sempre regular. Aquesta estructura de polímer cristal·lí proporciona una estabilitat addicional i propietats específiques, com ara propietats físiques i mecàniques. L’estructura dels polímers cristal·lins també es coneix com la tàctica. Els polímers cristal·lins tenen menys elasticitat i flexibilitat. Els polímers cristal·lins sempre contenen àrees de cristalinitat. Els polímers cristal·lins tenen un aspecte clar i tenen un aspecte clar.
Exemple
Polietilè, polietilè tereftalat, etc.
Diferències claus
- Els polímers amorfs solen tenir regions amorfes, mentre que els polímers cristal·lins solen tenir regions cristal·lines.
- Els polímers amorfs no tenen punts de fusió definits i nítids, mentre que els polímers cristal·lins tenen punts de fusió definits i nítids.
- Els polímers amorfs sempre tenen una permeabilitat molt elevada al gas, mentre que els polímers cristal·lins sempre tenen una permeabilitat molt baixa al gas.
- Els polímers amorfs tenen una resistència química molt baixa a la calor, mentre que els polímers cristal·lins tenen una resistència química molt alta a la calor.
- Els polímers amorfs solen ser tous, mentre que els polímers cristal·lins solen ser durs.
- Els polímers amorfs sempre són molt clars i transparents, mentre que els polímers cristal·lins són sempre translúcids i opacs.
- Els polímers amorfs tenen una permeabilitat de contracció molt baixa, mentre que els polímers cristal·lins tenen una capacitat de contracció molt alta.
- Els polímers amorfs tenen una elevada elasticitat i flexibilitat, mentre que els polímers cristal·lins tenen una elasticitat i una flexibilitat molt baixes.
- Els polímers amorfs no solen tenir molècules embalades, mentre que els polímers cristal·lins solen tenir molècules envasades.
Conclusió
La discussió anterior conclou que tant els polímers amorfs com els polímers cristal·lins són macromolècules. Els polímers amorfs són els polímers que tenen molècules disposades de manera aleatòria i tenen regions amorfes, mentre que els polímers cristal·lins són els polímers que tenen molècules ordenades de manera regular i que tenen regions cristal·lines.
