Content

La principal diferència entre Ària i Recitatiu és que la Aria és una peça musical per a una sola veu com a part d'una obra més gran i El recitatiu és una forma musical en òpera, cantata, missa o oratori.

• Ària

  Una música (; italià: aire; plural: arie, o àries d'ús comú, forma diminutiva arietta o ariette) a la música era originalment una melodia expressiva, generalment, però no sempre, interpretada per un cantant. El terme es va utilitzar gairebé exclusivament per descriure una peça autònoma per a una veu, amb o sense acompanyament instrumental o orquestral, normalment part d'una obra més gran. El concepte típic per a les àries és l’òpera, però les àries vocals també apareixen en oratoris i cantates, compartint trets de l’ària operística dels seus períodes.

• Recitatiu

  El recitatiu (també conegut pel seu nom italià "recitativo" ()) és un estil de lliurament (molt utilitzat en òperes, oratoris i cantates) en el qual un cantant es permet adoptar els ritmes de la parla ordinària. Recitatiu no repeteix línies com ho fan les cançons formals. S’assembla més al discurs ordinari cantat més que a una composició musical formal. Recitatiu es pot distingir en un continu des de més semblant a la parla a més musical, amb línies melòdiques més sostingudes. El recitatiu secla majoritàriament sil·làbic ("sec", acompanyat només de continuo) es troba en un extrem de l'espectre a través d'un recitativo accompagnato (amb orquestra), el arioso més melismàtic i finalment l'ària o conjunt completament bufat, on el pols es troba completament governat per la música. El terme recitatiu (o ocasionalment recitatiu litúrgic) també s’aplica a les fórmules més senzilles del cant gregorià, com els tons que s’utilitzen per a l’epístola, l’evangeli, la prefació i les reculls; vegeu accentus.

  
  

• Ària (substantiu)

  Una peça musical escrita típicament per a una veu solista amb acompanyament orquestral en una òpera o cantata.

• Recitatiu (substantiu)

  el diàleg, en una òpera, etc., que, en lloc de ser cantat com a ària, es reprodueix amb els ritmes de la parla normal, sovint amb un simple acompanyament musical o un teclat continu, que serveix per exposar la trama

• Recitatiu (adjectiu)

  d’un recital

• Ària (substantiu)

  una llarga cançó acompanyada per a una veu en solitari, normalment en una òpera o oratori.

• Recitatiu (substantiu)

  Declamació musical del tipus habitual a les parts de narració i diàleg d’òpera i oratori, cantades al ritme de la parla ordinària amb moltes paraules a la mateixa nota

  "cantant en recitativa"

• Ària (substantiu)

  
  

  Un aire o cançó; una melodia; una sintonia.

• Recitatiu (substantiu)

  Una espècie de recitació musical en què les paraules són pronunciades de manera semblant a la de la declamació ordinària; a més, una obra destinada a la recitació; - oposat al melisma.

• Recitatiu (adjectiu)

  O relatiu a la recitació; destinat a recitació o declamació musical; a l'estil o la manera de recitar.

• Ària (substantiu)

  una cançó elaborada per a veu solista

• Ària (substantiu)

  una cançó elaborada per a veu solista

• Recitatiu (substantiu)

  un passatge vocal de la narrativa que el cantant ofereix amb ritmes naturals de la parla