Content
-
Balcó
Un balcó (de l’italià: balcone, bastida; vegeu el vell alt alemany balcho, biga, balk; probablement conec amb el terme persa بالكانه bālkāneh o la seva variant més antiga پالكانه pālkāneh;) és una plataforma que es projecta des de la paret d’un edifici, recolzada per columnes o brackets de consola, tancats amb una balustrada, generalment a la planta baixa.
Balcó (substantiu)
Un edifici d’estructura, sobretot fora d’una finestra.
Balcó (substantiu)
Una etapa d’estructura accessible o similar.
Coberta (substantiu)
Qualsevol superfície plana elevada que es pugui recórrer: un balcó; un porxo; un pati elevat; un terrat pla.
Coberta (substantiu)
El revestiment del terra de les seccions horitzontals, o compartiments, d'una nau. Els vaixells petits només tenen una coberta; els vaixells més grans tenen dues o tres cobertes.
"per nedar la coberta"
Coberta (substantiu)
Una superfície principal de l’avió, especialment d’un biplà o un multiplà.
Coberta (substantiu)
Un paquet o joc de cartes.
Coberta (substantiu)
Conjunt de cartes propietat de cada jugador i de les quals dibuixen quan juga.
Coberta (substantiu)
Un joc de diapositives per a una presentació.
Coberta (substantiu)
Un munt o botiga.
Coberta (verb)
Disposar de coberta, com a vas.
Coberta (verb)
Per colpejar algú al terra, sobretot amb un sol cop de puny.
"Uau, has vist al seu pis aquell tipus que la va punxar?"
Coberta (verb)
Fer que un jugador es quedi sense cartes i, normalment, es perd el joc com a resultat.
Coberta (verb)
Vestir-se (algú), vestir-se amb una elegància més que ordinària
Coberta (verb)
Decorar (alguna cosa)
Coberta (verb)
Cobrir; desmesurar.
Balcó (substantiu)
Una plataforma que es projecta des de la paret d’un edifici, normalment recolzada en mènsules o consoles, i inclosa per un parapet; així com, un balcó davant d’una finestra. També, una galeria projectant en llocs d’atraccions; com, el balcó en un teatre.
Balcó (substantiu)
Una galeria de projecció que era habitual a la popa dels grans vaixells.
Coberta
Cobrir; desmesurar.
Coberta
Vestir, com a persona; vestir; sobretot, per vestir amb elegància més que ordinària; a matriu; adornar; embellir.
Coberta
Disposar de coberta, com a vas.
Coberta
enderrocar (una persona) amb un cop contundent; així, va desfer el seu oponent amb un sol cop de puny.
Coberta (substantiu)
El revestiment del terra de les seccions horitzontals, o compartiments, d'una nau. Els vaixells petits només tenen una coberta; els vaixells més grans tenen dues o tres cobertes.
Coberta (substantiu)
La part superior o superior d'un terrat de mansarda o vorera quan és gairebé plana.
Coberta (substantiu)
El sostre d’un cotxe de passatgers.
Coberta (substantiu)
Un paquet o joc de cartes.
Coberta (substantiu)
Un munt o botiga.
Coberta (substantiu)
Una superfície principal d'aeroplans, esp. d’un biplà o multiplà.
Coberta (substantiu)
la porció d’un pont que serveix de calçada.
Coberta (substantiu)
una plataforma plana contigua a una casa, generalment sense sostre; - normalment s'utilitza per relaxar-se de portes, cuinar a l'aire lliure o per entretenir els hostes.
Balcó (substantiu)
un pis superior que es projecta des de la part posterior sobre la planta principal d'un auditori
Balcó (substantiu)
una plataforma que es projecta des de la paret d’un edifici i envoltada d’una balustrada o barana o parapet
Coberta (substantiu)
qualsevol de les diverses plataformes semblants al pis integrades en un vaixell
Coberta (substantiu)
nom del carrer d’un paquet de drogues il·legals
Coberta (substantiu)
un paquet de 52 cartes de joc
Coberta (substantiu)
un porxo que s’assembla a la coberta d’una nau
Coberta (verb)
ser bonic de mirar;
"Les flors adornaven les taules a tot arreu"
Coberta (verb)
decorar;
"cobrir els halls amb grèvol"
Coberta (verb)
tombar amb força;
"Va armar el seu oponent"