Content
La diferència principal entre Beeing i Ser és que el Beeing és una ortografia arcaica de la paraula "ésser" i L’ésser és un fet d’existir; existència (enfront de la inexistència) o existència conscient, mortal.
-
Ésser
En filosofia, ser significa l'existència d'una cosa. Hi ha de ser qualsevol cosa. L’ontologia és la branca de la filosofia que estudia l’ésser. L’ésser és un concepte que abasta trets objectius i subjectius de la realitat i de l’existència. Qualsevol cosa que tingui part en ser també s'anomena "ésser", tot i que sovint aquest ús es limita a entitats que tenen subjectivitat (com en l'expressió "ésser humà"). La noció de "ser" ha estat, inevitablement, esquiva i controvertida en la història de la filosofia, començant en la filosofia occidental amb intents entre els pre-socràtics de desplegar-la de manera intel·ligent. El primer esforç per reconèixer i definir el concepte va venir de Parmènides, que de fama va dir que "el que és-és". Les paraules comuns com "és", "són" i "estic" es refereixen directament o indirectament a l'ésser. Com a exemple d’esforços en els darrers temps, Martin Heidegger (que ell mateix es va basar en fonts gregues antigues) va adoptar termes després alemanys com Dasein per articular el tema. Diversos enfocaments moderns es basen en exemples europeus continentals com Heidegger i apliquen resultats metafísics a la comprensió de la psicologia humana i de la condició humana en general (sobretot en la tradició existencialista). Per contra, en la filosofia analítica principal, el tema es limita més a la investigació abstracta, en el treball de teòrics tan influents com W. V. O. Quine, per citar-ne un de molts. Una de les qüestions més fonamentals que segueixen exercint els filòsofs és la que planteja William James: "Com arriba el món a estar aquí en lloc de la no entitat que es pugui imaginar al seu lloc? ... de res a no hi ha cap lògica pont ".
Beeing (verb)
grafia arcaica de l'ésser
Ésser (verb)
participi present de be
Ésser (substantiu)
Una criatura viva.
Ésser (substantiu)
L’estat o fet d’existència, consciència o vida, o alguna cosa en un estat d’aquest tipus.
Ésser (substantiu)
Allò que té actualitat (materialment o de concepte).
Ésser (substantiu)
La naturalesa bàsica, o les seves qualitats; essència o personalitat.
Ésser (substantiu)
Una morada; una casa de camp.
Ésser (conjunció)
Donat que; ja que
Ésser
La qualitat o l’estat d’existència, és a dir, un moviment social que va néixer als anys seixanta
Ésser
b (1): quelcom concebible i, per tant, capaç d’existir
Ésser
(2): cosa que existeix realment
Ésser
(3): la totalitat de les coses existents
Ésser
c: existència conscient: VIDA
Ésser
2: les qualitats que constitueixen una cosa existent: ESENCIÓ
Ésser
Sabia que era veritat en el nucli del meu ser.
Ésser
especialment: PERSONALITAT
Ésser
3: un ésser viu
Ésser
éssers sensibles
Ésser
un ésser mític
Ésser
especialment: PERSONA
Ésser
un ésser molt sexual
Ésser (substantiu)
existència
"el ferrocarril va crear moltes ciutats"
"el mercat únic va néixer el 1993"
Ésser (substantiu)
estar viu; vivent
"l'holisme promou una forma de ser unificada"
Ésser (substantiu)
la naturalesa o l’essència d’una persona
"de vegades s'ha desenvolupat un aspecte del nostre ésser a costa dels altres"
Ésser (substantiu)
una criatura o entitat viva real o imaginària, especialment una intel·ligent
"un ésser racional"
"éssers aliens"
Ésser
Existent
Ésser (substantiu)
Existència, en oposició a inexistència; estat o esfera d’existència.
Ésser (substantiu)
Allò que existeix en qualsevol forma, ja sigui material o espiritual, real o ideal; l’existència viva, diferenciada d’una cosa sense vida; com, un ésser humà; éssers espirituals.
Ésser (substantiu)
Tota una vida; existència mortal.
Ésser (substantiu)
Una morada; una casa de camp.
Ésser (adverbi)
Des de; pel que fa.
Ésser (substantiu)
l’estat o fet d’existir;
"un punt de vista a poc a poc"
"lleis existents des de fa segles"
Ésser (substantiu)
un ésser viu que té (o pot desenvolupar) la capacitat d’actuar o funcionar de manera independent
