Content
- Diferència principal
- Gràfic de comparació
- Què són els Bryophytes?
- Què són els pteridòfits?
- Bryòfits vs Pteridòfits
Diferència principal
Els Bryòfits són plantes no vasculars mentre que els pteridòfits són plantes vasculars (amb xilema i floema).
Gràfic de comparació
| Bryòfits | Pteridòfits | |
| Definició | Els Bryòfits són embriòfits que no tenen teixits vasculars. | Els pteridòfits són plantes vasculars que es reprodueixen i es dispersen per espores. |
| Cos de les plantes | Tenen un cos vegetal tipus frondós o taloide | El seu cos vegetal es diferencia en tija, fulles i arrels. |
| Habitat | Llocs humits i ombrívols | Entorn terrestre |
| Mida | 1 mm a 1 m | Fins a 30 metres |
| Noms alternatius | Plantes no vasculars | criptografies |
| Nom Nick | Amfibis botànics | Serps botàniques |
| Tipus de cel·la | haploide | diploides |
| Teixits vasculars | absent | present |
| Fulles | Microfil·la (sense bretxa) | Microfil·loses i macrofil·les |
| Fase dominant | gametòfit | esporòfits |
| Classes | Bryophyta, Marchantiophyta, Anthocerotophyta | Lycopodiopsida, Polypodiopsida |
| Exemples | Híbrides, molses, clapes, riccia, Marchantia, sphagnum, Polystichum. | Falgueres, cues de cavall, moles de moll, espatlleres, punxes. |
Què són els Bryophytes?
Els Bryòfits es classifiquen sota el regne de Plantae i són plantes no vasculars. Mostren alteració de generacions on el gametòfit és dominant sobre l’esporòfit. Les cèl·lules de la fase gametòfit són haploides i produeixen espores. La majoria dels briòfits són autòtrofs. Els Bryòfits creixen en un ambient ombrívol i humit. Per això es consideren amfibis al regne de Plantae. Aquesta classe de plantes produeix components fenòlics que determinen els herbívors. Altres plantes es beneficien també de l’aigua recollida per aquestes plantes. La mida de les plantes briòfites varia des d’un mil·límetre d’alçada fins a fils llargs aproximadament un metre de llarg. El cos vegetal del grup briòfit no es diferencia en arrels, tija i fulles. Els Bryòfits tenen unes arrels com estructures anomenades rizoides que permeten que aquestes plantes s'ancoren en una superfície. Però el rizoide no absorbeix aigua. L’aigua és travessada pel propi cos de la planta i dirigida internament al cos de la planta. Bryophyta (molses), Marchantiophyta (fetges) i Anthocerotophyta (hornworts) són les tres divisions principals dels briòfits. Les fetgeres són una molsa aplanada com les plantes de fulla. Les fulles dels falcons no tenen costa. No obstant això, els cilis marginals estan presents en les plantes de fetge. Alguns virus de fetge no tenen clorofil·la, per la qual cosa depenen d’un soci fúngic per al menjar. Les molses es componen de fulles simples gruixudes i unides a una tija. Creixen en grups verds densos. Mentre que els cornworts consisteixen en una trompa com un esporòfit allargat del gametòfit. Aquestes plantes es reprodueixen de forma asexual i sexual. La reproducció asexual es produeix per fragmentació i petites agregacions anomenades gemmae. L’aigua transmet espermatozoides als ous durant la reproducció sexual. La fecundació dels gàmetes converteix el zigot en un esporòfit del gametòfit femení. Les espores produïdes pels esporòfits són disperses pel vent.
Què són els pteridòfits?
Els pteridòfits són plantes vasculars (plantes amb xilema i floem) que es diferencien entre arrels, tija i fulles. Com que no produeixen flors i llavors, per la qual cosa s’anomenen criptògames. Es diu que són plantes de primer nivell i a causa de la presència de xilema i floema, anomenades "serps botàniques". Les seves fulles es diuen frondes. Les falgueres dels arbres tenen els troncs complets. Creixen fins a 30 metres de llarg mentre que les frondes creixen uns 4,5 metres de llarg. Moltes falgueres a l’epical bosquet són epífits que creixen als troncs d’altres arbres. Els pteridòfits simples consisteixen en venes simples i sense branques, mentre que les falgueres veritables consisteixen en un sistema vascular altament especialitzat, on hi ha buits distintius entre el xilema i el floema. Els pteridòfits són un grup molt divers a la terra després de plantes florals. S’assemblen al grup relatiu de plantes de llavors, és a dir, angiospermes i coníferes. La fase esporòfit és la més destacada dels pteridòfits. Tant els estadis esporòfit com el gametòfit són autòtrofs. Els gametòfits són pluricel·lulars i microscòpicament petits. El gametòfit desenvolupa tant l’arqueògia que produeixen cèl·lules d’ou com l’herheridi que formen cèl·lules espermatozoides dins de la mateixa planta. Aquesta és la raó per la qual els Pteridòfits són plantes unisexuals. La fertilització dels gàmetes produeix els zigots que es formen esporòfit després. Els pididòfits no tenen flors ni llavors. Es reprodueixen mitjançant la producció d’espores. La majoria de Pteridòfits són homospors, mentre que alguns produeixen microspores i megaspores. Les microspores formen microgametòfits mentre que les megaspores formen megagametòfits. Lycopodiopsida i polypodiopsida són les dues classes de Pteridophyta. La licopodiopsida es coneix com a lycophytes mentre que els polipodiopsida s’anomenen falgueres. Els licòcits contenen musclos i falgueres mentre que les falgueres contenen cua de cavall, falgueres, falgueres, falgueres marattioides i falgueres leptosporangiades.
Bryòfits vs Pteridòfits
- La fase esporòfit dels briòfits depèn dels gametòfits mentre que la fase esporòfit dels Pteridòfits és independent.
- La fase esporòfit dels briòfits és molt reduïda mentre que en els pteridòfits, la fase dels gametòfits és molt reduïda.
- En els briòfits, l’heridium s’apila mentre que en els pteridòfits, és sèssil.
- En els briòfits, l’esporòfit i el gametòfit estan connectats físicament entre si.
- En els pteridòfits, l’esporòfit i el gametòfit estan separats els uns dels altres.
- En els briòfits, el coll de l’arxoni es troba entre 5 i 6 cèl·lules del canal del coll.
- En els pteridòfits, el coll de l’archegoni es troba amb 4 cèl·lules del canal del coll.
