Content
Cable (substantiu)
Un objecte llarg utilitzat per fer una connexió física.
Cable (substantiu)
Un filferro fort, de gran diàmetre o corda, o alguna cosa que s’assembli a aquesta corda.
Cable (substantiu)
Un conjunt de dues o més cordes posades per cable.
Cable (substantiu)
Un conjunt de dos o més cables, utilitzat per a circuits elèctrics o de dades; es pot aïllar un o més i / o el conjunt.
Cable (substantiu)
(comunicacions) Sistema per transmetre serveis de televisió o Internet a través d'una xarxa de cables coaxials o fibreòptics.
"Vaig intentar veure la pel·lícula ahir a la nit, però el meu cable estava fora."
Cable (substantiu)
Una forta corda o cadena que serveix per amarrar o fondejar un vaixell.
Cable (substantiu)
Un telegrama, sobretot quan s'envia per un cable telègraf (submarí).
Cable (substantiu)
Unitat de longitud igual a una dècima milla nàutica.
Cable (substantiu)
100 brasses, 600 peus imperials, aproximadament 185 m.
Cable (substantiu)
La parella de moneda Lliura britànica davant el dòlar dels Estats Units
Cable (substantiu)
Una motllura, un eix d'una columna o qualsevol altre membre de secció convexa i arrodonida, fet per semblar el gir en espiral d'una corda.
Cable (verb)
Disposar de cable (s)
Cable (verb)
Per subjectar (com si) amb cable (s)
Cable (verb)
Per embolicar cables per formar un cable
Cable (verb)
A un telegrama per cable
Cable (verb)
Comunicar-se per cable
Cable (verb)
Per ornar amb cablejat.
Cord (substantiu)
Una llargada fina i fina de fils retorçats (fils) de fibra (corda, per exemple); una quantitat tan gran de fils trencats considerats com una mercaderia.
"El robatori va lligar la víctima amb un cordó".
"Va aferrar-se uns cordons al voltant dels dits."
Cord (substantiu)
Un petit conductor elèctric flexible compost per fils aïllats per separat o en feixos i units juntament normalment amb una coberta exterior; el cable elèctric d’una làmpada, escombradora (aspirador nord-americà) o un altre aparell.
Cord (substantiu)
Una unitat de mesura per a llenya, igual a 128 peus cúbics (4 × 4 × 8 peus), composta per troncs i / o troncs dividits de quatre peus de llarg i cap de més de vuit polzades de diàmetre. Se sol veure com una pila de quatre peus d’alçada per vuit peus de llarg.
Cord (substantiu)
Qualsevol influència amb què les persones siguin atrapades, retretes o atretes, com per exemple per un cordó.
Cord (substantiu)
Qualsevol estructura que té l'aspecte d'un cordó, especialment d'un tendó o nervi.
"medul·la espermàtica; medul·la espinal; medul·la umbilical; cordes vocals"
Cord (substantiu)
forma datada d’acord | nodot = 1: sentit musical.
Cord (substantiu)
ortografia incorrecta de l'acord | nodot = 1: mesurament en secció d'una ala d'avió.
Corda (verb)
Per a proveir amb cordons
Corda (verb)
Per lligar o fixar amb cordons
Corda (verb)
Per aplanar un llibre durant l'enquadernació
Corda (verb)
Disposar (llenya, etc.) en una pila per a la mesura del cordó.
Cable (substantiu)
Una cadena o cadena gran, de llargada considerable, que serveix per retenir un vaixell a l'àncora i amb altres finalitats. Està fet de cànem, de filferro d’acer o d’enllaços de ferro.
Cable (substantiu)
Una corda de filferro d’acer, o fil de coure, generalment recoberta d’alguna substància protectora o aïllant; com, el cable d’un pont penjant; un cable telegràfic.
Cable (substantiu)
Una motllura, un eix d'una columna o qualsevol altre membre de secció convexa i arrodonida, fet per semblar el gir en espiral d'una corda; - anomenat també modelatge de cables.
Cable
Per subjectar amb un cable.
Cable
Per ornar amb cablejat. Vegeu Cablejat.
Cable
Telegrafiar amb un cable submarí
Cord (substantiu)
Una corda, o petita corda, composta de diverses cordes retorçades entre si.
Cord (substantiu)
Una mesura sòlida, equivalent a 128 peus cúbics; un munt de fusta, o un altre material gruixut, de vuit peus de llarg, quatre peus d’alçada i quatre de llarg d’amplada; - es mesurava originalment amb un cordó o línia.
Cord (substantiu)
Fig: Qualsevol influència moral per la qual les persones són atrapades, retretes o atretes, com si fossin un cordó; un entusiasme; com, els cordes dels malvats; els cordes del pecat; els cordons de la vanitat.
Cord (substantiu)
Qualsevol estructura que té l'aspecte d'un cordó, esp. un tendó o un nervi. Vegeu a Espermàtica, Espinal, Umbilical, Vocal.
Cord (substantiu)
Veure Acord.
Cordó
Per lligar amb un cordó; per subjectar amb cordons; per connectar amb cordons; per ornar o acabar amb un cordó o cordons, com a peça de vestir.
Cordó
Disposar (llenya, etc.) en una pila per a la mesura del cordó.
Cable (substantiu)
un telegrama enviat a l'estranger
Cable (substantiu)
un conductor per a la transmissió de senyals elèctriques o òptiques o d’energia elèctrica
Cable (substantiu)
una corda gruixuda molt forta feta de cànem retorçat o filferro d’acer
Cable (substantiu)
una unitat de profunditat nàutica
Cable (substantiu)
televisió que es transmet per cable directament al receptor
Cable (substantiu)
un sistema de televisió transmès per cables
Cable (verb)
cables, cables o telegrames
Cable (verb)
fixar amb un cable;
"arbres de cable"
Cord (substantiu)
una línia feta de fibres o fils retorçats;
"es va lligar el paquet amb un cordó"
Cord (substantiu)
una unitat de quantitat de fusta tallada per cremar; 128 peus cúbics
Cord (substantiu)
un conductor aïllat lleuger per a ús domèstic
Cord (substantiu)
un teixit de pila tallada amb costelles verticals; generalment de cotó
Corda (verb)
apilar en cordons;
"llenya de cordó"
Corda (verb)
lligar o lligar amb un cordill