Content
La principal diferència entre el cap i el mantell és que el El cap és una peça exterior sense mànigues de diferents longituds, de vegades unida a un abric i El mantell és una subjecció llarga i suplementària del coll.
-
Cap
Una capa és una roba exterior sense mànigues, que drena els que porten l'esquena, els braços i el pit, i es fixa al coll.
-
Capa
Un mantell és un tipus de roba fluixa que es duu a la roba interior i que serveix el mateix propòsit que un abric; protegeix, per exemple, el portador del fred, de la pluja o del vent o pot formar part d’un vestit o un uniforme de moda. Els mantells han estat usats per nombroses societats històriques; molts climes afavoreixen portar una peça de cos sencer, que es pot treure fàcilment i no restringeix al portador amb mànigues. Amb el pas del temps s’han canviat dissenys de mantells per adaptar-se a la moda i a les il·lusions disponibles. Els mantells generalment es fixen al coll o a sobre de l'espatlla, varien de longitud, des del maluc fins al turmell, la mitja vedella essent la longitud normal. Poden tenir una caputxa adherida i poden tapar-se i fixar-se per la part davantera, en aquest cas tenen forats o raquetes per passar les mans. Tot i això, els mantells gairebé sempre són sense mànigues.
Cap (substantiu)
Un tros o punt de terra, que s’estén més enllà de la costa contigua fins a un mar o un llac; un promontori; un promontori.
"chersonese | península | punt"
Cap (substantiu)
Roba sense mànigues o part d’una peça, penjada del coll per sobre de l’esquena, braços i espatlles.
Cap (verb)
Incitar o atreure (un bou) a carregar una determinada direcció, agitant una capa.
Cap (verb)
Encapçalar o apuntar; per mantenir un curs.
"El vaixell marxa cap al sud-oest pel sud."
Cap (verb)
Pell a un animal, particularment un cérvol.
Cap (verb)
Portar capa.
Cap (verb)
Per buscar, buscar després.
"ux | en | Llargament poden cercar que es troben després de cape. (Geoffrey Chaucer)"
Cap (verb)
Per mirar o mirar.
"El capità només es va dirigir sense voler a la distància quan el seu vaixell va ser atropellat per volea després de vola".
"ux | en | Aquest Nicholas sempre s'ha enfilat cap amunt cap a l'aire. (Geoffrey Chaucer)"
Capa (substantiu)
Un llarg vestit exterior que es duia sobre les espatlles que cobria l’esquena; una capa, sovint amb caputxa.
Capa (substantiu)
Una coberta semblant a una manta, sovint metafòrica.
"La nit va amagar els seus moviments amb la capa de la foscor".
Capa (substantiu)
Allò que amaga; una disfressa o pre.
"Robert South"
Capa (substantiu)
Un reemplaçament per a un nom d'amfitrió o adreça IP dels usuaris IRC, fent que l'usuari sigui menys identificable.
Capa (verb)
Per cobrir com amb una capa.
Capa (verb)
Amagar o ocultar.
Capa (verb)
Per renderitzar-se o ser invisible mitjançant tecnologia futurista.
"La nau es va abrigar abans d'entrar al sector enemic de l'espai."
Cap (substantiu)
un mantell sense mànigues, normalment curt
"duia una capa que flueix"
Cap (substantiu)
una part d’un abric o mantell més llarg que cau fluixament sobre les espatlles des del coll
"la túnica estava decorada amb encaixos d'or als fronts, capa i túnica"
Cap (substantiu)
la pell del cap i el coll d’un animal, per a la seva preparació com a trofeu de caça
"els cabells d'un capell per al taxidermista es poden espatllar en temps càlid"
Cap (substantiu)
un promontori o promontori
"vam poder veure l'illa des del cap"
Cap (substantiu)
el Cap de Bona Esperança.
Cap (substantiu)
Cape Cod, Massachusetts.
Cap (substantiu)
l'antiga Província del Cap de Sud-àfrica.
Cap (verb)
(en tauromàquia) tauntar (el bou) fent florir una capa
"la pel·lícula mostra a un home amb una gran destresa en un toro de càrrega"
Cap (verb)
pell el cap i el coll de (un animal) per preparar un trofeu de caça.
Capa (substantiu)
un excés excessiu sense mànigues que es penja de les espatlles
"es va llançar sobre ell"
Capa (substantiu)
quelcom que serveix per ocultar o disfressar alguna cosa
"Els preparatius havien tingut lloc sota el clandestinitat"
Capa (substantiu)
un vestuari
"L'allotjament a la planta baixa compta amb hall, mantells, saló, cuina"
Capa (verb)
vestir-se amb una capa
"es van asseure amb caputxa i caputxa"
Capa (verb)
amagar, tapar o dissimular (alguna cosa)
"Es va arruïnar la seva vergonya avançant-se en la parla"
Cap (substantiu)
Un tros o punt de terra, que s’estén més enllà de la costa contigua fins al mar o un llac; un promontori; un promontori.
Cap (substantiu)
Roba sense mànigues o part d’una peça, penjada del coll per sobre de l’esquena, braços i espatlles, però no arribant a sota dels malucs. Vegeu Capa.
Cap (verb)
Encapçalar o apuntar; mantenir un curs; així, el vaixell es dirigeix cap al sud-oest pel sud.
Cap (verb)
Per anar.
Capa (substantiu)
Una peça exterior fluixa, que s’estén des del coll cap avall i normalment sense mànigues. És més llarg que una capa, i és usat tant per homes com per dones.
Capa (substantiu)
Allò que amaga; una disfressa o pre; una excusa; una pretensió justa; una màscara; una portada.
Capa
Recobrir amb, o com amb, una capa; per tant, per amagar o amagar.
Cap (substantiu)
una franja de terra que es projecta cap a un cos d’aigua
Cap (substantiu)
una roba sense mànigues com un mantell però més curta
Capa (substantiu)
qualsevol cosa que cobreixi o amaga
Capa (substantiu)
una peça exterior solta
Capa (verb)
amagar-se sota una falsa aparença;
"Va emmascarar la seva decepció"
