Content
Chock (substantiu)
Qualsevol objecte utilitzat com a falca o farciment, especialment quan es col·loca darrere d’una roda per evitar que es pugui rodar.
Chock (substantiu)
Qualsevol equipament o dispositiu utilitzat per restringir el moviment, especialment el moviment d'una línia; tradicionalment era un aparell proper a un baluard amb dues banyes apuntant cap a l’altra, amb un buit entre on es pot inserir la línia.
Chock (substantiu)
Una trobada.
Chock (verb)
Per aturar-se o fixar-se, com passa amb una falca o bloc; escocellar.
Chock (verb)
Per omplir-se, com a cavitat.
Chock (verb)
Per inserir una línia en un chock
Chock (verb)
Trobar.
Chock (verb)
Per fer sonar un tristor.
Chock (adverbi)
Completament; bastant.
Xoc (substantiu)
Impacte sobtat, fort.
"El tren va colpejar els tampons amb un gran xoc".
Xoc (substantiu)
Una cosa tan sorprenent que és impressionant.
Xoc (substantiu)
Xoc elèctric, un sobtat d’energia elèctrica, que va colpejar un animal animat com un ésser humà.
Xoc (substantiu)
Xoc circulatori, una emergència mèdica que posa en perill la vida caracteritzada per la incapacitat del sistema circulatori de subministrar suficient oxigen per satisfer les necessitats de teixit.
Xoc (substantiu)
Una discontinuïtat sorgida en la solució d’una equació diferencial parcial.
Xoc (substantiu)
Una disposició de cues per assecar-se, un guisat.
Xoc (substantiu)
Un lot format per seixanta peces; un terme aplicat en alguns ports bàltics a mercaderies soltes.
Xoc (substantiu)
Un tros o una mica d’alguna cosa (per exemple, pèl, herba)
"un cap recobert de cops de sorra"
Xoc (substantiu)
Un gos petit amb els cabells llargs i peluts, sobretot un canyet o espiga; un lapdog pelut.
Xoc (verb)
Fer que es sorprengui emocionalment.
"El desastre va commocionar el món".
Xoc (verb)
Per donar una descàrrega elèctrica.
Xoc (verb)
Per trobar-se amb un xoc; per trobar-se en trobades violentes.
Xoc (verb)
Recollir o fer-se un xoc o xoc; guisar.
"per a xoc de sègol"
Chock
Per aturar-se o fixar-se, com passa amb una falca o bloc; escocellar; per exemple, per colpejar una roda o un cofre.
Chock
Trobar.
Chock (verb)
Per omplir-se, com a cavitat.
Chock (substantiu)
Una falca o bloc fabricat per adaptar-se a qualsevol espai que es vulgui omplir, esp. una cosa que permeti fermar un cofre o un altre cos, o evitar que es mogui, encaixant-se a l’espai que hi ha al voltant o a sota.
Chock (substantiu)
Una colada pesada de metall, generalment fixada a prop del canó. Té dos braços curts en forma de banya corbats cap a l’interior, entre els quals poden passar cordes o falcons per a remolc, amarratge, etc.
Chock (substantiu)
Una trobada.
Chock (adverbi)
Completament; bastant; as, chock home; popa a popa.
Xoc (substantiu)
Una pila o muntatge de grans de blat, com a blat, sègol o similars, instal·lats en un camp, les cues varien en nombre des de dotze a setze; un guisat.
Xoc (substantiu)
Un lot format per seixanta peces; - terme aplicat en alguns ports bàltics a mercaderies soltes.
Xoc (substantiu)
Una tremolor o sacsejada que és l'efecte d'un cop, una col·lisió o un impuls violent; un cop, un impacte o una col·lisió; una commoció; un impuls o aparició violenta sobtada.
Xoc (substantiu)
Una agitació sobtada de la ment o dels sentiments; una sensació de plaer o dolor causada per quelcom inesperat o sobrepoder; a més, un sobtat esdeveniment agitat o sobrepoderidor.
Xoc (substantiu)
Una depressió sobtada de les forces vitals de tot el cos o d’un port d’aquest, marcant alguna profunda impressió produïda sobre el sistema nerviós, com per lesions greus, per excés d’emoció o similars.
Xoc (substantiu)
La convulsió o contracció sobtada dels músculs, amb la sensació de commoció, causada per la descàrrega, a través del sistema animal, d’electricitat d’un cos carregat.
Xoc (substantiu)
Un gos amb els cabells llargs o shag; - anomenat també shockdog.
Xoc (substantiu)
Una massa gruixuda de pèl esponjós; així com, un cap cobert d’un xoc de pèl sorrenc.
Xoc
Recollir o fer-se un xoc o xoc; enganxar; així com, secar.
Xoc
Per donar un xoc a; fer trontollar o agitar; per tant, per colpejar de cop; topar amb violència.
Xoc
Colpejar amb sorpresa, terror, horror o fàstic; provocar retrocés; així, la seva violència va commocionar els seus companys.
Xoc
Sotmetre’s a l’acció d’una descàrrega elèctrica de manera que provoqui una depressió més o menys violenta o una commoció del sistema nerviós.
Xoc (verb)
Estar ocupat de fer xocs.
Xoc (verb)
Per trobar-se amb un xoc; per trobar-se en trobades violentes.
Xoc (adjectiu)
Ocupat; pelut; com, un pèl de xoc.
Chock (substantiu)
un bloc de fusta utilitzat per evitar el lliscament o el rodatge d’un objecte pesat
Chock (verb)
assegurar-se amb galls
Chock (verb)
suport als pollets;
"chock the boat"
Chock (adverbi)
el més completament possible;
"estava ple de bloc"
Xoc (substantiu)
la sensació d’angoixa i incredulitat que tens quan passa alguna cosa malament accidentalment;
"Les seves mares el perden a la mort en un atordiment"
"estava adormit amb xoc"
Xoc (substantiu)
la interacció violenta d’individus o grups que entren en combat;
"els exèrcits es van reunir en el xoc de la batalla"
Xoc (substantiu)
una resposta reflexa al pas del corrent elèctric pel cos;
"Els subjectes van rebre una petita descàrrega elèctrica quan van respondre la resposta incorrecta"
"Els electricistes s'acostumen a xocs puntuals"
Xoc (substantiu)
(patologia) col·lapse corporal o colapso proper causat per un lliurament inadequat d’oxigen a les cèl·lules; caracteritzada per una reducció cardíaca i un ritme cardíac ràpid i una insuficiència circulatòria i pal·lidesa;
"la pèrdua de sang és una causa important de xoc"
Xoc (substantiu)
un exemple d’agitació de l’escorça terrestre;
"El primer xoc del terratrèmol va arribar poc després del migdia mentre els treballadors estaven a dinar"
Xoc (substantiu)
una sorpresa desagradable o decebedora;
"Va ser un xoc aprendre que estava ferit"
Xoc (substantiu)
una pila de bledes de gra tallades en un terreny per assecar-se; tiges de blat de moro indi instal·lades en un camp;
"El blat de moro està unit en una petita truita i diverses arnes estan configurades entre si"
"camps sencers de blat en xoc"
Xoc (substantiu)
una massa espessa arbustiva (sobretot el cabell);
"Va tenir una sacsejada de pèl negre"
Xoc (substantiu)
un amortidor mecànic; absorbeix energia d’impulsos sobtats;
"el cotxe vell necessitava un nou conjunt de xocs"
Xoc (verb)
sorprèn molt; fer fora uns mitjons;
"Vaig quedar aterrat quan vaig sentir que se'm promocionava"
Xoc (verb)
fer vaga amb repugnància o revulsió;
"El comportament escandalós d'aquesta dona casada va commocionar als seus amics"
Xoc (verb)
fer vaga d’horror o terror;
"La notícia del bombardeig la va commocionar"
Xoc (verb)
xocar violentament
Xoc (verb)
recollir o reunir-se en xocs;
"gra de xoc"
Xoc (verb)
subjectes a xocs elèctrics
Xoc (verb)
infligir un trauma
