Civil vs. Civil: quina diferència hi ha?

Content

Civil

Un civil és "una persona que no és membre de l'exèrcit ni de la policia ni de la força de bombers". El terme "civil" és lleugerament diferent d'un no combatent segons la llei de la guerra, ja que alguns no combatents no són civils (per exemple, capellans militars adherits a les forces armades bel·ligerants o militars neutres). Segons el dret internacional, els civils dels territoris d'un partit en un conflicte armat tenen dret a certs privilegis en virtut de les lleis consuetudinàries de la guerra i dels tractats internacionals, com la quarta Convenció de Ginebra. Els privilegis de què gaudeixen en virtut del dret internacional depèn de si el conflicte és intern (una guerra civil) o internacional.

Civil (adjectiu)
Tenint a veure amb persones i oficines governamentals en contraposició amb l'exèrcit o la religió.
"Va entrar a la funció civil perquè volia ajudar la gent".
Civil (adjectiu)
Comportar-se de manera raonable o educada.
"Va ser molt civil per aturar l'argument."
"anti-civil | impol·lut | inconsiderat | no civil | groller"
Civil (adjectiu)
Relacionat amb les relacions privades entre els ciutadans, en contraposició a les qüestions penals.
"un cas civil"
Civil (adjectiu)
Naturalment bo, en contraposició al bé mitjançant la regeneració.

Civil (nom)
Una persona que segueixi els exercicis de la vida civil, especialment la que no és un membre actiu de les forces armades.
"Els soldats van ser capturats per tres civils i emportats en un vehicle militar".
Civil (nom)
Una persona que no pertany a un grup determinat o que realitza activitats particulars.
Civil (nom)
Un expert en dret civil.
Civil (nom)

Estudiant de dret civil en una universitat o universitat.
Civil (adjectiu)
No té relació amb els exèrcits, la policia o altres professions.
"Els tres detinguts eren en realitat defectuosos de l'exèrcit que portaven roba civil".
"Va treballar com a periodista civil durant deu anys abans de ser contractat per la cadena pública".

Civil (adjectiu)
Pertanyent a una ciutat o estat, o a un ciutadà en les seves relacions amb els seus conciutadans o amb l'estat; dins de la ciutat o estat.
Civil (adjectiu)
Subjecte al govern; reduït a l’ordre; civilitzat; no bàrbar; - va dir de la comunitat.
Civil (adjectiu)
Exercir els deures d’un ciutadà; obedient al govern; - va dir d’un individu.
Civil (adjectiu)
Tenir les maneres d’un habitatge d’una ciutat, en contraposició a les dels salvatges o dels rústics; educat; cortesà; complaent; afable.
Civil (adjectiu)
Pertanyents a la vida i els assumptes cívics, en distinció de l'estat militar, eclesiàstic o oficial.
Civil (adjectiu)
Relacionat amb els drets i recursos demandats per un recurs o demanda diferenciada del procediment penal.

Civil (nom)
Un expert en dret civil.
Civil (nom)
Estudiant de dret civil en una universitat o universitat.
Civil (nom)
L'exercici dels quals és la de la vida civil, no militar ni clerical.

Civil (adjectiu)
sol·licitud als ciutadans;
"Llei civil"
"autoritats civils"
Civil (adjectiu)
no groller; marcada per l’adherència satisfactòria (o especialment mínima) als usos socials i per una consideració suficient però notòria per als altres;
"fins i tot si no li agradava que hauria d'haver estat civil"
Civil (adjectiu)
o que tingui lloc dins de l’estat o entre o entre ciutadans de l’estat;
"afers civils"
"lluita civil"
"desobediència civil"
"branques civils del govern"
Civil (adjectiu)
o relacionar-se o adaptar-se als ciutadans com a individus;
"drets civils"
"llibertat civil"
"deures cívics"
"orgull cívic"
Civil (adjectiu)
(de divisions del temps) legalment reconeguda en els assumptes ordinaris de la vida;
"el calendari civil"
"un dia civil comença a mitjanit"
Civil (adjectiu)
o en una condició d’ordre social;
"pobles civils"

Civil (nom)
un ciutadà no militar
Civil (adjectiu)
associats o realitzats per civils en contrast amb els militars;
"roba civil"
"vida civil"