Content
-
Pell
La complexió en humans és el color natural, la ure i l’aspecte de la pell, especialment a la cara.
Complexió (substantiu)
La combinació d'humors que constitueixen un "temperament" fisiològic, calent o fred, i humit o sec.
Complexió (substantiu)
La qualitat, color o aspecte de la pell al rostre.
"un cutis accidentat;"
"un complex cremat de sol"
Complexió (substantiu)
L’aparició exterior d’alguna cosa.
Complexió (substantiu)
Perspectives, actitud o punt de vista.
Complexió (substantiu)
Un arranjament.
Complexió (verb)
Per donar un color a.
Complecció (nom)
ortografia obsoleta de complexió.
Complexió (substantiu)
el color natural, la ure i l'aspecte de la pell de les persones, especialment de la cara
"una pell llisa i pàl·lida"
Complexió (substantiu)
l’aspecte general o el caràcter d’alguna cosa
"la complexió del joc ha canviat"
"Governs successius de totes les complexions"
Complexió (substantiu)
L’estat de ser complex; complexitat.
Complexió (substantiu)
Una combinació; un complex.
Complexió (substantiu)
La constitució corporal; el temperament; habitude, o disposició natural; personatge; naturalesa.
Complexió (substantiu)
El color o el color de la pell, esp. de la cara.
Complexió (substantiu)
L’aspecte o aspecte general; com, la complexió del cel; la complexió de les notícies.
Complexió (substantiu)
el colorant de la cara de les persones
Complexió (substantiu)
una combinació que resulta d’acoblament o d’enllaç;
"els diftongs són complexions de vocals"
Complexió (substantiu)
un punt de vista o actitud o inclinació general;
"va alterar la complexió dels seus temps"
"una complexió política liberal"
Complexió (substantiu)
ure i aspecte de la pell de la cara
Complexió (substantiu)
(obsoleta) una combinació d'elements (de sequedat i calidesa o dels quatre humors) que es creia que determinaria la salut i el temperament de les persones
Complexió (verb)
donar un cert color a;
"El sol ponent va complexar els turons"