Content

La diferència principal entre el concepte i el precepte és que la El concepte és una representació mental o un objecte abstracte o una habilitat i El precepte és un manament, instrucció o ordre pensat com a regla d'autoritat.

• Concepte

  Els conceptes són els fonaments fonamentals dels nostres pensaments i creences. Juguen un paper important en tots els aspectes de la cognició. Els conceptes sorgeixen com a abstraccions o generalitzacions de l'experiència; a partir del resultat d’una transformació d’idees existents; o de propietats innates. Un concepte està instancat (reificat) per totes les seves circumstàncies reals o potencials, ja siguin coses del món real o altres idees. S’estudien els conceptes com a components de la cognició humana en les disciplines de ciències cognitives de la lingüística, la psicologia i la filosofia, on un debat en curs es pregunta si tota cognició ha de passar per conceptes. Els conceptes s’utilitzen com a eines o models formals en matemàtiques, informàtica, bases de dades i intel·ligència artificial on de vegades s’anomenen classes, esquemes o categories. En ús informal, la paraula concepte sovint només significa qualsevol idea. En metafísica, i especialment en ontologia, un concepte és una categoria fonamental de l’existència. En la filosofia contemporània, hi ha almenys tres maneres d’entendre què és un concepte: els conceptes com a representacions mentals, on els conceptes són entitats que existeixen a la ment (objectes mentals) Conceptes com a habilitats, on els conceptes són habilitats pròpies dels agents cognitius (mentals Estats) Conceptes com a sentiments fregeans (vegeu sentit i referència), on els conceptes són objectes abstractes, en oposició als objectes mentals i estats mentals Els conceptes es poden organitzar en una jerarquia, els nivells més alts s'anomenen "superordinats" i els nivells inferiors anomenats "subordinats". ". A més, hi ha el nivell "bàsic" o "mitjà" al qual les persones categoritzaran amb més facilitat un concepte. Per exemple, un concepte de nivell bàsic seria "cadira", amb el seu superordinat, "mobles", i el seu subordinat, "cadira fàcil".

  
  

• Precepte

  Un precepte (del llatí: præcipere, ensenyar) és un manament, instrucció o ordre pensat com a regla d'autoritat.

• Concepte (substantiu)

  idea abstracta i general; una abstracció

• Concepte (substantiu)

  la comprensió retenida a la ment, per experiència, raonament i / o imaginació; una generalització (forma genèrica, bàsica), o abstracció (impressió mental), d’un conjunt determinat d’instàncies o ocurrències (manifestacions específiques, encara que diferents, registrades del concepte).

• Concepte (substantiu)

  A la programació genèrica, una descripció de les operacions compatibles amb un tipus, incloent-ne la sintaxi i la semàntica.

• Precepte (substantiu)

  Una regla o principi, especialment un que regeix la conducta personal.

• Precepte (substantiu)

  
  

  Una comanda escrita, especialment una demanda de pagament.

• Precepte (verb)

  Ensenyar per precepte.

• Concepte (substantiu)

  una idea abstracta

  "l'estructuralisme és un concepte difícil"

  "el concepte de justícia"

• Concepte (substantiu)

  un pla o intenció

  "el centre s'ha mantingut fermament al seu concepte original"

• Concepte (substantiu)

  una idea o invenció per ajudar a vendre o donar a conèixer una mercaderia

  "un nou concepte en l'hospitalitat corporativa"

• Concepte (substantiu)

  (d’un cotxe o d’un altre vehicle) produït com a model experimental per posar a prova la viabilitat d’innovadores funcions de disseny

  "un concepte de cotxe per als propers mesos del saló de l'automòbil de Ginebra"

• Concepte (substantiu)

  una idea o imatge mental que correspon a alguna entitat o classe d'entitats diferents, o a les seves característiques essencials, o que determina l'aplicació d'un terme (especialment un predicat), i per tant té un paper en l'ús de la raó o del llenguatge.

• Precepte (substantiu)

  una norma general destinada a regular el comportament o el pensament

  "el precepte legal de ser innocent fins que es demostri culpable"

  "Els nens aprenen molt més per exemple que per precepte"

• Precepte (substantiu)

  un escrit o una garantia

  "El Comissari va emetre preceptes que exigien que les empreses proporcionessin informació"

• Precepte (substantiu)

  una ordre emesa per una autoritat local a una altra que especifiqui el tipus d'impost a cobrar en nom seu

  "el precepte requeria una taxa addicional de 6,1p en lliura"

• Precepte (substantiu)

  una taxa o impost establert per un precepte.

• Concepte (substantiu)

  Una concepció general abstracta; una noció; un universal.

• Precepte (substantiu)

  Qualsevol ordre, instrucció o ordre que tingui com a regla d'autoritat; esp., un ordre que respecta la conducta moral; una ordre; una regla.

• Precepte (substantiu)

  Una ordre per escrit; una espècie d’escriptura o procés.

• Precepte

  Ensenyar per precepte.

• Concepte (substantiu)

  una idea abstracta o general inferida o derivada d’instàncies específiques

• Precepte (substantiu)

  norma de conducta personal

• Precepte (substantiu)

  una doctrina que s’ensenya;

  "els ensenyaments de la religió"

  "creia tots els preceptes cristians"