Content
Concurrent (adjectiu)
Passa al mateix temps; simultània.
Concurrent (adjectiu)
Pertanyent al mateix període; contemporani.
Concurrent (adjectiu)
Actuant conjuntament; coincidint en el mateix acte o opinió; contribuint al mateix esdeveniment o efecte.
Concurrent (adjectiu)
Conjunt i igual en autoritat; prendre coneixement de preguntes similars; operant en els mateixos objectes.
"la jurisdicció concurrent dels tribunals"
Concurrent (adjectiu)
Reunió en un punt.
Concurrent (adjectiu)
Córrer al costat de l'altre en cursos paral·lels; movent-nos junts a l’espai.
Concurrent (adjectiu)
Implica més d’un fil de la computació.
Concurrent (nom)
Un que concorre, o aquell que concorre; una causa conjunta o contributiva.
Concurrent (nom)
Un seguint el mateix curs o cercant els mateixos objectes; per tant, un rival; un oponent.
Concurrent (nom)
Un dels dies supernumeraris de l'any més de cinquanta-dues setmanes completes; anomenat perquè concorren amb el cicle solar, el curs del qual segueixen.
Concurrent (nom)
Un que acompanya un oficial de xèrifs com a testimoni.
Conseqüent (adjectiu)
seguint, successivament, sense interrupcions
Conseqüent (adjectiu)
tenir alguna seqüència lògica
Conseqüent (substantiu)
Una seqüència de notes o acords que resulta de canvis repetits de to del mateix interval.
Conseqüent (substantiu)
Forma lingüística que implica o descriu un esdeveniment que se succeeix temporalment d’un altre.
Conseqüent (substantiu)
Interpretació conseqüent.
Conseqüent (adjectiu)
seguint-se mútuament
"cinc mesos consecutius de greu declivi"
Conseqüent (adjectiu)
en seqüència ininterrompuda o lògica
"un patró consecutiu del que seria la pel·lícula"
Conseqüent (adjectiu)
expressant conseqüència o resultat
"una clàusula consecutiva"
Conseqüent (adjectiu)
amb intervals del mateix tipus (especialment les cinquens o les octaves) que es produeixen successivament entre dues parts o veus.
Concurrent (adjectiu)
Actuant conjuntament; coincidint en el mateix acte o opinió; contribuir al mateix esdeveniment o efecte; coöperating.
Concurrent (adjectiu)
Conjunt; associat; concomitant; existent o succeint al mateix temps.
Concurrent (adjectiu)
Conjunt i igual en autoritat; prendre coneixement de preguntes similars; operar sobre els mateixos objectes; així com, la competència simultània dels tribunals.
Concurrent (adjectiu)
Reunió en un punt.
Concurrent (nom)
Un que concorre, o aquell que concorre; una causa conjunta o contributiva.
Concurrent (nom)
Un seguint el mateix curs o cercant els mateixos objectes; per tant, un rival; un oponent.
Concurrent (nom)
Un dels dies supernumeraris de l'any més de cinquanta-dues setmanes completes; - anomenat així perquè concorren amb el cicle solar, el curs del qual segueixen.
Conseqüent (adjectiu)
Seguint en un tren; succeir-se els uns als altres en un ordre regular; successius; en curs o successió ininterrompuda; sense interval ni pausa; com, cinquanta anys consecutius.
Conseqüent (adjectiu)
Seguint com a conseqüència o resultat; depenent en realitat o lògicament; conseqüent; triomfar.
Conseqüent (adjectiu)
Tenint similitud de seqüència; - dit de certes progressions paral·leles de dues parts en harmonia; com per exemple, quintes consecutives o octaves consecutives prohibides.
Concurrent (adjectiu)
ocórrer o funcionar al mateix temps;
"una sèrie d'esdeveniments coincidents"
Conseqüent (adjectiu)
en successió regular sense buits;
"concerts en sèrie"
Conseqüent (adjectiu)
successives (sense pausa);
"malalt durant cinc dies seguits"
Conseqüent (adjectiu)
l’un darrere l’altre;
"corre a casa i"
Conseqüent (adverbi)
de manera consecutiva;
"hem numerat els papers consecutivament"
