Content
-
Còndil
Un còndil (o; en llatí: condylus, del grec: kondylos; κόνδυλος artell) és la prominència rodona a l'extrem d'un os, més sovint part d'una articulació: una articulació amb un altre os. És una de les marques o característiques dels ossos, i es pot referir a: Al fèmur, a l'articulació del genoll: Còndil mitjà Còndil lateral A la tíbia, a l'articulació del genoll: Còndil medial Còndil lateral A l'húmer, a l'articulació del colze. : Còndil d’húmer (Condylus humeri) A la mandíbula, a l’articulació temporomandibular: Còndil mandibular A l’os occipital, a l’articulació atlanto-occipital: Condicles occipitals Tot i que generalment no s’anomenen condils, la tròcula i el capítol de l’húmer actuen com a còndils en el colze i el cap del fèmur actua com a còndil a l’articulació del maluc.
-
Epicondil
Un epicondil () és una eminència arrodonida sobre un os que es troba sobre un còndil (epi-, "damunt" + còndil, d'una arrel que significa "artell" o "àrea articular arrodonida"). Hi ha diversos epicondils en l’esquelet humà, cadascun anomenat pel seu lloc anatòmic. Inclouen els següents:
Condyle (substantiu)
Un relleu suau sobre un os on forma una articulació amb un altre os.
Epicondil (substantiu)
Una protuberància per sobre del còndil d’un os al qual s’uneixen lligaments o tendons.
Condyle (substantiu)
Una destacada òssia; particularment, una eminència a l'extrem d'un os que porta una superfície articular arrodonida; - de vegades aplicada també a una superfície articular còncava.
Epicondil (substantiu)
Una projecció al costat interior de l’extrem distal de l’húmer; el còndil intern.
Condyle (substantiu)
un cop rodó sobre un os on forma una articulació amb un altre os
Epicondil (substantiu)
una projecció sobre un os per sobre d'un còndil que serveix per a la fixació de músculs i lligaments
