Content
-
Convicció
En dret, una condemna és el veredicte que normalment es produeix quan un tribunal de dret troba un acusat culpable d’un delicte. El contrari d’una condemna és una absolució (és a dir, “no culpable”). A Escòcia i als Països Baixos, també hi pot haver un veredicte de "no provat", que considera una absolució. També hi ha casos en què el tribunal ordena que un acusat no sigui condemnat, tot i ser declarat culpable; A Anglaterra, Gal·les, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, el mecanisme és una descàrrega. Per diverses raons, el sistema de justícia penal no és perfecte: de vegades són absolts els acusats culpables, mentre que persones innocents són condemnades. Els mecanismes d’apel·lació i els procediments de socors després de la condemna poden mitigar fins a cert punt els efectes d’una condemna. Un error que es tradueix en la condemna d'una persona innocent es coneix com a abús de justícia. Després que un acusat sigui condemnat, el tribunal determina la pena adequada com a càstig. A més, la condemna pot conduir a resultats més enllà dels termes de la sentència mateixa. Aquestes ramificacions són conegudes com a conseqüències col·laterals de les acusacions penals. Una condemna menor és una condemna d’advertència i no afecta l’acusat, però serveix d’alerta. Una història de condemnes s’anomena antecedents, coneguts col·loquialment com a “anteriors” al Regne Unit i “majors” als Estats Units i Austràlia. La història de les condemnes també demostra que una condemna a llei menor pot ser perseguida com a càstig de qualsevol persona.
Conducció (substantiu)
Una creença fermament mantinguda.
Conducció (substantiu)
Un judici de culpabilitat en un tribunal de dret.
Conducció (substantiu)
L’estat de ser trobat o demostrat culpable.
Conducció (substantiu)
L’estat d’estar totalment convençut.
Oració (substantiu)
La decisió o el judici d’un jurat o tribunal; un veredicte. del segle XIV
"El tribunal va retornar una sentència de culpabilitat en el primer càrrec, però d'innocència en el segon".
Oració (substantiu)
L’ordre judicial d’imposar un càstig a una persona condemnada per un delicte. del segle XIV
"El jutge va declarar una condemna a mort penjant per la famosa criadora de bestiar".
Oració (substantiu)
Un càstig imposat a una persona condemnada per un delicte.
Oració (substantiu)
Una dita, sobretot d’una gran persona; una màxima, un apophthegm. XIV-XIX c.
Oració (substantiu)
Una sèrie completament gramatical de paraules que consta d’un subjecte i d’un predicat, fins i tot si s’implica l’un o l’altre, i que normalment comença amb una majúscula i acaba amb una parada completa. del segle XV
"Els nens van ser construïts frases formades per substantius i verbs de la llista de la pissarra."
Oració (substantiu)
Una fórmula sense variables lliures. del segle XX
Oració (substantiu)
Qualsevol dels conjunts de cadenes que es poden generar amb una gramàtica formal determinada. del segle XX
Oració (substantiu)
Sentit; significat; significació.
Oració (substantiu)
Una opinió; manera de pensar. XIV-XVII c.
Oració (substantiu)
Una pronunciació o judici pronunciat sobre una qüestió determinada. del segle XIV
Oració (verb)
Declarar una condemna a un condemnat; fer malestar; condemnar a càstig.
"El jutge va condemnar el malversador a deu anys de presó, juntament amb una multa forta".
Oració (verb)
Decretar o anunciar com a condemna.
Oració (verb)
Per dir sensiblement.
Conducció (substantiu)
L'acte de la condemna; l'acte de demostrar, trobar o adjudicar-se culpable d'un delicte.
Conducció (substantiu)
Sentència de condemna dictada per un tribunal competent en jurisdicció; l'acte o procés de declaració de culpabilitat o l'estat de ser culpable d'algun delicte per part d'un tribunal judicial.
Conducció (substantiu)
L'acte de convèncer de l'error o d'obligar l'admissió d'una veritat; confutació.
Conducció (substantiu)
Estat de ser convençut o condemnat; forta persuasió o creença; especialment, l’estat de ser condemnat pel pecat o per la pròpia consciència.
Oració (substantiu)
Sentit; significat; significació.
Oració (substantiu)
Una opinió; una decisió; una determinació; un judici, especialment un de caràcter desfavorable.
Oració (substantiu)
Una opinió filosòfica o teològica; un dogma; com, Resum de les Sentències; Llibre de les Sentències.
Oració (substantiu)
En la llei civil i d’almirallades, la sentència d’un tribunal es pronuncia en una causa; en els tribunals penals i eclesiàstics, un judici dictat sobre un delicte per un tribunal o jutge; condemna pronunciada per un tribunal judicial; condemna En dret comú, el terme s’utilitza exclusivament per denotar la sentència en casos penals.
Oració (substantiu)
Dit breu, que conté generalment instruccions morals; una màxima; un axioma; una serra.
Oració (substantiu)
Una combinació de paraules que és completa com expressar un pensament, i per escrit es marca en el tancament d’un període o d’un punt complet. Vegeu Proposició, 4.
Frase
Passar o pronunciar judici; fer malestar; condemnar a càstig; prescriure el càstig de.
Frase
Decretar o anunciar com a condemna.
Frase
Per dir sensiblement.
Conducció (substantiu)
una creença inquebrantable en alguna cosa sense necessitat de proves ni proves
Conducció (substantiu)
(dret penal) un judici final de culpabilitat en un cas penal i el càstig que s’imposa;
"la condemna no va sorprendre"
Oració (substantiu)
una cadena de paraules que satisfà les regles gramaticals d’una llengua;
"sempre parlava en frases gramaticals"
Oració (substantiu)
(dret penal) un judici final de culpabilitat en un cas penal i el càstig que s’imposa;
"la condemna no va sorprendre"
Oració (substantiu)
el període de temps en què un pres és empresonat;
"va complir una pena de presó de 15 mesos"
"la seva condemna va ser de 5 a 10 anys"
"està fent temps a la presó comarcal"
Oració (verb)
pronunciar una sentència sobre (algú) en un tribunal de dret;
"Va ser condemnat a deu anys de presó"
