Content
Descendent (adjectiu)
descendent; baixant
"L'ascensor va reprendre la seva trajectòria descendent."
Descendent (adjectiu)
descendent d'un (avantpassat)
"El poder al regne es transfereix de manera descendent".
Descendent (substantiu)
lletra errada de descendència
Descendent (adjectiu)
descendent d’un avantpassat biològic.
Descendent (adjectiu)
procedent d’un ancestre o font figuratiu.
Descendent (substantiu)
Aquell que és la descendència d’una persona determinada, a qualsevol distància o a través de qualsevol nombre de generacions.
"El patriarca va sobreviure a molts descendents: cinc fills, una dotzena de néts, fins i tot un gran nét."
Descendent (substantiu)
Una cosa que deriva directament d’un determinat precursor o font.
"Aquest famós manuscrit medieval té molts descendents."
Descendent (substantiu)
Un tipus evolutiu posterior.
"Els gossos van evolucionar com a descendents dels llops primerencs."
Descendent (substantiu)
Una llengua que baixa d’una altra.
"Els anglesos i els escocesos són els descendents de l'anglès antic."
Descendent (substantiu)
Paraula o forma en un idioma que descendeix d'una contrapartida en un idioma ancestral.
Descendent (adjectiu)
descendent d’un avantpassat
"hi ha 60 famílies descendents"
"llinatges descendents"
Descendent (adjectiu)
Descendent; caient; procedent d'un avantpassat o font.
Descendent (adjectiu)
Descendent.
Descendent (substantiu)
Un que descendeix, com a descendència, per molt remot; - correlatiu a avantpassat o ascendent.
Descendent (substantiu)
una persona considerada descendent d'algun avantpassat o raça
Descendent (adjectiu)
anant o baixant
Descendent (substantiu)
una persona considerada descendent d'algun avantpassat o raça
Descendent (adjectiu)
anant o baixant