Content

• Disciplina

  
  

  La disciplina és una acció o inacció regulada per estar d'acord (o per aconseguir un acord) amb un sistema particular de governança. La disciplina s’aplica habitualment a la regulació del comportament humà i animal i, a més, s’aplica a cada branca d’activitat en totes les branques de l’activitat organitzada, el coneixement i altres camps d’estudi i observació. La disciplina pot ser un conjunt d’expectatives que qualsevol entitat governant requereixi, incloent l’autocontrol, grups, classes, camps, indústries o societats.

• Disciplina (substantiu)

  Un comportament controlat; autocontrol.

• Disciplina (substantiu)

  Un compliment o control obligat.

• Disciplina (substantiu)

  Un mètode sistemàtic per obtenir obediència.

• Disciplina (substantiu)

  Estat d’ordre basat en la submissió a l’autoritat.

• Disciplina (substantiu)

  
  

  Un càstig per entrenar o mantenir el control.

• Disciplina (substantiu)

  Un fuet que s’utilitza per auto-flagelar-se.

• Disciplina (substantiu)

  Conjunt de normes que regulen el comportament.

• Disciplina (substantiu)

  Una flagel·lació com a mitjà per obtenir gratificació sexual.

• Disciplina (substantiu)

  Una branca específica del coneixement o aprenentatge.

• Disciplina (substantiu)

  Categoria a la qual pertany un determinat art, esport o una altra activitat.

• Disciplina (verb)

  Capacitar algú mitjançant instrucció i pràctica.

• Disciplina (verb)

  Ensenyar a algú a obeir l’autoritat.

• Disciplina (verb)

  Castigar algú per (re) obtenir el control.

• Disciplina (verb)

  Imposar ordre a algú.

• Regimentació

  L’acte de regimentar.

  
  

• Disciplina (substantiu)

  El tractament adequat a un deixeble o aprenent; educació; desenvolupament de les facultats mitjançant instrucció i exercici; formació, ja sigui física, mental o moral.

• Disciplina (substantiu)

  Formació per actuar d’acord amb les normes establertes; acostumat a l’acció sistemàtica i regular; trepant.

• Disciplina (substantiu)

  Subjecció a governar; submissió a l’ordre i al control; hàbit d'obediència.

• Disciplina (substantiu)

  Entrenament sever, correctiu de falles; instrucció mitjançant desgràcia, patiment, càstig, etc.

• Disciplina (substantiu)

  Correcció; càstig; càstig infligit per correcció i formació.

• Disciplina (substantiu)

  La matèria d’instrucció; una branca del coneixement.

• Disciplina (substantiu)

  L'aplicació dels mètodes de correcció contra un culpable de delictes eclesiàstics; acció reformatòria o penal envers un membre de l'església.

• Disciplina (substantiu)

  Càstig corporal autònom i voluntari, com a penitència o d’una altra manera; concretament, un flagell penitencial.

• Disciplina (substantiu)

  Un sistema de normes i deures essencials; com, la disciplina romana o anglicana.

• Disciplina

  Educar; desenvolupar-se mitjançant instrucció i exercici; entrenar.

• Disciplina

  Acostumar-se a l'acció regular i sistemàtica; posar sota control per tal d’actuar sistemàticament; entrenar per actuar junts sota ordres; ensenyar la subordinació a; formar un hàbit d'obediència en; foradar.

• Disciplina

  Per millorar mitjançant mètodes correctius i penals; castificar; corregir.

• Disciplina

  Perjudicar censures i penes eclesiàstiques.

• Disciplina (substantiu)

  una branca del coneixement;

  "en quina disciplina es troba el seu doctorat?"

  "els professors haurien d'estar ben formats en la seva matèria"

  "l'antropologia és l'estudi dels éssers humans"

• Disciplina (substantiu)

  un sistema de regles de conducta o un mètode de pràctica;

  "va aprendre ràpidament la disciplina de la rutina de presons"

  "Per tal que un pla de treball funcioni necessita disciplina"

• Disciplina (substantiu)

  el tret de comportar-se bé;

  "va insistir en la disciplina entre les tropes"

• Disciplina (substantiu)

  entrenament per millorar la força o l’autocontrol

• Disciplina (substantiu)

  l’acte de castigar;

  "Els delinqüents es mereixien la dura disciplina que van rebre"

• Disciplina (verb)

  entrenar per instrucció i pràctica; sobretot per ensenyar autocontrol;

  "Els pares han de disciplinar els fills"

  "És aquest gos entrenat?"

• Disciplina (verb)

  castigar per tal de controlar o imposar l'obediència;

  "El professor va disciplinar els estudiants amb més freqüència"

• Regimentació

  la imposició d’ordre o disciplina