Content
Disingüent (adjectiu)
No és noble; desacomplexar el veritable honor o dignitat; significar; indigne; fals o enganyós.
Disingüent (adjectiu)
No ingenu; no franc ni obert; incandidable; indigna o significativament artística.
Disingüent (adjectiu)
Assumir una actitud de naïveté per fer un sentit o per enganyar.
Ingenuí (adjectiu)
fals, no genuí ni autèntic.
Disingüent (adjectiu)
poc sincera o sincera, normalment pretenent que se sap menys sobre alguna cosa del que realment es fa
"Aquest periodista estava sent una mica enganyós i cínic"
Disingüent (adjectiu)
No és noble; desacomplexar el veritable honor o dignitat; significar; indigne; per exemple, conductes o esquemes poc exigents.
Disingüent (adjectiu)
No ingenu; voler amb noble candor o franquesa; no franc ni obert; incandidable; indigna o significativament artística.
Disingüent (adjectiu)
no senzilla ni senzilla; donant una falsa aparença de franquesa;
"un operador ambiciós, enganyós, filisteu i hipòcrita, que ... va exemplificar ... els trets més desagradables del seu temps"
"una excusa enganyosa"
