Content
Efecte (substantiu)
Les notes d’ús a continuació.
"L'efecte de l'huracà va ser un paisatge devastat."
Efecte (substantiu)
Impressió deixada a la ment; sensació produïda.
Efecte (substantiu)
Execució; rendiment; realització; funcionament
Efecte (substantiu)
Una il·lusió produïda per mitjans tècnics (com en "efecte especial")
"L'efecte del vol va ser més convincent."
Efecte (substantiu)
Una alteració, o dispositiu per produir una alteració, en el so després que hagi estat produïda per un instrument.
"Aquí faig un efecte ressò per fer el so més misteriós".
"Acabo de comprar un parell d'efectes fantàstics."
Efecte (substantiu)
Un fenomen científic, anomenat generalment pel seu descobridor.
"Efecte Doppler"
Efecte (substantiu)
Pertanyències, generalment com a efectes personals.
Efecte (substantiu)
Conseqüència que es pretén; propòsit; significat; intenció general; amb to.
Efecte (substantiu)
Realitat; significat real; de fet, en distingir-se de la mera aparença.
Efecte (substantiu)
Manifestació; expressió; signe.
Efecte (verb)
Fer o provocar; per implementar.
"La millor manera d'efectuar el canvi és treballar amb els grups d'interès existents".
Efecte (verb)
lletra errada d’afectació
Afectar (verb)
Influir o alterar.
"L'experiència em va afectar profundament".
"La calor de la llum del sol va afectar la velocitat de la reacció química."
Afectar (verb)
Per passar a l’emoció.
"Es va veure profundament afectat pel tràgic final de l'obra".
Afectar (verb)
D’una malaltia o afecció, per infectar o perjudicar (una part del cos).
"L'hepatitis afecta el fetge".
Afectar (verb)
Disposar o inclinar.
Afectar (verb)
Tendir per afinitat o disposició.
Afectar (verb)
Assignar; nomenar
Afectar (verb)
Fer un espectacle de; fer una pretensió de; fingir; per assumir. Per fer una pantalla falsa de. del segle XVI
"afectar la ignorància"
"Va aconseguir afectar un somriure tot i sentir-se força miserable".
Afectar (verb)
Per apuntar, per intentar obtenir. XV-XIX c.
Afectar (verb)
Sent afecte per (algú); agradar, estimar-se. del segle XVI
Afectar (verb)
Mostrar afició per (alguna cosa); escollir. del segle XVI
Afectar (substantiu)
Hi ha estat d’ànim o inclinació; estat mental. XIV-XVII c.
Afectar (substantiu)
Un desig, una gana. XVI-XVII c.
Afectar (substantiu)
Un sentiment subjectiu experimentat en resposta a un pensament o un altre estímul; estat d’ànim, emoció, sobretot com es demostra en signes físics externs. del segle XIX
Efecte (substantiu)
Execució; rendiment; realització; funcionament; així, la llei entra en vigor al maig.
Efecte (substantiu)
Manifestació; expressió; signe.
Efecte (substantiu)
En general: El que és produït per un agent o causa; l'esdeveniment que es desprèn immediatament d'un antecedent, anomenat causa; resultat; conseqüència; desenllaç; fruita; com, l'efecte del luxe.
Efecte (substantiu)
Impressió deixada a la ment; sensació produïda.
Efecte (substantiu)
Poder per produir resultats; eficiència; força; importància; compte; com per parlar amb efecte.
Efecte (substantiu)
Conseqüència que es pretén; propòsit; significat; intenció general; - amb to.
Efecte (substantiu)
La intenció; la suma i la substància.
Efecte (substantiu)
Realitat; significat real; de fet, en distingir-se de la mera aparença.
Efecte (substantiu)
Béns; mòbils; finca personal; - de vegades solia abraçar propietats personals i reals; així, la gent va escapar de la ciutat amb els seus efectes.
Efecte
Produir, com a causa o agent; provocar ser.
Efecte
Portar a terme; executar; per fer complir; aconseguir; per dur a terme.
Afectar
Per actuar; per produir un efecte o canvi.
Afectar
Influir o moure, com els sentiments o les passions; tocar.
Afectar
Estimar; considerar amb afecte.
Afectar
Mostrar afició per; agradar utilitzar o practicar; escollir; per tant, freqüentar habitualment.
Afectar
Disposar o inclinar.
Afectar
Apuntar; aspirar; cobejar.
Afectar
Tendir per afinitat o disposició.
Afectar
Fer un espectacle de; fer una pretensió de; fingir; per assumir; així com, afectar la ignorància.
Afectar
Assignar; nomenar
Afectar (substantiu)
Afecte; inclinació; passió; sentiment; disposició.
Afectar (substantiu)
Complex emocional associat a una idea o estat mental. En histèria, l’afecte de vegades es dissocia totalment, de vegades es transfereix a una altra que la idea original.
Efecte (substantiu)
un fenomen que segueix i és causat per algun fenomen anterior;
"l'efecte magnètic era més gran quan la vara era longitudinal"
"La seva decisió va tenir conseqüències deprimentes per als negocis"
"va actuar molt savi després de l'esdeveniment"
Efecte (substantiu)
un aspecte exterior;
"va fer una bona impressió"
"Volia crear una impressió d'èxit"
"Va mantenir aquest efecte agosarat en les seves reproduccions de la pintura original"
Efecte (substantiu)
(de llei) amb validesa legal;
"la llei continua vigent"
Efecte (substantiu)
un símptoma causat per una malaltia o un fàrmac;
"Els efectes de la pèrdua de son"
"l'efecte de l'anestèsic"
Efecte (substantiu)
una impressió (especialment aquella que és artificial o contrastada);
"només ho va fer per efecte"
Efecte (substantiu)
el significat o tema central d’un discurs o obra literària
Efecte (verb)
produir;
"Els científics van establir una onada de xoc"
Efecte (verb)
actuar de manera que es faci existència;
"efectuar un canvi"
Afectar (substantiu)
l’aspecte subjectiu conscient del sentiment o l’emoció
Afectar (verb)
tenir efecte sobre;
"Les noves regles m’afectaran?"
Afectar (verb)
actuar físicament; tenen efecte
Afectar (verb)
connectar estretament i sovint incriminadament;
"Aquesta nova sentència afecta el vostre negoci"
Afectar (verb)
fer creure amb la intenció d’enganyar;
"Va fingir que estava malalt"
"Va avergonyir un mal de cap"
Afectar (verb)
tenen un impacte emocional o cognitiu;
"Aquest nen em va impressionar com a inusualment madur"
"Aquest comportament em va semblar estrany"
