Content
-
Estúpid
L’estupidesa és una manca d’intel·ligència, comprensió, raó, enginy o sentit. L’estupidesa pot ser innata, assumida o reactiva: una defensa contra la pena o el trauma.
Insensat (adjectiu)
Manca de bon sentit o de judici; sense sentit
Insensat (adjectiu)
Semblant o característic d’un ximple.
Estúpid (adjectiu)
Manca d’intel·ligència o que demostra la qualitat d’haver-ho fet algú que no té intel·ligència.
"Perquè és una medusa estúpida!"
Estúpid (adjectiu)
Fins al punt d’estupor.
"La neurobiologia em fa estúpid".
Estúpid (adjectiu)
Caracteritzat per un estat d’estupor o en; paralitzat.
Estúpid (adjectiu)
Falta sensació; inanimat; destituït de la consciència; insensible.
Estúpid (adjectiu)
avorrit en sensació o sensació; tòpid
Estúpid (adjectiu)
Sorprenent.
"Aquella bossa era estúpida! El seu cap estava per sobre de la vora!"
Estúpid (adjectiu)
maleït, molest, emprenyat
"Vaig caure sobre l'estúpid filferro."
Estúpid (adverbi)
Extremadament.
"El meu equip és una mosca estúpida".
Estúpid (substantiu)
Una persona estúpida; un ximple.
Estúpid (substantiu)
L’estat o la condició de ser estúpid.
"El seu ximple no coneix límits."
Insensat (adjectiu)
no té bon sentit ni judici; sense sentit
"era prou insensat com per confiar en ella"
"una decisió ximple"
Insensat (adjectiu)
Assenyalat, o exhibició, follia; buit d’enteniment; feble d’intel·lecte; sense judici o discreció; ximple; sense sentit
Insensat (adjectiu)
Com ho faria un tonto; procedir de la debilitat de l’ànim o la sensació; exhibir una falta de judici o discreció; com, un insensat acte.
Insensat (adjectiu)
Absurd; ridícul; menyspreable; menyspreable
Estúpid (adjectiu)
Molt avorrit; insensible; sense sentit; voler entendre; pesat; lent; en estat d’estupor; - dit de persones.
Estúpid (adjectiu)
Resultat d’una estupidesa o d’una evidència; format sense habilitat ni geni; avorrit; pesat; - dit de coses.
Insensat (adjectiu)
desproveït de bon sentit o de judici;
"insensats comentaris"
"una decisió ximple"
Insensat (adjectiu)
tenir o revelar estupidesa;
"comportament anserí ridícul"
"una resposta malhumorada"
"un nen descarat"
"alguna idea enganyosa sobre com reescriure llibres"
Estúpid (substantiu)
una persona que no és gaire brillant;
"L'economia, estúpid!"
Estúpid (adjectiu)
mancat o marcat per falta d’agudesa intel·lectual
Estúpid (adjectiu)
en un estat d'adormiment mental, especialment a causa del xoc;
"tenia una expressió atordida a la cara"
"laia semiconscient, atordida (o estupefacta) pel cop"
"era estúpid de fatiga"
Estúpid (adjectiu)
sense gaire intel·ligència;
"un treball avorrit amb col·laboradors mandrosos i poc intel·ligents"