Content
-
Glotis
La glotis es defineix com l’obertura entre els plecs vocals (la rima glotidis).
-
Epiglotis
L’epiglotis és una solapa feta de cartílag elàstic recobert d’una membrana mucosa, enganxada a l’entrada de la laringe. Es projecta obliqüament cap amunt darrere de la llengua i l’os hioide, apuntant dorsalment. Es manté obert durant la respiració, deixant l’aire a la laringe. Durant la deglució, es tanca per evitar l’aspiració, obligant els líquids o els aliments empassats a anar per l’esòfag al seu lloc. Es tracta, doncs, de la vàlvula que desvia el pas cap a la tràquea o l’esòfag. L’epiglotis obté el seu nom per estar per sobre de la glotis (epi- + glotis). Hi ha papil·les gustatives a l’epiglotis.
Glottis (substantiu)
L’obertura entre les veritables cordes vocals, situada a la laringe.
Epiglottis (substantiu)
Organrgan cartilaginós a la gola dels vertebrats terrestres que cobreix la glotis en empassar per evitar que els aliments i els líquids entrin a la tràquea, i a l’Homo sapiens també un òrgan de parla.
Glottis (substantiu)
la part de la laringe que consisteix en les cordes vocals i l’obertura entre elles. Afecta la modulació de la veu per expansió o contracció.
Epiglottis (substantiu)
una solapa de cartílag darrere de l’arrel de la llengua, que es deprimeix durant la deglució fins a cobrir l’obertura del vent.
Glottis (substantiu)
L’obertura de la faringe cap a la laringe o cap a la tràquea. Vegeu laringe.
Epiglottis (substantiu)
Un apèndix cartilaginós similar al tancament de la glotis mentre es passa menjar o beguda mentre el menjar o la beguda passa per la faringe.
Glottis (substantiu)
l’aparell vocal de la laringe; els veritables plecs vocals i l’espai entre ells on es genera el to de veu
Epiglottis (substantiu)
una solapa de cartílag que cobreix el paravent mentre empassa
