Content

• Ermità

  
  

  Un ermità (forma adjectival: eremitic o ermitic) és una persona que viu en la reclusió de la societat, normalment per motius religiosos.

• Eremita

  Un ermità (forma adjectival: eremitic o ermitic) és una persona que viu en la reclusió de la societat, normalment per motius religiosos. Els ermitans són part de diverses sectes del cristianisme, i el concepte es troba també en altres religions.

• Ermità (substantiu)

  Un reclús religiós; algú que viu sol per motius religiosos; un eremita.

• Ermità (substantiu)

  Un reclús; algú que viu sol i defuig la companyonia humana.

• Ermità (substantiu)

  Una galeta especiada feta amb melassa, panses i fruits secs.

• Ermità (substantiu)

  Un cranc ermitori.

• Ermità (substantiu)

  Un ocell de la subfamília Phaethornithinae.

• Eremita (substantiu)

  
  

  Un ermità; un reclús religiós, algú que viu sol.

• Ermità (substantiu)

  una persona que viu en solitud com a disciplina religiosa.

• Ermità (substantiu)

  una persona reclusa o solitària.

• Ermità (substantiu)

  un colibrí que es troba a les ombrívoles capes inferiors dels boscos tropicals, que s’alimenten per una ruta regular.

• Ermità (substantiu)

  Una persona que es retira de la societat i viu en solitud; un reclús; un anacoreta; sobretot, aquell que tant viu de motius religiosos.

• Ermità (substantiu)

  Un granista; un lligat a pregar per un altre.

• Ermità (substantiu)

  Una galeta de melassa especiada, que sovint conté panses i fruits secs picats.

• Eremita (substantiu)

  Un ermità.

• Ermità (substantiu)

  un es va retirar de la societat per motius religiosos

  
  

• Ermità (substantiu)

  aquell que viu en solitud

• Eremita (substantiu)

  un reclús cristià