Content

• Hun

  
  

  Els huns eren un poble nòmada que vivia a l’Europa de l’Est, el Caucas i Àsia Central entre el segle IV dC i el segle VI dC. D’acord amb la tradició europea, se’ls va informar per primera vegada que vivien a l’est del riu Volga, en una zona que formava part de Scythia en aquell moment; l'arribada dels Huns està associada amb la migració cap a l'oest d'un poble escític, els Alans. Cap al 370 dC, els huns havien arribat al Volga, i cap al 430, els huns havien establert un vast domini a Europa de gran durada. Al segle XVIII, l’erudit francès Joseph de Guignes es va convertir en el primer que va proposar un vincle entre els huns i el poble xiongnu, que eren veïns del nord de la Xina al segle III aC. Des del temps de Guignes, s'ha dedicat un gran esforç acadèmic a la investigació d'aquesta connexió. Tot i això, no hi ha consens acadèmic sobre una connexió directa entre l’element dominant del Xiongnu i el dels Huns. Priscus, un diplomàtic i historiador grec del segle V, esmenta que els hunos tenien una llengua pròpia; poca part ha sobreviscut i les seves relacions han estat considerades principalment com a llengües turques o mongoles. Diverses altres ètnies van ser incloses sota el domini d'Atila els Huns, incloent molts parlants del gòtic, que alguns estudiosos moderns descriuen com a lingua franca de l'Imperi. La seva principal tècnica militar era el tir amb arc. Els Huns potser han estimulat la Gran Migració, un factor que contribuïa a l'enfonsament de l'Imperi Romà d'Occident. Van formar un imperi unificat sota Attila el Hun, que va morir el 453; després d'una derrota a la batalla de Nedao, el seu imperi es desintegrarà ràpidament durant els propers 15 anys. Els seus descendents, o successors amb noms similars, es registren per poblacions veïnes del sud, est i oest com que havien ocupat parts d'Europa de l'Est i Àsia Central aproximadament des del segle IV fins al segle VI. Les variants del nom hun es registren al Caucas fins a principis del segle VIII.

  
  

• Hon (substantiu)

  mel, dolç que s’utilitza com a terme d’afany

• Hon (interjecció)

  ; animar a un equip esportiu, especialment a un equip GAA; exhortació o ànim; enhorabona ben feta, bravo

• Hun (substantiu)

  Un dels pobles nòmades bèl·lics del nord d’Àsia que al segle V, sota Atilla, va envair i va conquerir gran part d’Europa.

• Hun (substantiu)

  membre d’un poble nòmada que va envair Europa al segle IV

• Hun (substantiu)

  termes ofensius per a una persona d’ascendència alemanya