Content
-
Disparar
En botànica, els brots consisteixen en tiges que inclouen els seus apèndixs, les fulles i els cabdells laterals, les tiges florals i els brots de flors. El nou creixement de la germinació de llavors que creix cap amunt és un brot on es desenvoluparan les fulles. A la primavera, els brots de plantes perennes són el nou creixement que creix des del sòl en plantes herbàcies o el nou creixement de tija o flors que creix en plantes llenyoses. En la parla quotidiana, els brots sovint són sinònims de tiges. Les tiges, que són un component integral dels brots, proporcionen un eix per als brots, els fruits i les fulles. Els brots joves sovint són menjats per animals, perquè les fibres del nou creixement encara no han finalitzat el desenvolupament secundari de la paret cel·lular, fent que els brots joves siguin més suaus i fàcils de mastegar i digerir. A mesura que els brots creixen i envelleixen, les cèl·lules es desenvolupen parets cel·lulars secundàries que tenen una estructura dura i dura. Algunes plantes (per exemple, salobre) produeixen toxines que fan que els seus brots siguin impossibles o menys agradables.
Enrenou (verb)
A pressa o pressa.
"He de pressionar per arribar-hi a temps".
Enrenou (verb)
Per combatre o enganyar; sobretot econòmicament.
"El tipus va intentar entusiasmar-me a comprar un acord immobiliari fals".
Enrenou (verb)
Per agrupar; per guardar alguna cosa ràpidament.
Enrenou (verb)
Per ballar l’enrenou, una dansa disco.
Enrenou (verb)
Jugar deliberadament malament a un joc o esport per intentar animar els jugadors a desafiar-se.
Enrenou (verb)
Per vendre sexe; treballar com a proxeneta.
Enrenou (verb)
Per ser prostituta, intercanviar diners amb l'ús del propi cos amb finalitats sexuals.
Enrenou (verb)
Treballar.
Enrenou (verb)
Cal esforçar-se en la feina.
Enrenou (verb)
Empènyer algú aproximadament, amuntegar-se, xorrar.pàgina = 799
Enrenou (substantiu)
Estat d’activitat ocupada.
Enrenou (substantiu)
Propensió a treballar dur i a fer les coses; capacitat d’enrenou.
Enrenou (substantiu)
Un tipus de dansa disco, ballada habitualment a la cançó de Van McCoy The Hustle.
Enrenou (substantiu)
Una activitat, com la prostitució o la revenda d’articles robats, que un pres utilitza per guanyar diners a la presó.
Disparar (verb)
Per llançar un projectil.
Disparar (verb)
Disparar (arma que allibera un projectil).
"disparar una pistola"
Disparar (verb)
Disparar (un projectil).
Disparar (verb)
Disparar un projectil a (una persona o objectiu).
"L'home, amb una desesperada aposta per la llibertat, va agafar la pistola i va començar a disparar a qualsevol persona que pogués".
"El caçador va disparar al cérvol per collir la seva carn."
Disparar (verb)
Fer que una arma descarregui un projectil.
"Van disparar a un objectiu."
"Es dispara millor que no pas."
Disparar (verb)
Ejacular.
"Al cap de molt poc temps, va disparar la seva càrrega sobre la catifa".
Disparar (verb)
Per començar a parlar.
""Et puc fer una pregunta?""
"" Disparar ""
Disparar (verb)
Per descarregar un míssil; dit d’una arma.
"La pistola es dispara bé."
Disparar (verb)
Per acomiadar o eliminar.
"La seva idea es va disparar a la vista."
Disparar (verb)
Per fotografiar
"Va disparar a la parella en diverses posicions."
"Va disparar disset alambins".
Disparar (verb)
Per moure’s o actuar ràpidament o sobtadament.
Disparar (verb)
Gravar.
"La pel·lícula es va rodar sobretot a França".
Disparar (verb)
Per moure's molt de pressa i de sobte.
"Després d'un retard inicial, els grups experimentals han obtingut una anada respecte a les puntuacions dels grups de control a la quarta setmana."
Disparar (verb)
Per passar o passar ràpidament.
"disparar els ràpids"
Disparar (verb)
Per inclinar (alguna cosa, sobretot carbó) cap avall per un xut.
Disparar (verb)
Penetrar, com un míssil; dardar amb una sensació de penetració.
"un dolor al tir a la cama"
Disparar (verb)
Sentir un dolor ràpid i desgarrador; per palpejar el dolor.
Disparar (verb)
Canviar de forma de sobte; sobretot, per solidificar-se.
Disparar (verb)
Cap a fora o cap a fora, sobretot amb un moviment ràpid o sobtat; tirar amb la mà; xafar; donar-se d'alta; emetre.
Disparar (verb)
Per actuar o aconseguir.
Disparar (verb)
A algú.
"Tinc un tret amb tots els detalls"
Disparar (verb)
Per dinar.
Disparar (verb)
Desviar-se del cafè, intencionadament o accidentalment; connectar-se realment amb cops i maniobres de lluita no coreografiats, o parlar la ment (en lloc d’un guió acordat).
Disparar (verb)
Per mesurar la distància i la direcció a (un punt).
Disparar (verb)
Injectar un medicament (com l’heroïna) per via intravenosa.
Disparar (verb)
Per desenvolupar-se, avança.
Disparar (verb)
Per fer la puntuació indicada.
"Ahir a la meva ronda de golf vaig disparar un 76".
Disparar (verb)
Germinar; brotar; brotar.
Disparar (verb)
Crèixer; per avançar.
"disparar ràpidament"
Disparar (verb)
Avançar amb força per impuls, com a vaixell de vela quan el timó es posa fort aleat.
Disparar (verb)
Sobresortir; jutjar; projectar; extendre.
"La terra es dispara en un promontori."
Disparar (verb)
Avió recte; encaixar planant.
Disparar (verb)
Variar com si es ruixés o s’entrellaça; per acolorir en taques o pegats.W
Disparar (substantiu)
La tija emergent i les fulles embrionàries d’una nova planta.
Disparar (substantiu)
Una sessió de fotografia.
Disparar (substantiu)
Una caça o competició de tir.
Disparar (substantiu)
Esdeveniment que no està escrit o legítim.
Disparar (substantiu)
L’acte de disparar; descàrrega d'un míssil; un tret.
Disparar (substantiu)
Una pressa d’aigua; un ràpid.
Disparar (substantiu)
Una vena de mineral que corre en la mateixa direcció general que el lode.
Disparar (substantiu)
Un fil de trama es va disparar a través del cobert per la llançadora; una elecció.
Disparar (substantiu)
Un cordó; un porc jove.
Disparar (substantiu)
Un pla inclinat, artificial o natural, per on es llisca la fusta, el carbó, etc. un xut.
Dispara (interjecció)
Explicatiu lleu, que expressa incredulitat o menyspreu
"No teníeu un concert aquesta nit?"
"Disparen! M'he oblidat. He d'anar a preparar-me ..."
Enrenou (verb)
empènyer aproximadament; jostle
"van ser sospitats i enrenou en entrar"
Enrenou (verb)
obligar (algú) a moure’s amb pressa o sense tensió
"Vaig ser empescat a una cel·la freda"
Enrenou (verb)
empènyer de manera; bullici
"Stockwell va entrar a l'àrea de penal"
Enrenou (verb)
obtenir il·lícitament o mitjançant accions contundents
"Linda va agafar diners dels homes que va conèixer"
Enrenou (verb)
pressionar algú perquè faci alguna cosa
"No us enganyi a res, tret que realment vulgueu"
Enrenou (verb)
vendre agressivament
"va impulsar el petroli de les seves empreses arreu del país"
Enrenou (verb)
exercir la prostitució
"s'agafaria per uns dòlars"
Enrenou (substantiu)
un estat de gran activitat
"l'enrenou de les grans ciutats"
Enrenou (substantiu)
un frau o estafada
"s'utilitzen els enrenou per evitar l'esborrany"
Disparar (verb)
matar o ferir (una persona o un animal) amb una bala o una fletxa
"el van afusellar a la cama durant un robatori armat"
"tropes van matar a 29 persones"
Disparar (verb)
disparar una bala d'una pistola o descarregar una fletxa des d'una proa
"A les tropes se'ls va ordenar disparar per matar"
"em va disparar dues vegades"
"van disparar una volea de fletxes al poble"
Disparar (verb)
Feu servir una arma de foc amb una destresa específica
"vam disparar bé contra Espanya"
Disparar (verb)
provocar que (una pistola) es dispara
"Vaig aprendre a disparar una pistola de 9 mm"
Disparar (verb)
danyar o treure (alguna cosa) amb una bala o míssil
"Noi, dispara els barrets"
"Només van trobar a faltar el meu radiador i em van disparar els controls"
Disparar (verb)
caça de caça amb una pistola
"anem a Escòcia a disparar cada tardor"
Disparar (verb)
joc de tir (una finca o una altra zona de camp)
"Almenys el 90 per cent del nostre país de caça és abatut"
Disparar (verb)
joc de tir a dins o a (una finca, portada, etc.)
"Tom i els seus germans estaven fora disparant a Ardfeochan"
Disparar (verb)
moure’s o fer que es mogui sobtadament i ràpidament en una direcció determinada
"el cotxe ha tirat endavant"
"Les parets van treure la mà agafant-se el braç"
"Hauria caigut si Marc no hagués tret una mà per detenir-lo"
Disparar (verb)
directe (una mirada, una pregunta o un comentari) a algú
"Luke li va disparar una mirada ràpida"
"" No puc creure el que estic sentint ", va disparar"
Disparar (verb)
S'utilitza per convidar un comentari o pregunta
"" Puc fer-te una pregunta més? "" Disparar. "
Disparar (verb)
(d'un dolor) moure's amb una forta sensació de punyal
"un cop de penediment es va disparar a ella"
"Claudia va sentir un dolor al seu pit"
Disparar (verb)
estendre bruscament en una direcció determinada
"una carretera que semblava només disparar cap amunt en un angle terrorífic"
Disparar (verb)
moure (un forrellat) per fixar o desfer la porta
"va disparar el forrellat a la porta del bany"
Disparar (verb)
(d'una barca) escombra ràpidament cap avall o baix (ràpids, una cascada o un pont)
"Els que busqueu aventura poden disparar als ràpids"
Disparar (verb)
(d'un vehicle a motor) passar (un semàfor en vermell)
"Els conductors podrien perdre les llicències per disparar massa llums vermelles"
Disparar (verb)
(d'una pilota) dardejant el terra després de llançar-se
"de vegades es dispararà una bola en aquell lloc"
Disparar (verb)
(en futbol, hoquei, bàsquet, etc.) xutar, colpejar, llançar la pilota o xutar per intentar marcar un gol
"Williams ha disparat dos cops a l'ample"
"va disparar la pilota directament al porter"
Disparar (verb)
fer (una puntuació especificada) per a una ronda de golf
"a la segona ronda va disparar un 65"
Disparar (verb)
jugar a (pool o daus)
"tot i que mai vam disparar daus, els meus amics i jo vam jugar a cada variació de pòquer"
Disparar (verb)
pel·lícula o fotografia (escena, pel·lícula, etc.)
"S’ha encarregat de filmar un vídeo"
Disparar (verb)
(d'una planta o llavor) brots o brots; germinar
"Fa alguns anys que una planta o altra planta no aconsegueix disparar"
Disparar (verb)
(d’un brot o brota) apareixen; brota
"Es desplacen cap a la tija on indueixen els brots a disparar"
Disparar (verb)
injectar-se a si mateix o a una altra persona (un narcòtic)
"es va disparar al seu braç"
Disparar (verb)
avió (la vora d’un tauler) amb precisió
"He disparat la vora més llarga a la planxa"
Disparar (substantiu)
una branca o ventosa jove que surt de l'estoc principal d'un arbre o d'una altra planta
"va tallar els brots nous que van créixer on les fulles es van unir a les tiges"
Disparar (substantiu)
una ocasió en què un grup de persones caça i dispara el joc per practicar esport
"un rodatge"
Disparar (substantiu)
una zona de terra destinada al joc de tir
"Vam llogar un rodatge aproximat de mil hectàrees"
Disparar (substantiu)
un partit de tir
"les activitats inclouen un tret de fusell setmanal"
Disparar (substantiu)
una ocasió en què un fotògraf professional fa fotografies o quan es realitza una pel·lícula o vídeo
"una sessió fotogràfica"
"una tirada de moda"
Disparar (substantiu)
variant ortogràfica del xat
Disparar (substantiu)
un ràpid en un corrent
"seguiu els portatges que recorren els nou brots d'aigua blanca"
Dispara (interjecció)
usat com a eufemisme per "merda"
"disparar, va ser un gran dia per estar viu"
Enrenou
Sacsejar-se junts en confusió; empènyer, bromejar, o agafar-se maleducadament; manejar aproximadament; com per expulsar a una persona de l'habitació.
Enrenou (verb)
Empènyer o corbs; forçar els camins; moure’s amb pressa i confusió; una pressa
Disparar (substantiu)
Un pla inclinat, artificial o natural, per on es llisca la fusta, el carbó, etc. també, un pas estret, natural o artificial, en un rierol, on l'aigua corre ràpidament; esp., un canal, de corrent ràpid, connecta els extrems d'una corba al corrent, per tal d'escurçar el recorregut.
Disparar (substantiu)
L’acte de disparar; descàrrega d'un míssil; un tret; com, el tret d’una llançadora.
Disparar (substantiu)
Una branca o creixement jove.
Disparar (substantiu)
Una pressa d’aigua; un ràpid.
Disparar (substantiu)
Una vena de mineral que corre en la mateixa direcció general que el lode.
Disparar (substantiu)
Un fil de trama es va disparar a través del cobert per la llançadora; una elecció.
Disparar (substantiu)
Un cordó; un jove porc.
Disparar
Deixar volar, o fer que es condueixi amb força, com a fletxa o una bala; - seguida d’una paraula que denota el míssil, com a objecte.
Disparar
Per descarregar-se, fent que es mogui un míssil; - seguida d’una paraula que denota l’arma o l’instrument, com a objecte; - sovint amb apagat; com, disparar una pistola.
Disparar
Copejar amb qualsevol tret; colpejar amb un míssil; sovint, per matar o ferir amb una arma de foc; - seguida d’una paraula que denota la persona o la cosa xocada com a objecte.
Disparar
Cap a fora o cap a fora, sobretot amb un moviment ràpid o sobtat; tirar amb la mà; xafar; donar-se d'alta; emetre.
Disparar
Per empènyer o tirar endavant; projectar; sobresortir; - sovint amb fora; així, una planta tira brots.
Disparar
Avió recte; encaixar planant.
Disparar
Passar ràpidament per sobre, per sobre o per sota; com, disparar un ràpid o un pont; per disparar una barra de sorra.
Disparar
Variar com si es ruixés o s’entrellaça; per acolorir en taques o pegats.
Disparar (verb)
Fer que un motor o arma descarregui un míssil; - dit d’una persona o d’un agent; així, van disparar a un blanc; es dispara millor del que cavalca.
Disparar (verb)
Per descarregar un míssil; - dit d’un motor o instrument; així, la pistola es dispara bé.
Disparar (verb)
Ser disparat o propulsat forçadament; - va dir d’un míssil; ser emès o conduït; moure’s o ampliar-se ràpidament, com si fos impulsat; com, una estrella de tir.
Disparar (verb)
Penetrar, com a míssil; dardar amb una sensació penetrant; així, dolors de tir.
Disparar (verb)
Sentir un dolor ràpid i desgarrador; per palpejar el dolor.
Disparar (verb)
Germinar; brotar; brotar.
Disparar (verb)
Crèixer; per avançar; així com, disparar ràpidament.
Disparar (verb)
Canviar de forma de sobte; sobretot, per solidificar-se.
Disparar (verb)
Sobresortir; jutjar; projectar; extendre; així, la terra es dispara en un promontori.
Disparar (verb)
Avançar amb força per impuls, com a vaixell de vela quan el timó es posa fort aleat.
Enrenou (substantiu)
una estafada en què us enganya a jugar o convèncer a una persona perquè compri una propietat inútil
Enrenou (substantiu)
una ràpida commoció bulliciosa
Enrenou (verb)
fer que es mogui furtivament i sense presses;
"Els agents del servei secret van expulsar l'altaveu a l'amfiteatre"
Enrenou (verb)
moure’s o fer que es mogui energèticament o ocupadament;
"Els animadors es van entusiasmar amb excitació abans de la seva actuació"
Enrenou (verb)
vendre alguna cosa o obtenir alguna cosa mitjançant una activitat energètica i especialment dedicada
Disparar (substantiu)
una nova branca
Disparar (substantiu)
l'acte de disparar contra objectius;
"fan un rodatge cada cap de setmana durant l'estiu"
Disparar (verb)
colpejar amb un míssil d'una arma
Disparar (verb)
matar disparant un míssil
Disparar (verb)
dispara un tret
Disparar (verb)
fer una pel·lícula o fotografia d'alguna cosa;
"prendre una escena"
"filmar una pel·lícula"
Disparar (verb)
de sobte, intensament, ràpidament;
"dispara una ullada"
Disparar (verb)
córrer o moure’t molt ràpidament o de pressa;
"Es va llançar al pati"
Disparar (verb)
moure's ràpidament i violentament;
"El cotxe va caure al carrer"
"Va venir carregant a la meva oficina"
Disparar (verb)
llançar o propulsar en una direcció determinada o cap a un objectiu concret;
"disparar craps"
"disparar una pilota de golf"
Disparar (verb)
registre de pel·lícula fotogràfica;
"Vaig fotografiar l'escena de l'accident"
"Va agafar una foto del president"
Disparar (verb)
emetre (com a llum, flama o fum) de forma sobtada i contundent;
"El drac va disparar fums i flames de la seva boca"
Disparar (verb)
causar un fort dolor sobtat;
"El dolor li va disparar la cama"
Disparar (verb)
forçar o conduir (un fluid o un gas) cap a un forat;
"injectar hidrogen al globus"
Disparar (verb)
varia per entrellaçar fils de trama de diferents colors;
"disparar tela"
Disparar (verb)
tirar daus, com en un joc de merda
Disparar (verb)
gastar frívolament i sense voler;
"Fritter l'herència"
Disparar (verb)
puntuació;
"disparar una cistella"
"disparar un gol"
Disparar (verb)
proferiu ràpidament i amb força;
"Va retirar una resposta"
Disparar (verb)
mesura l’altitud de mitjançant un sextant;
"disparar una estrella"
Disparar (verb)
produir brots, branques o germinar;
"les patates van brotar"
Disparar (verb)
donar una injecció a;
"Hem injectat la glucosa a la vena dels pacients"
