Content
La principal diferència entre Idioma i Metàfora és que la Idiom és una combinació de paraules que té un significat figuratiu i La metàfora és una figura del discurs.
-
Idioma
Un idiom (llatí: idiomī, "propietat especial", del grec antic: ἰδίωμα, translit. Idíōma, "tret especial, fraseig especial, peculiaritat", f. Grec antic: ἴδιος, translit. Ídios, "propis") és una frase o una expressió que tingui un significat figuratiu, o de vegades literal,. Classificat com a llenguatge fórmic, un significat figuratiu d’idiomes és diferent del significat literal. Hi ha milers d’idiomes, que es produeixen amb freqüència en tots els idiomes. Es calcula que hi ha almenys vint-i-cinc mil expressions idiomàtiques en llengua anglesa.
-
Metàfora
Una metàfora és una figura del discurs que es refereix directament a una cosa en esmentar-ne una altra per efecte retòric. Pot proporcionar una claredat o identificar semblances ocultes entre dues idees. Antítesi, hipèrbole, metonímia i símil són tot tipus de metàfora. Un dels exemples més freqüentment citats d’una metàfora de la literatura anglesa és el monòleg "Tots els mons una etapa" de As You Like It: Aquesta citació expressa una metàfora perquè el món no és literalment una etapa. Afirmant que el món és un estadi, Shakespeare utilitza punts de comparació entre el món i un estadi per transmetre una comprensió sobre la mecànica del món i el comportament de les persones que s’hi troben. La filosofia de la retòrica (1937) del retòric I. A. Richards descriu una metàfora com a dues parts: el tenor i el vehicle. El tenor és el subjecte al qual s’atribueixen atributs. El vehicle és l’objecte els atributs dels quals es presten. En l'exemple anterior, "el món" es compara amb una etapa, descrivint-la amb els atributs de "l'escenari"; "el món" és el tenor, i "un escenari" és el vehicle; "homes i dones" és el tenor secundari, i "jugadors" és el vehicle secundari. Altres escriptors utilitzen els termes generals terra i xifra per denominar el tenor i el vehicle. La lingüística cognitiva utilitza, respectivament, els termes objectiu i font.
Idioma (substantiu)
Una manera de parlar, un mode d’expressió propi d’una llengua, d’una persona o d’un grup de persones.
Idioma (substantiu)
Una llengua o varietat lingüística; concretament, un dialecte restringit utilitzat en un període històric determinat, etc.
Idioma (substantiu)
Una expressió establerta que el significat no es pot deduir dels significats literals de les seves paraules components, sovint pròpies d’una llengua determinada.
Idioma (substantiu)
Un estil artístic (per exemple, en art, arquitectura o música); una instància d’aquest estil.
Idioma (substantiu)
Construcció de programació o fraseologia característica del llenguatge.
Metàfora (substantiu)
L’ús d’una paraula o frase per referir-se a alguna cosa que no ho és, invocant una semblança directa entre la paraula o frase utilitzada i la cosa descrita (però en el cas de l’anglès sense les paraules like or as, cosa que implicaria un símil) ; la paraula o frase utilitzada d'aquesta manera; una comparació implícita.
Metàfora (substantiu)
L’ús d’un objecte o concepte quotidià per representar una faceta subjacent de l’ordinador i així ajudar els usuaris a realitzar tasques.
"metàfora d'escriptori; metàfora de la caixa de treballs"
Metàfora (verb)
Per utilitzar una metàfora.
Metàfora (verb)
Descriure mitjançant una metàfora.
Idioma (substantiu)
un grup de paraules establert per l'ús com a significat no deductible de les paraules individuals (per exemple, a la lluna, vegeu la llum).
Idioma (substantiu)
una forma d'expressió natural per a una llengua, una persona o un grup de persones
"tenia sensació de frase i idiota"
Idioma (substantiu)
el dialecte d’un poble o part d’un país.
Idioma (substantiu)
un mode d’expressió característic en la música o l’art
"Tots dos treballaven en un idiom neoimpressionista"
Metàfora (substantiu)
una figura del discurs en què s’aplica una paraula o una frase a un objecte o acció a la qual no s’aplica literalment
"la seva poesia depèn del suggeriment i de la metàfora"
"Quan parlem de mapes gènics i de mapatge gènic, utilitzem una metàfora cartogràfica"
Metàfora (substantiu)
una cosa considerada representativa o simbòlica d’una altra cosa
"Les quantitats de diners que la companyia perdia eren suficients per convertir-la en una metàfora d'una indústria que estava provocant"
Idioma (substantiu)
La forma sintàctica o estructural pròpia de qualsevol llenguatge; el geni o el repartiment d’una llengua.
Idioma (substantiu)
Una expressió conforme o adequada a la peculiar forma estructural d’un llenguatge.
Idioma (substantiu)
Una combinació de paraules que tenen un significat propi i no previsible com a combinació dels significats de les paraules individuals, però sancionades per l'ús; com, una expressió idiomàtica; menys habitualment, una sola paraula usada en un sentit peculiar.
Idioma (substantiu)
La frase forma peculiar per a un autor determinat; com, escrit en el seu propi idiom.
Idioma (substantiu)
Dialecte; una forma variant d'una llengua.
Metàfora (substantiu)
La transferència de la relació entre un conjunt d’objectes a un altre conjunt amb la finalitat d’explicació breu; un símil comprimit; e. g., el vaixell llaura el mar.
Idioma (substantiu)
una manera de parlar que és natural per als parlants nadius d'una llengua
Idioma (substantiu)
l’ús o el vocabulari característic d’un grup específic de persones;
"els immigrants parlaven un estrany dialecte de l'anglès"
"té un fort accent alemany"
Idioma (substantiu)
l’estil d’un determinat artista o escola o moviment;
"un idiota orquestral imaginatiu"
Idioma (substantiu)
una expressió els significats dels quals no es poden inferir dels significats de les paraules que la integren
Metàfora (substantiu)
una figura de discurs en què s'utilitza una expressió per referir-se a alguna cosa que no denota literalment per tal de suggerir una similitud
