Content
Implicit (adjectiu)
Implicat indirectament, sense que s’expressi directament
Implicit (adjectiu)
Conté la naturalesa essencial d’alguna cosa, però no es mostra obertament
Implicit (adjectiu)
No tenir reserves ni dubtes; indiscutible o incondicional; normalment es diu de fe o de confiança.
Implicit (adjectiu)
enredats, retorçats.
Explicit (adjectiu)
Molt específic, clar o detallat.
"Vaig donar instruccions explícites perquè quedés aquí, però em va seguir de totes maneres."
Explicit (adjectiu)
Que contingui material (per exemple, llenguatge o pel·lícules de pel·lícules) que es pugui considerar ofensiu o gràfic.
"La pel·lícula va tenir diverses escenes incloent llenguatge i sexe explícits."
Implicit (adjectiu)
suggerit, però no expressat directament
"Els comentaris que es veuen com a crítica implícita a les polítiques"
Implicit (adjectiu)
sempre per trobar-lo; essencialment connectat amb
"els valors implícits en l'ètica escolar"
Implicit (adjectiu)
sense qualificació ni pregunta; absolut
"una fe implícita en Déu"
Implicit (adjectiu)
(d'una funció) no expressada directament en termes de variables independents.
Explicit (adjectiu)
indicat amb claredat i detall, sense deixar lloc a confusions ni dubtes
"no s'havia fet explícit l'arranjament"
Explicit (adjectiu)
(d'una persona) afirmant alguna cosa de manera explícita
"deixa'm explícit"
Explicit (adjectiu)
descriure o representar l'activitat sexual de forma gràfica
"un blockbuster sexual explícit"
Explicit (substantiu)
les paraules de cloenda d’un manuscrit, un llibre d’edició primerenca o un cant litúrgic.
Implicit (adjectiu)
Replegat; enredat; complicat; implicats.
Implicit (adjectiu)
Comprenia tàcitament; bastant d’entendre, tot i que no expressat amb paraules; implicada; com, un contracte o acord implícit.
Implicit (adjectiu)
Recolzant-se en un altre; confiar en la paraula o l’autoritat d’un altre, sense dubte ni reserva; indiscutible; completa; com, confiança implícita; obediència implícita.
Explicit (adjectiu)
Una paraula que antigament s’utilitzava (tal i com està acabant ara) a la conclusió d’un llibre per indicar el final.
Explicit (adjectiu)
No s’implica només, o es transmet per implicació; ben distingit; en un idioma senzill; obert a la comprensió; clar; no obscura ni ambigua; expressa; inequívoc; com, una declaració explícita. Oposat a implícit.
Explicit (adjectiu)
No té cap significat o reserva disfressada; sense reserves; fora de la paraula; - aplicat a persones; així, va ser seriós i explícit en la seva declaració.
Implicit (adjectiu)
implicat, encara que no expressat directament; inherent a la naturalesa d’alguna cosa;
"un acord implícit per no plantejar el tema"
"Hi havia crítiques implícites a la seva veu"
"La ira estava implícita en l'argument"
"el roure està implícit a la gla"
Implicit (adjectiu)
estar sense dubte ni reserva;
"confiança implícita"
Explicit (adjectiu)
expressada amb precisió i clarament o fàcilment observació; no deixa res d’implicació;
"instruccions explícites"
"va fer explícits els seus desitjos"
"escenes sexuals explícites"
Explicit (adjectiu)
d’acord amb el fet o el significat principal d’un terme
