Content
Perpetar (verb)
Ser culpable o responsable d'un delicte, etc; cometre.
Perpètua (verb)
Fer perpetu; per preservar-se de l’extinció o l’oblit.
Perpètua (verb)
Perllongar l'existència de.
Perpètua (adjectiu)
Fet perpetu; va continuar durant un temps indefinit.
Perpetar (verb)
dur a terme o cometre (una acció nociva, il·legal o immoral)
"S'ha perpetrat un delicte contra un estat sobirà"
Perpètua (verb)
fer (alguna cosa) continuar indefinidament
"un monument per perpetuar la memòria dels morts a la guerra"
"La confusió es va perpetuar per inadvertència"
Perpetrat
Fer o realitzar; dur a terme; executar, comunament en un mal sentit; cometre (com a delicte, un delicte); ser culpable; així com, per perpetrar un acte delictiu.
Perpètua
Fer perpetu; provocar que hagi de perdurar, o continuar, indefinidament; preservar de l'extinció o l'oblit; eternitzar.
Perpètua (adjectiu)
Fet perpetu; perpetuat.
Perpetar (verb)
realitzar un acte, normalment amb una connotació negativa;
"perpetrar un delicte"
"tirar un robatori bancari"
Perpètua (verb)
causa que continuï o prevalgui;
"perpetuar un mite"