Content
Raqueta (substantiu)
Una raqueta: un aparell amb un mànec connectat a un marc rodó cordat amb filferro, el tendó o els cordons de plàstic, i utilitzat per colpejar una pilota, com en el tennis o un ocell en bàdminton.
Raqueta (substantiu)
Una raqueta de raquetes formada per cordons estirats per un llarg i estret marc de fusta clara.
Raqueta (substantiu)
Una sabata de fusta ampla o patte per a un home o cavall, per permetre caminar sobre un terreny pantanós o suau.
Raqueta (substantiu)
Un fort soroll.
"Les eines elèctriques funcionen ràpidament, però segur que fan una raqueta".
"Amb tota la raqueta que fan, no puc sentir-me a pensar!"
"Què hi ha de tota aquesta raqueta?"
Raqueta (substantiu)
Un frau o estafada; un esquema il·legal de beneficis.
"Tenien una raqueta bastant pensada per alleujar els clients dels seus diners".
Raqueta (substantiu)
Un carouse; qualsevol dissipació temerària.
Raqueta (substantiu)
Una cosa que s'està tenint en compte és excitant, intentadora, insòlita, etc., o com un calvari.
Raqueta (verb)
Per colpejar amb, o com si fos, una raqueta.
Raqueta (verb)
Per fer un soroll desordenat.
Raqueta (verb)
Ser dissipat; carouse.
Racquet (substantiu)
Màquina amb un mànec connectat a un marc rodó cordat amb filferro, tendó o cordons de plàstic, i utilitzat per colpejar una pilota, com per exemple en el tennis, o una llançadora en bàdminton.
Racó (verb)
Per colpejar amb una raqueta.
Racó (verb)
Jugar a un joc que implica utilitzar una raqueta.
Racó (verb)
Desviar-se de manera que recorda a una pilota colpejada per una raqueta.
Racó (verb)
Per canviar d’anada i tornada, de manera similar a la manera en què una pilota de tennis vola d’anada i tornada.
Raqueta (substantiu)
un ratpenat amb un quadre rodó o ovalat amb catgut, niló, etc., utilitzat especialment en el tennis, el bàdminton i la carbassa
"una raqueta de carbassa"
Raqueta (substantiu)
una raqueta que s’assembla a una raqueta.
Raqueta (substantiu)
un fort desagradable soroll; un din
"els nens feien una raqueta"
Raqueta (substantiu)
el soroll i la vivesa de la societat de moda.
Raqueta (substantiu)
un esquema il·legal o deshonest d'obtenir diners
"una raqueta de protecció"
Raqueta (substantiu)
una línia de negoci o forma de vida de persones
"Estic a la raqueta de l'assegurança"
Raqueta (verb)
fer o moure's amb un soroll desagradable
"trens arrabassats per"
Raqueta (verb)
gaudir d’un social mateix; anar a la recerca de plaer o entreteniment
"un fabulós cotxe per fer raquetes a París"
Raqueta (substantiu)
Una fina franja de fusta, que s’uneixen els extrems, formant un cèrcol una mica el·líptic, a través del qual s’estén una xarxa de catgut o cordó. Està equipada amb un mànec i s'utilitza per agafar o colpejar una pilota en tennis i jocs similars.
Raqueta (substantiu)
Una varietat del joc de tennis jugat amb raquetes peculiars de màniga llarga; - principalment en plural.
Raqueta (substantiu)
Una raqueta de raquetes formada per cordons estirats per un llarg i estret marc de fusta clara.
Raqueta (substantiu)
Una ampla sabata o pal de fusta per a un home o cavall, que li permeti trepitjar un terreny pantanós o suau.
Raqueta (substantiu)
soroll confós i desordenat; dinar; xerrada sorollosa o esport.
Raqueta (substantiu)
Un carouse; qualsevol dissipació temerària.
Raqueta (substantiu)
Un esquema, esquivar, trucar o similar; una cosa que s'està tenint en compte com a excitant, intentadora, inusual o similar; a més, aquest esdeveniment considerat com un calvari; com, per treballar una raqueta; estar de peu a la raqueta
Raqueta (substantiu)
una activitat il·legal organitzada, com ara jocs d’atzar il·legals, botes d’arrencada o extorsió.
Raqueta
Per colpejar amb, o com amb, una raqueta.
Raqueta (verb)
Per fer un soroll o una raqueta confusa.
Raqueta (verb)
Activitat esportiva sorollosa; frolic.
Raqueta (verb)
Per dissuadir o implicar-se.
Racquet (substantiu)
Vegeu Raqueta.
Raqueta (substantiu)
un soroll fort i pertorbador
Raqueta (substantiu)
una empresa il·legal (com ara l'extorsió o el frau o la venda ambulant de drogues o la prostitució) portava resultats
Raqueta (substantiu)
l’experiència auditiva del so que manca de qualitat musical; so que és una experiència auditiva desagradable;
"La música moderna només és soroll per a mi"
Raqueta (substantiu)
un equipament esportiu (generalment format per un mànec i un marc oval amb una xarxa de cordes estretament entrellaçada) que es fa servir per colpejar una pilota (o shuttlecock) en diversos jocs
Raqueta (verb)
celebrar sorollosament, fent-se moltes vegades begudes; participar en festes desagradables;
"Els membres de la festa del casament es van alegrar tota la nit"
"Dóna-li la derrota, el cap ja no!"
Raqueta (verb)
fer sorolls forts i molestos
Raqueta (verb)
colpejar (una pilota) amb una raqueta
Racquet (substantiu)
un equipament esportiu (generalment format per un mànec i un marc oval amb una xarxa de cordes estretament entrellaçada) que es fa servir per colpejar una pilota (o shuttlecock) en diversos jocs
