Content
-
Racional
La racionalitat és la qualitat o l'estat de ser racional, és a dir, de basar-se en o de fer raonable. La racionalitat implica la conformitat de les creences amb les raons de creure i de les accions amb les raons d’acció. La "racionalitat" té diferents significats especialitzats en filosofia, economia, sociologia, psicologia, biologia evolutiva, teoria de jocs i ciències polítiques. Per determinar quin és el comportament més racional, cal fer diversos supòsits clau i també cal una formulació lògica del problema. Quan l'objectiu o el problema consisteix en prendre una decisió, la racionalitat té en compte tota la informació disponible (per exemple, coneixement complet o incomplet). Col·lectivament, la formulació i els supòsits de fons són el model en el qual s'aplica la racionalitat. La racionalitat és relativa: si s'accepta un model en què beneficiar-se és òptim, la racionalitat s'equipara a un comportament que s'interessa fins al punt de ser egoista; mentre que, si hom accepta un model en el qual beneficiar el grup és òptim, el comportament purament egoista es considera irracional. Per tant, no té sentit afirmar la racionalitat sense especificar també les hipòtesis del model de fons que descriuen com s'emmarca i es formula el problema.
Justificació (substantiu)
Una explicació de la base o dels motius fonamentals d’alguna cosa.
Justificació (substantiu)
Una justificació o racionalització d’alguna cosa.
Racional (adjectiu)
Capacitat de raonar.
"L'home és una criatura racional".
Racional (adjectiu)
So lògicament; no contradictori ni absurd.
"Les seves declaracions eren força racionals".
Racional (adjectiu)
Intel·lectualment saludable o equilibrat; exhibint raonabilitat.
"conducta racional"
Racional (adjectiu)
D’un nombre, capaç d’expressar-se com la proporció de dos nombres enters.
"¾ és un nombre racional, però √2 és un nombre irracional."
Racional (adjectiu)
D’una expressió algebraica, capaç d’expressar-se com la relació de dos polinomis.
Racional (adjectiu)
Expressar el tipus, estructura, relacions i reaccions d’un compost; gràfic; dit de fórmules.
Racional (adjectiu)
Expressió d’un objecte físic.
"Una taula racional és física, una taula escrita tampoc."
Racional (substantiu)
Un nombre racional: un nombre que es pot expressar com el quocient de dos nombres enters.
"El quocient de dos racionals torna a ser un racional."
Racional (substantiu)
La cuixa que portaven els sacerdots israelites.
"1609, Bíblia de Douay-Rheims, Èxode 28:15"
"I fareu la racionalitat del judici amb treballs brodats de diversos colors, segons l'obra de l'efode, d'or, violeta i morat, i escarlata dos cops tenyits i de lli fines."
Justificació (substantiu)
Una explicació o exposició dels principis d’alguna opinió, acció, hipòtesi, fenomen o similars; també, els propis principis.
Racional (adjectiu)
Relacionat amb la raó; no físic; mental.
Racional (adjectiu)
Tenir raó, o la facultat de raonar; dotat de raó o comprensió; raonament.
Racional (adjectiu)
Agradable raonar; no absurd, absurd, extravagant, ximple, fantasiós o similar; savi; assenyat; com, la conducta racional; un home racional.
Racional (adjectiu)
Expressar el tipus, estructura, relacions i reaccions d’un compost; gràfic; - va dir de fórmules. Consulteu la fórmula
Racional (substantiu)
Un ésser racional.
Justificació (substantiu)
(llei) una explicació de les raons fonamentals (especialment una explicació del funcionament d'algun dispositiu en termes de lleis de la naturalesa);
"el motiu de la pena de mort"
"Els principis dels motors de combustió interna"
Racional (adjectiu)
coherent amb o basant-se en o utilitzant la raó;
"comportament racional"
"un procés d'inferència racional"
"pensament racional"
Racional (adjectiu)
o associada o que requereixi l’ús de la ment;
"problemes intel·lectuals"
"el triomf del racional sobre el costat animal de l'home"
Racional (adjectiu)
capaç d’expressar-se com un quocient d’enters;
"nombres racionals"
Racional (adjectiu)
tenir la seva font o guiar-se per l’intel·lecte (distingit per experiència o emoció);
"una anàlisi racional"
