Content

• Reclús

  
  

  Un reclús és una persona que viu en una reclusió voluntària del públic i de la societat. La paraula és del llatí recludere, que significa "callar" o "segrestador". Històricament, la paraula feia referència a un ermitatge aïllat total del món. En són exemples Symeon of Trier, que va viure dins de la gran porta romana Porta Nigra amb permís de l'arquebisbe de Trier, o Teòfan el Recluse, monjo ortodox rus del segle XIX que després va ser glorificat com a sant. Entre els personatges cèlebres que van passar o han passat parts importants de la seva vida com a reclús es troben Virgil, Michelangelo, Isaac Newton, Emily Brontë, J. D. Salinger, Emily Dickinson, Gustave Flaubert, Paul Cézanne, Nikola Tesla, Konstantin Tsiolkovsky, HP Lovecraft, Marie Curie , Marcel Proust, Howard Hughes, Greta Garbo, Jackson Pollock, Arturo Benedetti Michelangeli, Jean-Luc Godard, Thomas Pynchon, John Swartzwelder, Paul Allen, Layne Staley i Michael Jackson.

  
  

• Solitari

  Un solitari és una persona que evita o no busca activament la interacció humana. Hi ha moltes raons de solitud, intencionades o d’una altra manera. Les raons intencionals inclouen ser introvertit, i consideracions espirituals, místiques o religioses o filosofies personals. Les raons no intencionades impliquen ser traumes o esdeveniments altament sensibles, extremadament tímids, o tenir diversos trastorns mentals.

• Reclusió (adjectiu)

  (ara rar) Segrestat; aïllat, aïllat.

  "un religiós o ermità reclús"

• Reclusió (adjectiu)

  (ara rar) Amagat, secret.

• Reclús (substantiu)

  Una persona que viu aïllada o reclosa autoimposada del món, especialment amb finalitats religioses; un ermità.

• Reclús (substantiu)

  El lloc on habita un reclús; un lloc d’aïllament o aïllament.

  
  

• Reclús (substantiu)

  Una aranya marró reclusa.

• Reclusió (verb)

  Tancar; aïllar

• Loner (substantiu)

  Un que està sol, falta o evita la companyia dels altres.

  "Realment m'agrada ser solitari".

• Reclús (substantiu)

  una persona que viu una vida solitària i que tendeix a evitar altres persones

  "s'ha convertit en un reclús virtual"

  "dubta una mica de reclús"

• Reclusió (adjectiu)

  afavorint una vida solitària.

• Reclusió (adjectiu)

  Calla, segrestada; retirat del món o d’un avís públic; solitari; viure a part; com, un monjo o ermità reclús; una vida reclusa

• Reclús (substantiu)

  Una persona que viu aïllada del coit amb el món, com a ermità o monjo; concretament, un d’una classe de devots retrats que viuen en cèl·lules solteres, normalment lligades als monestirs.

• Reclús (substantiu)

  El lloc on habita un reclús.

• Reclús

  Callar; aïllar

• Reclús (substantiu)

  aquell que viu en solitud

• Reclusió (adjectiu)

  retirat de la societat; cercant la solitud;

  "va viure una vida reclusiva no social"

• Loner (substantiu)

  una persona que evita l’empresa o l’assistència d’altres persones