Content
-
Àrbitre
Un àrbitre o simplement ref és la persona de l’autoritat en diversos esports que s’encarrega de presidir el joc des d’un punt de vista neutral i de prendre decisions sobre la marxa que facin complir les regles de l’esport, incloses decisions d’esportivitat com ara expulsió. L’oficial encarregat d’aquesta feina pot ser conegut, a més de l’àrbitre, per diversos altres títols (sovint depenent de l’esport), incloent arbitri, jutge, àrbitre, àrbitre, director de línia, comissari, cronometrador, jutge de tacte o tècnic. Oficial (pel Comitè Olímpic Internacional).
Àrbitre (substantiu)
Un arbitre o jutge; l’oficial que s’assegura que es segueixen les regles durant un partit.
"L'arbitre va expulsar a Jim fora del partit per lluitar".
Àrbitre (substantiu)
Una persona que resol una disputa.
Àrbitre (substantiu)
Una persona que escriu una carta de referència o proporciona una referència per trucada telefònica.
"La sol·licitud, juntament amb cartes de tres àrbitres, s'ha de rebre abans del 31 de gener."
Àrbitre (substantiu)
Un expert que jutgi el manuscrit d’un article o llibre per decidir si s’ha de publicar.
Àrbitre (verb)
Actuar com a àrbitre.
"Ha de arbitrar tres partits d'hoquei aquest cap de setmana."
"Ha d'acabar d'arbitrar un article per a Nature".
Arbitre (substantiu)
Una persona designada, o escollida, per parts per determinar una controvèrsia entre elles; un àrbitre.
Arbitre (substantiu)
}} Una persona o objecte que té el poder de jutjar i determinar, o ordenar, sense control; aquella el poder de decidir i governar no està limitat.
"La televisió i el cinema, no Vogue i revistes similars, són els àrbitres de la moda."
Arbitre (substantiu)
Un component en circuits que destina recursos escassos.
Arbitre (verb)
Actuar d’àrbitre.
Àrbitre (substantiu)
Un a qui es refereix una cosa; persona a la qual ha estat derivada una qüestió en disputa, per tal de resoldre-la.
Arbitre (substantiu)
Una persona designada, o escollida, per parts per determinar una controvèrsia entre elles.
Arbitre (substantiu)
Qualsevol persona que tingui el poder de jutjar i determinar, o ordenar, sense control; aquella el poder de decidir i governar no està limitat.
Àrbitre
Actuar d’àrbitre entre.
Àrbitre (substantiu)
(esports) el màxim oficial (com en la boxa o el futbol americà) que s'espera que garanteixi el joc just
Àrbitre (substantiu)
algú que llegeix manuscrits i jutgi la seva idoneïtat per a la publicació
Àrbitre (substantiu)
un advocat designat per un tribunal per investigar i informar sobre un cas
Àrbitre (verb)
ser àrbitre o àrbitre en una competició esportiva
Àrbitre (verb)
avaluar professionalment el treball dels companys
Arbitre (substantiu)
algú amb el poder de resoldre els assumptes a voluntat;
"Va ser l'àrbitre final de totes les qüestions de moda"
Arbitre (substantiu)
algú va triar jutjar i decidir un tema disputat
