Content
-
Escepticisme
L’escepticisme (anglès americà) o l’escepticisme (anglès britànic) és generalment qualsevol actitud de dubte o dubte cap a un o més elements de coneixement o creença putativa. Sovint s’adreça a dominis, com el sobrenatural, la moral (escepticisme moral), la religió (escepticisme sobre l’existència de Déu) o el coneixement (escepticisme sobre la possibilitat del coneixement o de la certesa). Formalment, l’escepticisme com a tema es produeix en la perspectiva de la filosofia, en particular l’epistemologia, tot i que es pot aplicar a qualsevol tema com la política, la religió i la pseudociencia. L’escepticisme filosòfic es presenta de diverses formes. Les formes radicals d’escepticisme neguen que el coneixement o la creença racional sigui possible i ens insten a suspendre el judici sobre moltes o totes qüestions controvertides. Les formes més moderades d’escepticisme només afirmen que no es pot saber res amb certesa o que podem saber poc o res sobre les "grans qüestions" de la vida, com ara si Déu existeix o si hi ha vida posterior. L’escepticisme religiós és "dubte sobre els principis religiosos bàsics (com la immortalitat, la providència i la revelació)". L’escepticisme científic es refereix a provar creences de fiabilitat, sotmetent-les a investigacions sistemàtiques mitjançant el mètode científic, per descobrir proves empíriques per a elles.
-
Escepticisme
L’escepticisme (anglès americà) o l’escepticisme (anglès britànic) és generalment qualsevol actitud de dubte o dubte cap a un o més elements de coneixement o creença putativa. Sovint s’adreça a dominis, com el sobrenatural, la moral (escepticisme moral), la religió (escepticisme sobre l’existència de Déu) o el coneixement (escepticisme sobre la possibilitat del coneixement o de la certesa). Formalment, l’escepticisme com a tema es produeix en la perspectiva de la filosofia, en particular l’epistemologia, tot i que es pot aplicar a qualsevol tema com la política, la religió i la pseudociencia. L’escepticisme filosòfic es presenta de diverses formes. Les formes radicals d’escepticisme neguen que el coneixement o la creença racional sigui possible i ens insten a suspendre el judici sobre moltes o totes qüestions controvertides. Les formes més moderades d’escepticisme només afirmen que no es pot saber res amb certesa o que podem saber poc o res sobre les "grans qüestions" de la vida, com ara si Déu existeix o si hi ha vida posterior. L’escepticisme religiós és "dubte sobre els principis religiosos bàsics (com la immortalitat, la providència i la revelació)". L’escepticisme científic es refereix a provar creences de fiabilitat, sotmetent-les a investigacions sistemàtiques mitjançant el mètode científic, per descobrir proves empíriques per a elles.
Escepticisme (substantiu)
La pràctica o filosofia de ser escèptic.
Escepticisme (substantiu)
Una actitud estudiada de qüestionament i dubte
Escepticisme (substantiu)
La doctrina que el coneixement absolut no és possible
Escepticisme (substantiu)
Una metodologia que parteix d’un punt de vista neutre i que pretén adquirir certesa encara que sigui una observació científica o lògica.
Escepticisme (substantiu)
Dubte o incredulitat de les doctrines religioses
Escepticisme (substantiu)
Un estat d’esperit indecís i indegut; dubte; incertesa.
Escepticisme (substantiu)
La doctrina que no es pot conèixer certament cap fet ni principi; el principi que tots els coneixements són incerts; Pirroisme; dubte universal; la posició que cap fet o veritat, per molt digna de confiança, no es pot establir per motius filosòfics; investigació crítica o investigació, en contraposició a l’assumpció o l’afirmació positives de determinats principis.
Escepticisme (substantiu)
Un dubte sobre la veritat de la revelació, o una negació de l’origen diví de la religió cristiana, o de l’ésser, perfeccions o veritat de Déu.
Escepticisme (substantiu)
la incredulitat davant qualsevol afirmació del coneixement final
Escepticisme (substantiu)
dubte sobre la veritat d’alguna cosa
Escepticisme (substantiu)
la incredulitat davant qualsevol afirmació del coneixement final