Content

• Escepticisme

  
  

  L’escepticisme (anglès americà) o l’escepticisme (anglès britànic) és generalment qualsevol actitud de dubte o dubte cap a un o més elements de coneixement o creença putativa. Sovint s’adreça a dominis, com el sobrenatural, la moral (escepticisme moral), la religió (escepticisme sobre l’existència de Déu) o el coneixement (escepticisme sobre la possibilitat del coneixement o de la certesa). Formalment, l’escepticisme com a tema es produeix en la perspectiva de la filosofia, en particular l’epistemologia, tot i que es pot aplicar a qualsevol tema com la política, la religió i la pseudociencia. L’escepticisme filosòfic es presenta de diverses formes. Les formes radicals d’escepticisme neguen que el coneixement o la creença racional sigui possible i ens insten a suspendre el judici sobre moltes o totes qüestions controvertides. Les formes més moderades d’escepticisme només afirmen que no es pot saber res amb certesa o que podem saber poc o res sobre les "grans qüestions" de la vida, com ara si Déu existeix o si hi ha vida posterior. L’escepticisme religiós és "dubte sobre els principis religiosos bàsics (com la immortalitat, la providència i la revelació)". L’escepticisme científic es refereix a provar creences de fiabilitat, sotmetent-les a investigacions sistemàtiques mitjançant el mètode científic, per descobrir proves empíriques per a elles.

  
  

• Escepticisme

  L’escepticisme (anglès americà) o l’escepticisme (anglès britànic) és generalment qualsevol actitud de dubte o dubte cap a un o més elements de coneixement o creença putativa. Sovint s’adreça a dominis, com el sobrenatural, la moral (escepticisme moral), la religió (escepticisme sobre l’existència de Déu) o el coneixement (escepticisme sobre la possibilitat del coneixement o de la certesa). Formalment, l’escepticisme com a tema es produeix en la perspectiva de la filosofia, en particular l’epistemologia, tot i que es pot aplicar a qualsevol tema com la política, la religió i la pseudociencia. L’escepticisme filosòfic es presenta de diverses formes. Les formes radicals d’escepticisme neguen que el coneixement o la creença racional sigui possible i ens insten a suspendre el judici sobre moltes o totes qüestions controvertides. Les formes més moderades d’escepticisme només afirmen que no es pot saber res amb certesa o que podem saber poc o res sobre les "grans qüestions" de la vida, com ara si Déu existeix o si hi ha vida posterior. L’escepticisme religiós és "dubte sobre els principis religiosos bàsics (com la immortalitat, la providència i la revelació)". L’escepticisme científic es refereix a provar creences de fiabilitat, sotmetent-les a investigacions sistemàtiques mitjançant el mètode científic, per descobrir proves empíriques per a elles.

  
  

• Escepticisme (substantiu)

  La pràctica o filosofia de ser escèptic.

• Escepticisme (substantiu)

  Una actitud estudiada de qüestionament i dubte

• Escepticisme (substantiu)

  La doctrina que el coneixement absolut no és possible

• Escepticisme (substantiu)

  Una metodologia que parteix d’un punt de vista neutre i que pretén adquirir certesa encara que sigui una observació científica o lògica.

• Escepticisme (substantiu)

  Dubte o incredulitat de les doctrines religioses

• Escepticisme (substantiu)

  Un estat d’esperit indecís i indegut; dubte; incertesa.

• Escepticisme (substantiu)

  La doctrina que no es pot conèixer certament cap fet ni principi; el principi que tots els coneixements són incerts; Pirroisme; dubte universal; la posició que cap fet o veritat, per molt digna de confiança, no es pot establir per motius filosòfics; investigació crítica o investigació, en contraposició a l’assumpció o l’afirmació positives de determinats principis.

• Escepticisme (substantiu)

  Un dubte sobre la veritat de la revelació, o una negació de l’origen diví de la religió cristiana, o de l’ésser, perfeccions o veritat de Déu.

• Escepticisme (substantiu)

  la incredulitat davant qualsevol afirmació del coneixement final

• Escepticisme (substantiu)

  dubte sobre la veritat d’alguna cosa

• Escepticisme (substantiu)

  la incredulitat davant qualsevol afirmació del coneixement final