Content
Segell (substantiu)
Un pinniped (Pinnipedia), en particular un segell sense orelles (segell real) o un segell d'orella.
"Els segells del port semblaven millors del que feien olor".
Segell (substantiu)
Un coixinet que representa una criatura com una morsa.
Segell (substantiu)
Un segell utilitzat per impressionar un disseny sobre una substància tova com la cera.
Segell (substantiu)
Una impressió d'aquest segell en cera, paper o qualsevol altre material utilitzat per segellar.
Segell (substantiu)
Un disseny o insígnies generalment associades a una organització o a un paper oficial.
"La part davantera del podi portava el segell presidencial."
Segell (substantiu)
Qualsevol cosa que asseguri o autentifiqui.
Segell (substantiu)
Alguna cosa que serà danyada visiblement si s’obre un revestiment o contenidor i que pot tenir o no un disseny oficial.
"El resultat es va declarar nul, ja que s'havia trencat el segell del mesurador".
Segell (substantiu)
Confirmació o indicació de confirmació.
"La seva roba sempre tenia les seves mares segell d'aprovació."
Segell (substantiu)
Alguna cosa dissenyada per evitar que els líquids o gasos es filtrin a través d’una articulació.
"El contenidor s'està filtrant. Crec que cal substituir el segell principal".
Segell (substantiu)
Un tancament ajustat, segur contra les fuites.
"Tanqueu bé la tapa per obtenir un bon segell."
Segell (substantiu)
Un chakra.
Segellar (verb)
Per caçar foques.
"Organitzen una protesta contra el precinte."
Segellar (verb)
Per col·locar un segell (un document).
Segellar (verb)
Marcar amb un segell, com a prova de exactitud estàndard, mida legal o qualitat mercantil.
"per segellar pesos i mesures; segellar les plataformes"
Segellar (verb)
Per fixar-ho (cosa) de manera que no es pot obrir sense dany visible.
"La coberta està segellada. Si algú intenta obrir-la, en sap."
Segellar (verb)
Evitar que persones o vehicles es creuen (alguna cosa).
"La frontera s'ha segellat fins que es troben els fugitius".
Segellar (verb)
Per tancar de forma segura per evitar fuites.
"He segellat l'ampolla per mantenir el contingut fresc."
Segellar (verb)
Per col·locar en un recipient segellat.
"He segellat els documents d'aquest sobre."
Segellar (verb)
Per posar una notació del següent moviment en un sobre segellat que s'obrirà després d'un ajornament.
"Després de pensar mitja hora, el campió va segellar la seva jugada".
Segellar (verb)
Garantir.
"El gol de l'últim minut va segellar el triomf del United".
Segellar (verb)
Fixar, com a peça de ferro en una paret, amb ciment o guix, etc.
Segellar (verb)
Tancar mitjançant un segell.
"per segellar una canonada amb aigua"
Segellar (verb)
Per confirmar o separar-se com a segona esposa o addicional.
Segellar (verb)
Per lligar animals (sobretot bestiar) a les seves parades.
Sill (substantiu)
(també ampit de la finestra) Llistó horitzontal que forma la base d'una finestra.
"Va mirar per la finestra recolzant els colzes sobre l'ampit de la finestra."
Sill (substantiu)
Membre estructural horitzontal d'un edifici a prop del nivell del sòl sobre una base o amuntegaments o que es troba en terra en una construcció ràpida a terra i que porta la porció vertical d'un bastidor. També s’anomena placa de terra, sòl de terra, sola, placa sola, espitllera. Un ampit interromput s’encaixa entre els pals en lloc de trobar-se per sota i recolzar els pals en l’enquadrament de la fusta.
Sill (substantiu)
Una capa horitzontal de roca ígnia entre els jaciments més antics.
Sill (substantiu)
Un tros de fusta a la part inferior d'un canal de bloqueig perquè les portes es tanquin contra.
Sill (substantiu)
Una zona elevada a la base de l’obertura nasal al crani.
"l'ampit nasal"
Sill (substantiu)
La vora interior del fons d'una embrasura.
Sill (substantiu)
Una arengada jove.
Sill (substantiu)
L’eix o engròs d’un carro.
Segell (substantiu)
Qualsevol mamífer carnívor aquàtic de les famílies Phocidæ i Otariidæ.
Segell (substantiu)
Un segell gravat o inscrit, que s'utilitza per marcar una impressió en cera o una altra substància tova, que s'adjunta a un document o s'utilitza d'una altra manera com a autenticació o seguretat.
Segell (substantiu)
Cera, hòstia o una altra substància tenaç, fixada en un instrument, i imprès o estampada amb un segell; com, per donar una escriptura a mà i segellar.
Segell (substantiu)
Allò que segella o fixa; esp., la cera o l’hòstia col·locada sobre una carta o un altre paper tancat, etc., per fixar-la.
Segell (substantiu)
Allò que confirma, ratifica o fa estable; allò que autentica; allò que assegura; assegurança.
Segell (substantiu)
Disposició per evitar l’entrada o el retorn de gas o aire a una canonada, mitjançant la qual l’extrem obert de la canonada s’enfonsa sota la superfície de l’aigua o d’un altre líquid, o bé s’omple un líquid o una capçada profunda a la canonada; un draintrap.
Segell
Per establir o col·locar un segell a; per tant, autenticar-se; per confirmar; ratificar; per establir; com, per segellar un acte.
Segell
Marcar amb un segell, com a prova d’exactitud estàndard, mida legal o qualitat mercantil; com, per segellar pesos i mesures; per segellar les plataformes.
Segell
Per subjectar amb un segell; unir-se juntament amb una hòstia, cera o una altra substància provocant adhesió; com per segellar una carta.
Segell
Per tant, tancar-se; mantenir a prop; fer ràpid; per guardar en secret o en secret.
Segell
Fixar, com a peça de ferro en una paret, amb ciment, guix o similars.
Segell
Tancar mitjançant un segell; així com, per segellar una canonada amb aigua. Vegeu Segell 2d, 5.
Segell
Entre els mormons, a confirmar o separar com a segona esposa o addicional.
Segellar (verb)
Per afegir uns segells, o un segell.
Sill (substantiu)
La base o fonament d'una cosa; especialment, una peça horitzontal, com a fusta, que forma el membre inferior d’un marc, o suporta una estructura; com, els carreus d’una casa, d’un pont, d’un teler, i similars.
Sill (substantiu)
L’eix o engròs d’un carro.
Sill (substantiu)
Una arengada jove.
Segell (substantiu)
fixador constituït per una composició resinosa que és plàstica quan és calenta; s'utilitza per segellar documents, paquets i cartes
Segell (substantiu)
un dispositiu incisionat per fer impressió; utilitzat per assegurar un tancament o per autenticar documents
Segell (substantiu)
la pell o pell (sobretot el sotabosc) d’un segell;
"un abric de segell"
Segell (substantiu)
un membre d’una unitat de guerra especial naval que s’entrena per a la guerra no convencional;
"SEAL és un acrònim de Sea Air and Land"
Segell (substantiu)
un segell aplicat a un document (per demostrar la seva autenticitat o segellar-lo);
"el certificat portava el segell dels xèrifs"
Segell (substantiu)
una indicació d’estat aprovat o superior
Segell (substantiu)
un acabat aplicat per excloure la humitat
Segell (substantiu)
fixador que proporciona un tancament ajustat i perfecte
Segell (substantiu)
qualsevol dels nombrosos mamífers marins que venen a la costa per criar; principalment de regions fredes
Segellar (verb)
tancar amb o com si fos amb un segell;
"Va segellar la carta amb cera calenta"
Segellar (verb)
fer apretat; assegurar-se de fuites;
"segellar les finestres"
Segellar (verb)
decidir irrevocablement;
"segells de segell"
Segellar (verb)
afegir un segell a;
"segella la lletra"
Segellar (verb)
cobrir amb vernís
Segellar (verb)
caçar foques
Sill (substantiu)
membre estructural que consisteix en una fusta horitzontal contínua que forma el membre més baix d’un entramat o una estructura de suport
Sill (substantiu)
(geologia) una massa plana (generalment horitzontal) de roca ígnia entre dues capes de roca sedimentària més antiga
