Content

• Septicèmia

  
  

  La sèpsia és una condició que posa en perill la vida que sorgeix quan la resposta corporal a la infecció causa lesions als seus propis teixits i òrgans. Els signes i símptomes comuns són febre, augment de la freqüència cardíaca, augment de la freqüència respiratòria i confusió. També hi pot haver símptomes relacionats amb una infecció específica, com ara tos amb pneumònia o micció dolorosa amb una infecció renal. En persones molt joves, grans i en persones amb un sistema immune immunològic debilitat, no hi pot haver símptomes d’una infecció específica i la temperatura corporal pot ser baixa o normal, en lloc d’alta. La sèpsia severa és sèpsia que causa una mala funció dels òrgans o un flux sanguini insuficient. Es pot evidenciar un flux sanguini insuficient per la pressió arterial baixa, lactat alt o baixa producció d’orina. El xoc sèptic és la pressió arterial baixa a causa de la sèpsia que no millora després de donar-se quantitats raonables de líquids intravenosos. La sípsia és causada per una resposta immune provocada per una infecció. La més freqüent és que la infecció és bacteriana, però també pot procedir de fongs, virus o paràsits. Els llocs habituals de la infecció primària inclouen pulmons, cervell, tracte urinari, pell i òrgans abdominals. Els factors de risc són la joventut o la vellesa, un sistema immunitari debilitat per afeccions com el càncer o la diabetis, traumatismes importants o cremades. Un mètode més antic de diagnòstic es va basar en complir almenys dos criteris de síndrome de resposta inflamatòria sistèmica (SIRS) a causa d’una presumpta infecció. El 2016, SIRS es va substituir per qSOFA, que és dos dels tres següents: augment de la freqüència de respiració, canvi de nivell de consciència i baixa pressió arterial. Es recomana preferentment cultius de sang abans que s’iniciin els antibiòtics, però no cal la infecció de la sang per al diagnòstic. S’ha d’utilitzar la imatge mèdica per cercar la possible localització de la infecció. Altres causes possibles de signes i símptomes similars són l’anafilaxi, la insuficiència suprarenal, el baix volum sanguini, la insuficiència cardíaca i l’embòlia pulmonar, entre d’altres. La tesi es sol tractar amb líquids intravenosos i antibiòtics. Típicament, els antibiòtics s’administren tan aviat com sigui possible. Sovint, la cura continuada es realitza en una unitat de cures intensives. Si la substitució de líquids no és suficient per mantenir la pressió arterial, es poden utilitzar medicaments que augmentin la pressió arterial. Pot ser necessària una ventilació mecànica i una diàlisi per afavorir la funció dels pulmons i els ronyons, respectivament. Per guiar el tractament, es pot col·locar un catèter venós central i un catèter arterial per accedir al torrent sanguini. Es poden utilitzar altres mesures com la sortida cardíaca i la saturació d'oxigen de vena cava superior. Les persones amb sèpsi necessiten mesures preventives per a la trombosi venosa profunda, les úlceres d’estrès i les úlceres per pressió, tret que altres condicions impedeixin aquestes intervencions. Alguns podrien beneficiar-se d’un control estricte dels nivells de sucre en sang amb insulina. L’ús de corticoides és controvertit. El drotrecogin alfa activat, originalment comercialitzat per sèpsia severa, no s'ha trobat útil, i es va retirar de la venda el 2011. La gravetat de la distribució determina en part el resultat. El risc de mort per sèpsia és alt del 30%, de sèpsia severa fins al 50% i de xoc sèptic fins al 80%. El nombre de casos a tot el món és desconegut, ja que hi ha poques dades del món en desenvolupament. Les estimacions suggereixen que la sèpsia afecta milions de persones a l'any. Al món desenvolupat, aproximadament de 0,2 a 3 persones per cada 1000 afecten la sèpsia anualment, donant com a resultat un milió de casos a l'any als Estats Units. Les taxes de malalties han estat augmentant. La sèpsia és més freqüent entre els homes que les dones. La condició mèdica ha estat descrita des de l’època d’Hipòcrates. Els termes "septicèmia" i "enverinament sanguini" fan referència als microorganismes o a les seves toxines a la sang i ja no s'utilitzen habitualment.

  
  

• Septicèmia (substantiu)

  Malaltia causada per la presència d’organismes patògens, especialment bacteris o les seves toxines, al torrent sanguini, caracteritzada per calfreds i febre.

• Toxèmia (substantiu)

  Intoxicació de sang; reacció adversa als subproductes tòxics de la infecció sistèmica.

• Septicèmia (substantiu)

  invasió del flux sanguini per microorganismes virulents d’un focus d’infecció

• Toxèmia (substantiu)

  una condició anormal d’embaràs caracteritzada per hipertensió i edema i proteïnes a l’orina

• Toxèmia (substantiu)

  intoxicació sanguínia causada per substàncies tòxiques bacterianes a la sang