Content

• Rialles

  
  

  El riure és una reacció física en humans que consisteix normalment en contraccions rítmiques, sovint audibles del diafragma i altres parts del sistema respiratori. És una resposta a determinats estímuls externs o interns. El riure pot sorgir d’activitats com pessigolles, o d’històries o pensaments humorístics. En general, es considera una expressió visual de diversos estats emocionals positius, com ara alegria, estreny, felicitat, alleujament, etc. En algunes ocasions, però, pot ser causada per estats emocionals contraris com vergonya, disculpa o confusió com el riure nerviós o les rialles de cortesia. L’edat, el gènere, l’educació, la llengua i la cultura són tots els factors de si una persona experimentarà el riure en una situació determinada. Algunes altres espècies de primats (simis, ximpanzés, goril·les, bonobos i orangutans) mostren vocalitzacions semblants al riure com a resposta al contacte físic com la lluita, el joc perseguint o les pessigolles. El riure és una part del comportament humà regulat pel cervell, ajudant els humans a aclarir les seves intencions en la interacció social i aportar una relació emocional a les converses. El riure s’utilitza com a senyal per formar part d’un grup, que assenyala l’acceptació i les interaccions positives amb els altres. De vegades, el riure és contagiós i el riure d’una persona pot provocar el riure d’altres persones com a feedback positiu. L’estudi de l’humor i el riure, i els seus efectes psicològics i fisiològics sobre el cos humà, s’anomena gelotologia.

  
  

• Snerk (interjecció)

  Expressar diversió; un snicker o una rialla.

• Snerk (verb)

  Esbufegar o esbufegar amb riures per expressar diversió.

• Riure (substantiu)

  El so de riure, produït per l’aire tan expulsat; qualsevol so similar.

  "El seu gran riure va trair la seva presència."

• Riure (substantiu)

  Moviment (generalment involuntari) dels músculs de la cara riallant, particularment dels llavis, i de tot el cos, amb una peculiar expressió dels ulls, que indica perjudici, satisfacció o derisió, i que sol assistir per una expulsió sonora i interrompuda de aire dels pulmons.

• Riure (substantiu)

  Un motiu de perjudici.

• Riure (substantiu)

  l’acció o el so de riure

  "va rugir amb rialles"

• Riure (substantiu)

  Moviment (generalment involuntari) dels músculs de la cara, particularment dels llavis, amb una peculiar expressió dels ulls, que indica perjudici, satisfacció o derisió, i normalment assistit per una expulsió sonora i interrompuda de l’aire dels pulmons. Vegeu Riure, v. I.

  
  

• Riure (substantiu)

  el so de riure

• Riure (substantiu)

  l’activitat de riure; la manifestació de l’alegria o la disfressa;

  "va gaudir de les rialles de la gent"