Content
Estola (substantiu)
Una peça eclesiàstica formada per una banda decorada portada a la part posterior del coll amb cada extrem penjat sobre el pit.
Estola (substantiu)
Una peça de tipus mocador, sovint feta de pell.
Estola (substantiu)
Un estoló.
Adolat (adjectiu)
Tenir o portar una estola.
Estola (substantiu)
un mocador llarg o xal de dona, sobretot de pell o material similar, desgastat soltament sobre les espatlles.
Estola (substantiu)
un sac de sacerdots vestit per les espatlles i penjat fins al genoll o per sota.
Estola
imp. de Robar.
Estola (substantiu)
Un estoló.
Estola (substantiu)
Una peça llarga i solta que arriba fins als peus.
Estola (substantiu)
Una banda estreta de seda o coses, en ocasions enriquides amb brodats i joies, portades a l'espatlla esquerra dels diaques, i a través de les espatlles de bisbes i sacerdots, penjades a banda i banda gairebé a terra. A la missa, els sacerdots són usats i creuats al pit. S'utilitza en diverses funcions sagrades.
Adolat (adjectiu)
Tenir o portar una estola.
Estola (substantiu)
una bufanda ampla que portaven les espatlles per les dones
