Content

La principal diferència entre la tempesta i el tro és que la El temporal és un tipus de temps i El tro és un so provocat pels llamps.

• Torment de tronada

  Una tempesta de tronada, també coneguda com tempesta elèctrica o tempesta de llamps, és una tempesta caracteritzada per la presència de llamps i el seu efecte acústic a l’atmosfera terrestre, coneguda com a tro. Les tempestes relativament febles són de vegades anomenades tronades. Les tronades es produeixen en un tipus de núvol conegut com a cumulonimbus. Solen anar acompanyats de forts vents, pluges intenses i, de vegades, neu, calamarsa o, en canvi, cap precipitació. Les tempestes de tronada poden alinear-se en una sèrie o convertir-se en una banda de pluja, coneguda com a línia de gruix. Les tempestes fortes o fortes inclouen alguns dels fenòmens meteorològics més perillosos, inclosos grans calamarses, forts vents i tornades. Algunes de les tempestes severes més persistents, conegudes com a supercèl·lules, giren igual que els ciclons. Mentre que la majoria de tempestes es mouen amb el flux mitjà del vent per la capa de la troposfera que ocupen, la cisalla vertical del vent de vegades provoca una desviació en el seu recorregut en un angle recte amb la direcció de la cisalla del vent. Les tempestes són el ràpid moviment ascendent d'aire càlid i humit, de vegades per un front. A mesura que l'aire càlid i humit es mou cap amunt, es refreda, es condensa i forma un núvol cumulonimbus que pot arribar a altures de més de 20 quilòmetres. A mesura que l’aire creixent arriba a la temperatura del seu punt de rosada, el vapor d’aigua es condensa en gotetes d’aigua o gel, reduint la pressió localment dins de la cèl·lula de tempesta. Qualsevol precipitació cau a llarga distància a través dels núvols cap a la superfície terrestre. A mesura que cauen les gotetes, xoquen amb altres gotetes i es fan més grans. Les gotes que cauen creen un projecte de gota a mesura que tira aire fred amb ell, i aquest aire fred es propaga a la superfície de la Terra, ocasionalment provocant forts vents que solen associar-se a les tempestes. Les tempestes poden formar-se i desenvolupar-se en qualsevol ubicació geogràfica, però més freqüentment a la latitud mitjana, on l'aire humit càlid i humit de les latituds tropicals xoca amb l'aire més fresc de les latituds polars. Les tempestes són les responsables del desenvolupament i formació de molts fenòmens meteorològics severs. Les tempestes i els fenòmens que es produeixen junts presenten grans riscos. Els danys que causen les tempestes són principalment causats per vents a baixos, grans pedregades i inundacions provocades per fortes precipitacions. Les cèl·lules de tempestes més fortes són capaces de produir tornados i brots d'aigua. Hi ha quatre tipus de tempestes de tronades: cèl·lules unicel·lulars, multicèl·lules, línies multicel·lulars i supercèl·lules. Les tempestes de súpercel són les més fortes i severes. Els sistemes convectius a escala escala formats per cisalla vertical favorable als tròpics i subtropics poden ser els responsables del desenvolupament dels huracans. Les tempestes seques, sense precipitacions, poden provocar l'esclat d'incendis per la calor generada pel raig núvol a terra que els acompanya. Per estudiar tempestes s'utilitzen diversos mitjans: radars meteorològics, estacions meteorològiques i fotografia de vídeo. Les civilitzacions passades van mantenir diversos mites sobre les tempestes de tronades i el seu desenvolupament fins al segle XVIII. Més enllà de l'atmosfera terrestre, també s'han observat tempestes sobre els planetes de Júpiter, Saturn, Neptú i, probablement, Venus.

  
  

• Trons

  El tro és el so provocat pels llamps. Depenent de la distància i la naturalesa del llamp, pot anar des d'una esquerda forta i forta fins a un llarg rumor baix (brontide). El sobtat augment de la pressió i la temperatura del raig produeix una ràpida expansió de l’aire que l’envolta i dins d’un raig. Al seu torn, aquesta expansió de l’aire crea una onada de xoc sonor, similar a un boom sonor, sovint conegut com a “tronada” o “picar del tro”.

• Tempesta (substantiu)

  Tempesta formada per trons i llamps produïts per un cumulonimbus, generalment acompanyada de pluges intenses, vent i, a vegades, calamarsa; i en casos més escassos, la pluja congelada o la neu.

• Tro (substantiu)

  El gran soroll que es rumia o s'esquerda provocat per l'expansió d'aire ràpidament escalfat al voltant d'un raig.

  "El tro va precedit del llamp".

  
  

• Tro (substantiu)

  Un so semblant al tro; especialment, un produït per un avió a reacció en vol.

• Tro (substantiu)

  Un soroll profund i remor.

  "A la distància, va sentir el tro de cops de màscules, senyalitzant una estampida."

• Tro (substantiu)

  Una amenaça o denúncia alarmant o sorprenent.

• Tro (substantiu)

  La descàrrega d’electricitat; un tro.

• Tro (substantiu)

  Els focus.

  "Poc després d'anunciar el meu embaràs, em va robar el tro amb la seva notícia d'aterrar la seva feina de somni."

• Tro (verb)

  Per produir trons; sonar, sonar o sonar, com a descàrrega d’electricitat atmosfèrica; sovint s’utilitza de forma impersonal.

  "Va tronar contínuament."

• Tro (verb)

  Fer soroll com el tro.

  "El tren va recórrer les vies."

• Tro (verb)

  Parlar amb veu forta i amenaçadora.

• Tro (verb)

  Dir (alguna cosa) amb una veu forta i amenaçadora.

  "" Torneu a treballar de seguida! ", Va trucar."

• Tro (verb)

  Produir alguna cosa amb un poder increïble

• Tempesta (substantiu)

  tempesta amb trons i llamps i normalment també pluja o calamarsa.

• Tempesta (substantiu)

  Una tempesta acompanyada de llamps i trons.

• Tro (substantiu)

  El so que segueix un raig; l’informe d’una descàrrega d’electricitat atmosfèrica.

• Tro (substantiu)

  La descàrrega d’electricitat; un tro.

• Tro (substantiu)

  Qualsevol soroll fort; com, el tro de canó.

• Tro (substantiu)

  Una amenaça o denúncia alarmant o commovedora.

• Tro (verb)

  Per produir trons; sonar, sonar o sonar, com a descàrrega d’electricitat atmosfèrica; - s’utilitza sovint de forma impersonal; així, tronava contínuament.

• Tro (verb)

  Fig .: Per fer un gran soroll; esp. un so pesat, de certa continuïtat.

• Tro (verb)

  Pronunciar una denúncia violenta.

• Trons

  Emetre amb soroll i terror; pronunciar amb vehemència; publicar, com a amenaça o denúncia.

• Tempesta (substantiu)

  una tempesta resultant de forts corrents d'aire ascendents; pluja intensa o calamarsa junt amb trons i llamps

• Tro (substantiu)

  un gran soroll perllongat

• Tro (substantiu)

  un soroll o una escletxa provocada per l’aire que s’expandeix pel camí d’un raig

• Tro (substantiu)

  noms de carrers per a l’heroïna

• Tro (verb)

  moure's ràpidament, sorollosament, i molt;

  "L'autobús va tombar a la carretera"

• Tro (verb)

  pronuncia paraules en veu alta i amb força;

  "` Surt d'aquí, va rugir "

• Tro (verb)

  sigui el cas que se sentin trons;

  "Sempre que trona, el meu gos s'arrossega sota el llit"

• Tro (verb)

  fer o produir un fort soroll;

  "El riu va tronar per sota"

  "El motor va rugir mentre el conductor va empènyer el cotxe fins a la velocitat màxima"