Content
-
Llengua
La llengua és un òrgan muscular de la boca de la majoria dels vertebrats que manipula els aliments per a la masticació, i s’utilitza en l’acte d’empassar. Té importància en el sistema digestiu i és l’òrgan primari del gust del sistema gustatiu. La superfície superior de les llengües (dors) està coberta per papil·les gustatives que es troben en nombroses papil·les linguals. És sensible i es manté humit per la saliva, i és ricament subministrat amb nervis i vasos sanguinis. La llengua també serveix de mitjà natural de neteja de les dents. Una de les funcions principals de la llengua és la possibilitat de la parla en humans i la vocalització en altres animals. La llengua humana està dividida en dues parts, una part oral a la part davantera i una part faríngia a la part posterior. Els costats esquerre i dret també estan separats per la major part de la seva longitud per una secció vertical de teixit fibrós (el sèptic lingual) que dóna lloc a una ranura, el sulcus mitjà a la superfície de les llengües. Hi ha dos grups de músculs de la llengua. Els quatre músculs intrínsecs alteren la forma de la llengua i no estan units a l’os. Els quatre músculs extrínsecs aparells canvien la posició de la llengua i estan ancorats a l’os.
Saló (substantiu)
ortografia obsoleta de la llengua
Saló (substantiu)
lletra errada de llengua
Llengua (substantiu)
Organrgan muscular flexible de la boca que s’utilitza per moure els aliments, per tastar-lo i que es mou en diverses posicions per modificar el flux d’aire dels pulmons per tal de produir diferents sons en la parla.
Llengua (substantiu)
Qualsevol òrgan similar, com ara la cinta lingual, o l’odontòfor, d’un mol·lusc; el proboscis d’una arna o papallona; o la llengua d’un insecte.
Llengua (substantiu)
Una llengua.
"Parlava en la seva llengua materna".
"El poema va ser escrit en la seva llengua materna."
Llengua (substantiu)
El poder del pronunciament articulat; discurs generalment.
Llengua (substantiu)
Discurs; fluïdesa de la parla o de l’expressió.
Llengua (substantiu)
Honorable discurs; eulogia.
Llengua (substantiu)
Glossolàlia.
Llengua (substantiu)
En una sabata, la solapa de material que va entre els cordons i el peu, anomenat perquè s’assembla a una llengua a la boca.
Llengua (substantiu)
Qualsevol protuberança física gran o llarga en una peça d’automoció o màquina o qualsevol altra part que s’encaixi en un solc llarg d’una altra part.
Llengua (substantiu)
Una projecció o un ampli apèndix o aparell.
"la llengua d'una sivella o d'un equilibri"
Llengua (substantiu)
Una franja de terra llarga i estreta, que es desprèn de terra ferma cap a un mar o un llac.
Llengua (substantiu)
El pal d’un vehicle; sobretot, el pol d’un carret de bous, a l’extrem del qual es cullen els bous.
Llengua (substantiu)
El punyet d’una campana.
Llengua (substantiu)
Un punt individual de flama d’un foc.
Llengua (substantiu)
Una sola sola (tipus de peix).
Llengua (substantiu)
Un breu tros de corda empalmat a la part superior dels passarells de peu, etc.; també, la peça principal superior d’un pal compost per diverses peces.
Llengua (substantiu)
Una canya.
Llengua (verb)
En un instrument de vent, articular una nota iniciant l’aire amb un toc de la llengua, com si parlava un so d o t (alveolar plosiu).
"La reproducció d'instruments de vent suposa l'atac a la canya o a l'embocadura."
Llengua (verb)
Manipular amb la llengua, com en el petó o el sexe oral.
Llengua (verb)
Sobresortir en seccions relativament llargues i estretes.
"un horitzó del sòl que s'encén en argila"
Llengua (verb)
Per unir-se mitjançant una llengua i una ranura.
"fer juntes juntes"
Llengua (verb)
Parlar; pratejar.
Llengua (verb)
Parlar; pronunciar.
Llengua (verb)
Escopir; renyar.
Llengua (substantiu)
l'òrgan muscular carnós de la boca d'un mamífer que s'utilitza per tastar, llepar, empassar i articular la parla (en humans).
Llengua (substantiu)
l'òrgan equivalent en altres vertebrats, de vegades utilitzat (en serps) com a òrgan d'olor o (en camaleons) per a la captura d'aliments.
Llengua (substantiu)
un òrgan analògic en insectes, format a partir d'alguns dels punts bucals i utilitzat en l'alimentació.
Llengua (substantiu)
la llengua d’un bou o xai com a aliment
"una galantina de llengua"
Llengua (substantiu)
s'utilitza en referència a un estil o manera de parlar d'una persona
"era un debatedor reductible amb una llengua càustica"
Llengua (substantiu)
un idioma particular
"les noies cantaven en la seva llengua materna"
Llengua (substantiu)
una tira de cuir o teixit sota els cordons d’una sabata, enganxada només a l’extrem frontal.
Llengua (substantiu)
el passador d’una sivella.
Llengua (substantiu)
la peça metàl·lica que es balanceja dins d'una campana feta per colpejar la campana per produir el so.
Llengua (substantiu)
un promontori llarg i baix de terra.
Llengua (substantiu)
una tira de projecció en un tauler de fusta encaixant en una ranura en una altra.
Llengua (substantiu)
la canya vibrant d’un instrument musical o tub de l’orgue.
Llengua (substantiu)
un raig de flama
"una llengua de flama va disparar de la pistola"
Llengua (verb)
so (una nota) de manera clara en un instrument de vent interrompent el flux d'aire amb la llengua
"Eugene ha treballat l'idioma correcte"
Llengua (verb)
llepar o acariciar amb la llengua
"l'altre cavall enganxava totes les parts del poltre"
Llengua (substantiu)
un òrgan situat al sòl de la boca de la majoria dels vertebrats i connectat amb l’arc hioide.
Llengua (substantiu)
El poder del pronunciament articulat; discurs
Llengua (substantiu)
Discurs; fluïdesa de la parla o de l’expressió.
Llengua (substantiu)
Honorable discurs; eulogia.
Llengua (substantiu)
Una llengua; la suma sencera de paraules utilitzades per una nació determinada; com, la llengua anglesa.
Llengua (substantiu)
Discurs; només paraules o declaracions; - oposat a pensaments o accions.
Llengua (substantiu)
Un poble amb un idioma diferent.
Llengua (substantiu)
La cinta lingual, o odontòfor, d’un mol·lusc.
Llengua (substantiu)
Qualsevol sola sola.
Llengua (substantiu)
Allò que es considera que s’assembla a una llengua d’animals, en posició o forma.
Llengua (substantiu)
Una projecció o un esvelt apèndix o aparell; com, la llengua d’una sivella, o d’un equilibri.
Llengua (substantiu)
Una projecció al lateral, com a un tauler, que encaixa en una ranura.
Llengua (substantiu)
Un punt, o una banda llarga i estreta, que es desprèn de la part continental cap a un mar o un llac.
Llengua (substantiu)
El pal d’un vehicle; sobretot, el pol d’un carret de bous, a l’extrem del qual es cullen els bous.
Llengua (substantiu)
El punyet d’una campana.
Llengua (substantiu)
Un breu tros de corda empalmat a la part superior dels passarells de peu, etc.; també la peça principal superior d’un pal compost per diverses peces.
Llengua (substantiu)
Igual que Reed, núm., 5.
Llengua
Parlar; pronunciar.
Llengua
Escopir; renyar.
Llengua
Modular o modificar amb la llengua, com a notes, la reproducció de la flauta i altres instruments de vent.
Llengua
Unir-se a través d'una llengua i un bosquet; així com, juntes amb les juntes.
Llengua (verb)
Parlar; pratejar.
Llengua (verb)
Utilitzar la llengua per formar les notes, com en la flauta i alguns altres instruments de vent.
Llengua (substantiu)
una massa mòbil de teixit muscular recobert de membrana mucosa i situat a la cavitat oral
Llengua (substantiu)
una llengua escrita o parlada humana utilitzada per una comunitat; en oposició a p. un llenguatge informàtic
Llengua (substantiu)
qualsevol projecció fina i llarga que sigui transitòria;
"Llengües de flama llepades a les parets"
"els rifles van explotar ganivets ràpids de foc a la foscor"
Llengua (substantiu)
una manera de parlar;
"parlava amb una llengua espessa"
"té una llengua glib"
Llengua (substantiu)
una estreta franja de terra que surt cap al mar
Llengua (substantiu)
la llengua de certs animals utilitzats com a carn
Llengua (substantiu)
la solapa de material sota els cordons d’una sabata o una bota
Llengua (substantiu)
davanter de metall que es penja dins d’una campana i fa sonar tocant el costat
Llengua (verb)
articular-se fent tonificació, com quan toquen instruments de vent
Llengua (verb)
llepar o explorar amb la llengua
