Content
Diferència principal
Els formularis d’impostos de l’IRS s’utilitzen per als contribuents i els establiments exempts d’impostos per informar de la informació financera al Servei d’ingressos interns (IRS) dels Estats Units. 1099-A i 1099-C són la sèrie de retorns d'informació. Entre la nombrosa varietat del formulari 1099, 1099-A es troba l’adquisició o l’abandonament de la propietat garantida mentre que el 1099-C és la cancel·lació del deute.
Què és 1099-A?
Aquest formulari s'utilitza quan deixeu de pagar un préstec garantit per una propietat. Aquest formulari es relaciona normalment amb execucions hipotecàries, vendes curtes o recuperacions (incloses les de reaparició de vehicles).
Què és 1099-C?
Aquest formulari informa de la cancel·lació de la renda del deute (CODI). Es creu que un prestamista presenta un formulari de 1099-C si cancela un deute de 600 o més dòlars. Documenta la còpia amb l'IRS i també se li requereix una còpia al contribuent.
Diferències claus
- Al formulari 1099-A, el prestador informa de l'import del deute degut (només principal) i del preu just de mercat de l'immoble garantit a partir de la data d'adquisició o abandó de la propietat. Al formulari 1099-C, el prestador informa la extensió del deute cancel·lat.
- El tractament del 1099-A varia segons el seu ús amb finalitats personals o empresarials, però el tractament del 1099-C no varia en cap situació.
- L'abast dels fitxers 1099-C pot ser més gran que el dels fitxers 1099-A. en paraules simples, podem dir que la forma 1099-C especifica coses a una escala més gran com a confident de la forma 1099-A.
- Al formulari 1099-A, heu de mencionar la data d'adquisició o coneixement de l'abandonament del prestador, no obstant això, en el formulari 1099-C heu d'esmentar la data de l'esdeveniment identificable.
- En el formulari 1099-C, hi ha moltes concessions revelades sobre les quantitats i el grup de persones, mentre que en la forma 1099-A no hi ha excepcions declarades sobre el comportament.
- Per al comportament del 1099-C, el registre de les dades dels darrers quatre anys és obligatori, mentre que per al 1099-A, aquest límit no és el malbaratament.