Bellesa davant Bellesa: quina diferència hi ha?

Content

Bellesa

La bellesa és una característica d’un animal, idea, objecte, persona o lloc que proporciona una experiència perceptiva de plaer o satisfacció. La bellesa s’estudia com a part de l’estètica, la cultura, la psicologia social, la filosofia i la sociologia. Una "bellesa ideal" és una entitat admirada o posseeix trets àmpliament atribuïts a la bellesa d'una determinada cultura, per a la perfecció. Es considera que la lletjor és el contrari de la bellesa. L'experiència de la "bellesa" sovint comporta una interpretació d'alguna entitat com a estar en equilibri i harmonia amb la natura, cosa que pot conduir a sentiments d'atracció i benestar emocional. Com que això pot ser una experiència subjectiva, sovint es diu que "la bellesa està a l'ull de l'espectador". Hi ha proves que la percepció de la bellesa està determinada de forma evolutiva, que les coses, els aspectes de les persones i els paisatges considerats bells es troben normalment en situacions susceptibles de donar una supervivència millorada dels gens humans percebuts.

Bellesa (substantiu)
La qualitat de ser (sobretot visualment) atractiva, agradable, fina o de bon aspecte; comoditat
Bellesa (substantiu)
Algú que és preciós.
"Brigitte Bardot era una bellesa de renom."
Bellesa (substantiu)
Una cosa que és particularment bona o agradable.
"Aquesta frase és una bellesa."
"Quin objectiu, quina bellesa".
Bellesa (substantiu)
Un excel·lent o egregi exemple d’alguna cosa.
Bellesa (substantiu)
L’excel·lència, p. el geni
"La bellesa de l'acord no costa res!"
Bellesa (substantiu)
Un quark de bellesa (ara es diu quark inferior).
Bellesa (substantiu)
Tractament de bellesa; cosmetologia
Bellesa (substantiu)

Estil o gust predominant; ràbia; moda.
Bellesa (interjecció)
Gràcies! Guai!
"És el cap de setmana llarg. Bellesa!"
Bellesa (adjectiu)
De gran qualitat, ben fet.
"Va fer passar una bellesa per la zona neutral".

Bellesa (substantiu)
una combinació de qualitats, com la forma, el color o la forma, que agrada als sentits estètics, especialment a la vista
"una zona d'excepcional bellesa natural"
"Em va impactar la seva bellesa"
Bellesa (substantiu)
una combinació de qualitats que agrada a l’intel·lecte
"l'artisme i la bellesa del futbol"
Bellesa (substantiu)
denotant alguna cosa destinada a fer que algú sigui més atractiu
"tractament de bellesa"
Bellesa (substantiu)
una bella dona
"va arribar amb una bellesa rossa al braç"
"Es considerava una gran bellesa en la seva joventut"
Bellesa (substantiu)
un excel·lent exemple d’alguna cosa
"el peix era una bellesa, al voltant de 14 lliures"
Bellesa (substantiu)
les característiques agradables o atractives de (alguna cosa)
"les belleses del camp anglès"
Bellesa (substantiu)
el millor aspecte o avantatge d’alguna cosa
"la bellesa de mantenir els gats és que no us lliguen"
Bellesa (adjectiu)
bo; excel·lent (utilitzat com a termini general d’aprovació).

Bellesa (substantiu)
Un conjunt de gràcies o propietats agradables per a l'ull, l'oïda, l'intel·lecte, la facultat estètica o el sentit moral.
Bellesa (substantiu)
Una gràcia, un tret, un ornament o una excel·lència particular; qualsevol cosa bonica; com, les belleses de la natura.
Bellesa (substantiu)
Una persona bonica, esp. una bella dona.
Bellesa (substantiu)
Estil o gust predominant; ràbia; moda.

Bellesa (substantiu)
les qualitats que donen plaer als sentits
Bellesa (substantiu)
una dona d’aspecte molt atractiu o seductor
Bellesa (substantiu)
un exemple destacat d'aquest tipus;
"les seves roses eren belleses"
"quan comet un error és una bellesa"