Content

• Estúpid

  
  

  L’estupidesa és una manca d’intel·ligència, comprensió, raó, enginy o sentit. L’estupidesa pot ser innata, assumida o reactiva: una defensa contra la pena o el trauma.

• Muts (adjectiu)

  No es pot parlar; manca de poder d'expressió (mantingut en "sord, mut i cec").

  "El seu germà petit va néixer mut, i es va comunicar amb llengua de signes".

• Muts (adjectiu)

  Silenciós; no acompanyat de paraules.

  "espectacle mut"

• Muts (adjectiu)

  extremadament estúpid.

  "Ets tan xulo! Ni tan sols saps torrar!"

• Muts (adjectiu)

  Inútil, insensat, mancat de contingut o valor intel·lectual.

  "Això és mut! Anàvem conduint per cercles! Hauríem d'haver demanat indicacions fa una hora!"

  "Brendan tenia la feina muda de moure caixes d'una cinta transportadora a una altra".

  
  

• Muts (adjectiu)

  Manca de brillantor o nitidesa, com a color.

• Muts (verb)

  Per callar.

• Muts (verb)

  Fer estúpid.

• Muts (verb)

  Per representar com estúpid.

• Muts (verb)

  Reduir les exigències intel·lectuals de.

• Estúpid (adjectiu)

  Manca d’intel·ligència o que demostra la qualitat d’haver-ho fet algú que no té intel·ligència.

  "Perquè és una medusa estúpida!"

• Estúpid (adjectiu)

  Fins al punt d’estupor.

  "La neurobiologia em fa estúpid".

• Estúpid (adjectiu)

  Caracteritzat per un estat d’estupor o en; paralitzat.

• Estúpid (adjectiu)

  Falta sensació; inanimat; destituït de la consciència; insensible.

• Estúpid (adjectiu)

  avorrit en sensació o sensació; tòpid

  
  

• Estúpid (adjectiu)

  Sorprenent.

  "Aquella bossa era estúpida! El seu cap estava per sobre de la vora!"

• Estúpid (adjectiu)

  maleït, molest, emprenyat

  "Vaig caure sobre l'estúpid filferro."

• Estúpid (adverbi)

  Extremadament.

  "El meu equip és una mosca estúpida".

• Estúpid (substantiu)

  Una persona estúpida; un ximple.

• Estúpid (substantiu)

  L’estat o la condició de ser estúpid.

  "El seu ximple no coneix límits."

• Muts (adjectiu)

  Destituïdor del poder de la parla; incapaç; pronunciar sons articulats; com, els bruts muts.

• Muts (adjectiu)

  No està disposat a parlar; mut; silenciós; no parlant; no acompanyat de paraules; as, show mut.

• Muts (adjectiu)

  Manca de brillantor o nitidesa, com a color.

• Muts

  Posar en silenci.

• Estúpid (adjectiu)

  Molt avorrit; insensible; sense sentit; voler entendre; pesat; lent; en estat d’estupor; - dit de persones.

• Estúpid (adjectiu)

  Resultat d’una estupidesa o d’una evidència; format sense habilitat ni geni; avorrit; pesat; - dit de coses.

• Muts (adjectiu)

  lent per aprendre o comprendre; manca d’agudesa intel·lectual;

  "tan dens que mai no entén res del que li dic"

  "Mai vaig conèixer a ningú tan tènue"

  "Encara que estigués trist en l'aprenentatge clàssic, a les matemàtiques era poc freqüent"

  "Els funcionaris muts prenen algunes decisions realment mudes"

  "normalment era estúpid o era deliberadament obtús"

  "treballat amb els lents"

• Muts (adjectiu)

  incapaç de parlar temporalment;

  "muda vaga"

  "sense paraules amb xoc"

• Muts (adjectiu)

  mancat del poder de la parla humana;

  "animals mut"

• Muts (adjectiu)

  incapaç de parlar per sordesa hereditària

• Estúpid (substantiu)

  una persona que no és gaire brillant;

  "L'economia, estúpid!"

• Estúpid (adjectiu)

  mancat o marcat per falta d’agudesa intel·lectual

• Estúpid (adjectiu)

  en un estat d'adormiment mental, especialment a causa del xoc;

  "tenia una expressió atordida a la cara"

  "laia semiconscient, atordida (o estupefacta) pel cop"

  "era estúpid de fatiga"

• Estúpid (adjectiu)

  sense gaire intel·ligència;

  "un treball avorrit amb col·laboradors mandrosos i poc intel·ligents"