Content

• Ataxia

  
  

  Ataxia és un signe neurològic que consisteix en la manca de coordinació voluntària dels moviments musculars que inclou anormalitat de la marxa. Ataxia és una manifestació clínica no específica que implica una disfunció de les parts del sistema nerviós que coordinen el moviment, com el cerebel. L’atàxia es pot limitar a un costat del cos, que es coneix com hemiataxia. Hi ha diverses causes possibles per a aquests patrons de disfunció neurològica. La distaxia és un grau d’atàxia lleu. L’atàxia de Friedreichs presenta l’anormalitat com a símptoma més present. La paraula és del grec α- + -τάξις = "falta d'ordre".

• Dystaxia (substantiu)

  atàxia

• Ataxia (substantiu)

  Falta de coordinació durant la realització de moviments voluntaris, que poden semblar malestar, inexactitud o inestabilitat.

• Ataxia (substantiu)

  
  

  La condició d’un polímer en què l’orientació de les subunitats és aleatòria

• Ataxia (substantiu)

  Trastorn; irregularitat.

• Ataxia (substantiu)

  la pèrdua del control total dels moviments corporals.

• Ataxia (substantiu)

  Trastorn; irregularitat.

• Ataxia (substantiu)

  Irregularitat en malalties o en les funcions.

• Ataxia (substantiu)

  Pèrdua de coordinació en els músculs voluntaris, especialment en les extremitats; una incapacitat per coordinar moviments musculars voluntaris; produeix moviments inestables i marxa impressionant. Vegeu també atàxia locomotora, una atàxia que es produeix en intentar realitzar moviments musculars coordinats.

• Ataxia (substantiu)

  incapacitat de coordinar moviments musculars voluntaris; moviments inestables i marxa impressionant