Content
Famós (adjectiu)
Ben conegut.
Famós (adjectiu)
A la vista del públic.
"Algunes persones només són famoses dins de la seva ciutat".
Famós (verb)
Fer famós; per aportar renom a.
Infame (adjectiu)
Tenir una mala reputació, discrepable; notòriament dolent, desagradable o dolent; àmpliament conegut, sobretot per alguna cosa dolenta.
"Era un traïdor infame."
"Va ser un perjurós infame".
Infame (adjectiu)
Causa de la infàmia; desgraciat.
"Aquesta obra famosa fa malbé tots els implicats".
Infame (adjectiu)
Sotmès a un càstig judicial que privava a la persona infame de certs drets; això incloïa la prohibició d’exercir càrrecs públics, exercir la franquícia, rebre una pensió pública, prestar servei d’un jurat o donar testimoni en un tribunal judicial.
Famós (adjectiu)
Celebrat en fama o reportatge públic; reconegut; mach parlava de; distingit en història; - s'utilitza en un sentit bo o dolent, principalment el primer; sovint seguit de for; com, famós per l’erudició, per l’eloqüència, per l’habilitat militar; un famós pirata.
Infame (adjectiu)
De molt mal reportatge; tenir una reputació del pitjor tipus; retingut en abominació; culpable d’alguna cosa que s’exposi a la infàmia; base; notòriament vil; detestable; com, un traïdor infame; un perjurós infame.
Infame (adjectiu)
Causar o produir infàmies; detesta mereixedora; escandalós fins al darrer grau; com, un acte infame; vicis infames; corrupció infame.
Infame (adjectiu)
Marcat amb infàmia per condemna d’un delicte; com, de dret comú, una persona infame no pot ser testimoni.
Infame (adjectiu)
Tenir un mal nom com a lloc on es va cometre un delicte odiós o com a associat a alguna cosa detestable; per tant, desafortunat; perillós; perillós.
Famós (adjectiu)
àmpliament conegut i estimat;
"un famós actor"
"un músic celebrat"
"un famós científic"
"un jutge il·lustre"
"un notable historiador"
"un pintor de renom"
Infame (adjectiu)
tenir una reputació extremadament dolenta;
"un famós gàngster"
"el districte de la cuneta era notori pel vici"