Content
Adéu (substantiu)
Un desig de felicitat o seguretat a la separació, especialment una sortida permanent
"adéu | adieu"
Adéu (substantiu)
Una sortida; l’acte de marxar
Adéu (adjectiu)
Partida, valedictòria, final.
"un discurs de comiat;"
"la gira de comiat de les bandes"
Adéu (interjecció)
Adéu.
"Va dir" Adéu! "I va marxar."
Adéu (verb)
Despedir-se o acomiadar-se.
Adéu (interjecció)
; una fórmula usada per a una altra persona o persones quan el parlant, escriptor o persona dirigida se'n va.
Adéu (substantiu)
Un adéu, el desig de comiat amb algú.
"John es va acomiadar de Rebecca per desitjar-li sort durant les vacances."
Adéu (verb)
Dir adéu; desitjar adéu a algú en desviar-se.
Adéu (interjecció)
Anar bé; adéu; adieu; - Aplicada originalment a una persona que se’n va, però ara per costum s’aplica tant als que se’n van com als que es queden. Sovint està separat pel pronom; com, us salta bé; i a vegades s'utilitza només com a expressió de separació; com, adéu l'any; adéu, dolços; és a dir, us acomiado.
Adéu (substantiu)
Un desig de felicitat o benestar a partir; el compliment de separació; un comiat; adieu.
Adéu (substantiu)
Acte de sortida; deixi de prendre; una última mirada o una referència a alguna cosa.
Adéu (adjectiu)
Partició; valedictòria; final; com, un discurs de comiat; la seva proa de comiat.
Adéu (substantiu)
un reconeixement o expressió de bona voluntat en separar-se
Adéu (substantiu)
l’acte de marxar educadament;
"li van agradar les llargues despedides"
"es va acomiadar"
"La separació és una dolça tristesa"
Adéu (substantiu)
una nota de comiat;
"Es van acomiadar"
