Content
Vigent (verb)
ortografia obsoleta de l'aplicació
Fer complir (verb)
Per mantenir, imposar o fer realitat alguna cosa, no necessàriament per força. a partir del 17thc.
"La policia hi és per fer complir la llei".
Fer complir (verb)
Donar força o força a; afirmar, emfatitzar. a partir del 15thc.
"La víctima va poder aplicar les seves proves contra el presumpte autor".
Fer complir (verb)
Enfortir (un castell, ciutat etc.) amb tropes addicionals, fortificacions, etc. 14th-18thc.
Fer complir (verb)
Per intensificar, fer més fort, afegir força a. 14th-18thc.
Fer complir (verb)
Exercir-se, esforçar-se. 14th-17thc.
Fer complir (verb)
Obligar, obligar (algú o alguna cosa); forçar. a partir de les 16thc.
Fer complir (verb)
Fer o guanyar per la força; forçar.
"fer complir un passatge"
Fer complir (verb)
Posar en marxa o actuar per violència; conduir.
Fer complir (verb)
Donar força a; enfortir; vigoritzar; per instar amb energia.
"per fer complir arguments o sol·licituds"
Fer complir (verb)
Urgir; empipar-se fort; per posar molta estrès.
Fer complir (verb)
Provar; d’evidenciar.
Fer complir
Per posar força; forçar; constrenyir; obligar; així com, fer complir l’obediència a les ordres.
Fer complir
Fer o guanyar per la força; obtenir per força; així com, fer complir un passatge.
Fer complir
Posar en marxa o actuar per violència; conduir.
Fer complir
Donar força a; enfortir; vigoritzar; instar amb energia; així com, fer complir arguments o sol·licituds.
Fer complir
Posar en vigor; provocar que tingui efecte; donar efecte a; executar amb vigor; així com, fer complir les lleis.
Fer complir
Urgir; empipar-se fort; per posar molta estrès.
Fer complir (verb)
Intentar la força.
Fer complir (verb)
Provar; d’evidenciar.
Fer complir (verb)
Enfortir; per créixer fort.
Fer complir el nom
Força; força; poder.
Fer complir (verb)
vetllar pel compliment de les lleis i normes;
"Aplica les regles a tothom"
Fer complir (verb)
obligar-se a comportar-se d’una determinada manera;
"Les relacions socials imposen cortesia"
