Content

• Moral

  
  

  Morale, també conegut com esprit de corps (pronunciació francesa:), és la capacitat que tenen els membres d’un grup de mantenir la creença en una institució o objectiu, particularment davant l’oposició o la dificultat. Les figures de l’autoritat se solen referir a Morale com un judici genèric de valor de la força de voluntat, l’obediència i l’autodisciplina d’un grup encarregat de complir les tasques assignades per un superior. Segons Alexander H. Leighton, "la moral és la capacitat d'un grup de persones de reunir-se de forma permanent i coherent amb la finalitat d'un objectiu comú". La moral és important en l'exèrcit, ja que millora la cohesió d'unitats. Sense una bona moral, una força serà més probable que renunciï o es rendeixi. La moral es valora generalment a nivell col·lectiu i no individual. En temps de guerra, la moral civil també és important. Es considera que Esprit de corps és una part important d’una unitat de lluita.

  
  

• Moralitat

  La moralitat (del llatí moralis "manera, caràcter, comportament adequat") és la diferenciació d'intencions, decisions i accions entre aquelles que es distingeixen com a pròpies i aquelles que són impropis. La moral pot ser un cos d’estàndards o principis derivat d’un codi de conducta d’una determinada filosofia, religió o cultura determinada, o pot derivar d’un estàndard que una persona creu que hauria de ser universal. La moral també pot ser específicament sinònim de "bondat" o "rectitud". La filosofia moral inclou l’ontologia moral, que és l’origen de la moral i l’epistemologia moral, que és el coneixement de la moral. S’han proposat diferents sistemes d’expressió de la moral, inclosos sistemes ètics deontològics que s’adhereixen a un conjunt de regles establertes, i sistemes ètics normatius que consideren el propi mèrit de les accions. Un exemple de filosofia ètica normativa és la Regla d’Or, que afirma que: “Cal tractar els altres com un voldria que els altres es tractessin a si mateix”. La immoralitat és l’oposició activa a la moral (és a dir, l’oposició a la que és bona o correcta), mentre que l’amoralitat es defineix de manera diferent com a desconeixement, indiferència o incredulitat en un conjunt particular de normes o principis morals.

  
  

• Morale (substantiu)

  La capacitat de les persones per mantenir la creença en una institució o un objectiu, o fins i tot en un mateix i en els altres.

  "Després que la moral dels acomiadaments fos en tot moment baixa, estaven tan despatxats, no es feia res".

  "La moral és una qualitat important en els soldats. Amb una bona moral es carregaran en una calamarsa; sense que ni tan sols es creui un carrer".

• Moralitat (substantiu)

  Reconeixement del comportament d’una manera destinada a produir resultats moralment bons.

• Moralitat (substantiu)

  Un conjunt de regles socials, costums, tradicions, creences o pràctiques que especifiquen formes de conducta adequades i acceptables.

• Moralitat (substantiu)

  Conjunt de principis d'orientació personal per a la conducta o una idea general de com comportar-se, respectable o no.

• Moralitat (substantiu)

  Una lliçó o pronunciació que conté consells sobre un comportament adequat.

• Moralitat (substantiu)

  La filosofia moral, la branca de la filosofia que estudia els motius i la naturalesa de la justícia, la falta, el bé i el mal.

• Moralitat (nom)

  Una teoria particular sobre els motius i la naturalesa de la rectitud, la falta, el bé i el mal.

• Morale (substantiu)

  La condició moral, o la condició en altres aspectes, en la mesura que estigui afectada o depenent de consideracions morals, com ara zel, esperit, esperança i confiança; estat mental, com a cos d’homes, exèrcit i similars.

• Moralitat (nom)

  La relació de conformitat o inconformitat amb la norma o norma moral; qualitat d'una intenció, d'un personatge, d'una acció, d'un principi o d'un sentiment, quan és tractat per l'estàndard del dret.

• Moralitat (substantiu)

  La qualitat d'una acció que la fa bona; la conformitat d’un acte amb l’estàndard de dret acceptat.

• Moralitat (substantiu)

  Les doctrines o regles dels deures morals, o els deures dels homes en el seu caràcter social; ètica.

• Moralitat (substantiu)

  La pràctica dels deures morals; rectitud de la vida; conformitat amb l’estàndard de dret; virtut; així, sovint admirem la cortesia dels homes la moralitat dels quals qüestionem.

• Moralitat (substantiu)

  Una mena de joc al·legòric, anomenat perquè consistia en discursos en elogi de la moral entre actors que representaven personatges com Caritat, Fe, Mort, Vici, etc. Aquestes obres de teatre eren exposades ocasionalment fins al regnat d’Enric VIII.

• Moralitat (substantiu)

  Intenció; significat; moral.

• Morale (substantiu)

  un estat de benestar psicològic individual basat en un sentiment de confiança, una utilitat i un propòsit

• Morale (substantiu)

  l’esperit d’un grup que fa que els membres vulguin que el grup tingui èxit

• Moralitat (substantiu)

  preocupar-se per la distinció entre el bé i el mal o el dret i el mal; bona o bona conducta

• Moralitat (substantiu)

  motivació basada en idees de correcte i equivocat