Content

La diferència principal entre Neuron i Axon és que la El neuron és una cèl·lula excitable elèctricament i L’axó és un llarg procés d’una neurona que condueix impulsos nerviosos, normalment allunyats del cos cel·lular fins als terminals i varicositats, que són llocs d’emmagatzematge i alliberament d’un neurotransmissor.

• Neurona

  Una neurona, també coneguda com a neurona (ortografia britànica) i cèl·lula nerviosa, és una cèl·lula excitable elèctricament que rep, processa i transmet informació mitjançant senyals elèctrics i químics. Aquests senyals entre neurones es produeixen a través de connexions especialitzades anomenades sinapsis. Les neurones es poden connectar entre elles per formar circuits neuronals. Les neurones són els components primaris del sistema nerviós central, que inclou el cervell i la medul·la espinal i del sistema nerviós perifèric, que comprèn el sistema nerviós autònom i el sistema nerviós somàtic. Hi ha molts tipus de neurones especialitzades. Les neurones sensorials responen a un tipus determinat d’estímul com el tacte, el so o la llum i tots els altres estímuls que afecten les cèl·lules dels òrgans sensorials, i el converteixen en un senyal elèctric mitjançant transducció, que després s’envia a la medul·la espinal o al cervell. Les neurones motores reben senyals del cervell i de la medul·la espinal per controlar-ho tot, des de les contraccions musculars fins a la sortida glandular. Els interneurons connecten les neurones a altres neurones de la mateixa regió del cervell o de la medul·la espinal a les xarxes neuronals. Una neurona típica consisteix en un cos cel·lular (soma), dendrites i un axó. El terme neurita s'utilitza per descriure una dendrita o un axó, particularment en la seva etapa no diferenciada. Les dendrites són estructures primes que sorgeixen del cos cel·lular, sovint que s’estenen per centenars de micròmetres i es ramificen diverses vegades, donant lloc a un "arbre dendrític" complex. Un axó (també anomenat fibra nerviosa) és una extensió (procés) cel·lular especial que sorgeix del cos cel·lular en un lloc anomenat turó axó i viatja a distància, fins a 1 metre en humans o encara més en altres espècies. La majoria de les neurones reben senyals a través de les dendrites i els senyals de sortida a l’axó. Molts axons sovint s'agrupen en fascicles que formen els nervis del sistema nerviós perifèric (com ara fils de cables que formen cables). Els conjunts d’axons del sistema nerviós central s’anomenen tractes. El cos cel·lular d’una neurona dóna lloc a múltiples dendrites, però mai a més d’un axó, tot i que l’axó pot ramificar-se centenars de vegades abans que s’acabi. A la majoria de sinapsis, els senyals s’envien des de l’axó d’una neurona a una dendrita d’una altra. Tanmateix, hi ha moltes excepcions a aquestes regles: per exemple, les neurones poden tenir dendrites o tenir axó i les sinapsis poden connectar un axó a un altre axó o una dendrita a una altra dendrita. Totes les neurones són elèctricament excitables, a causa del manteniment de gradients de tensió a través de les seves membranes mitjançant bombes d’ions impulsades metabòlicament, que es combinen amb canals d’ions incrustats a la membrana per generar diferències de concentració intracel·lulars versus extracel·lulars d’ions com sodi, potassi, clorur i calci. Els canvis en el voltatge de la membrana creuada poden alterar la funció dels canals iònics depenents de la tensió. Si la tensió canvia en una quantitat prou gran, es genera un pols electroquímic complet o nul anomenat potencial d’acció i aquest canvi de potencial de membrana creuada viatja ràpidament per l’axó de les cèl·lules i activa les connexions sinàptiques amb altres cèl·lules quan arriba. En la majoria dels casos, les neurones són generades per tipus especials de cèl·lules mare durant el desenvolupament cerebral i la infància. Les neurones del cervell adult generalment no experimenten divisió cel·lular. Els astròcits són cèl·lules glials en forma d’estels que també s’han observat que es converteixen en neurones en virtut de la pluripotència característica de les cèl·lules mare. La neurogènesi cessa en gran mesura durant l'edat adulta a la majoria de zones del cervell. Tanmateix, hi ha una forta evidència per generar un nombre substancial de noves neurones en dues zones cerebrals, l’hipocamp i el bulb olfactiu.

  
  

• Axon

  Un axó (del grec ἄξων áxōn, eix), o fibra nerviosa, és una projecció llarga i esvelta d’una cèl·lula nerviosa o neurona, en vertebrats, que condueix normalment impulsos elèctrics coneguts com a potencials d’acció allunyats del cos de les cèl·lules nervioses. La funció de l’axó és transmetre informació a diferents neurones, músculs i glàndules. En determinades neurones sensorials (neurones pseudounipolars), com les de tacte i calor, els axons s’anomenen fibres nervioses aferents i l’impuls elèctric viatja al llarg d’aquestes des de la perifèria fins al cos cel·lular, i des del cos cel·lular fins a la medul·la espinal al llarg d’un altre. branca del mateix axó. La disfunció de l’axó ha causat molts trastorns neurològics heretats i adquirits que poden afectar tant les neurones perifèriques com les centrals. Les fibres nervioses es classifiquen en tres tipus: les fibres nervioses del grup A, les fibres nervioses del grup B i les fibres nervioses del grup C. Els grups A i B són mielinitzats, i el grup C són no mielinitzats. Aquests grups inclouen tant les fibres sensorials com les motores. Una altra classificació agrupa només les fibres sensorials com a Tipus I, Tipus II, Tipus III i Tipus IV. Un axó és un dels dos tipus de protuberències citoplasmàtiques del cos cel·lular d’una neurona; l'altre tipus és una dendrita. Els axons es distingeixen de les dendrites per diverses característiques, incloent-ne la forma (les dendrites solen quedar més baixes mentre que els axons solen mantenir un radi constant), la longitud (les dendrites estan restringides a una petita regió al voltant del cos de la cèl·lula mentre que els axons poden ser molt més llargs) i la seva funció (les dendrites reben senyals mentre que els axons els transmeten). Alguns tipus de neurones no tenen axó i transmeten senyals de les seves dendrites. En algunes espècies, els axons poden derivar de dendrites i es coneixen com dendrites portadores d'axons. Cap neurona mai té més d’un axó; Tanmateix, en invertebrats com insectes o sangoneres, l’axó de vegades consta de diverses regions que funcionen més o menys independentment les unes de les altres. Els àxons estan coberts per una membrana coneguda com a axolema; el citoplasma d’un axó s’anomena axoplasma. La majoria dels axons es ramifiquen, en alguns casos amb molta profusió. Les branques finals d’un axó s’anomenen telodendria. L’extrem inflat d’un telodendró es coneix com el terminal axó que s’uneix al dendró o al cos cel·lular d’una altra neurona formant una connexió sinàptica. Els axons entren en contacte amb altres cèl·lules -normalment altres neurones, però a vegades, cèl·lules musculars o glàndules- en unions anomenades sinapsis. En algunes circumstàncies, l’axó d’una neurona pot formar una sinapsi amb les dendrites de la mateixa neurona, resultant en una autapsa. En una sinapsi, la membrana de l’axó s’uneix estretament a la membrana de la cèl·lula diana, i estructures moleculars especials serveixen per transmetre senyals elèctrics o electroquímics a través del buit. Algunes connexions sinàptiques apareixen al llarg de la longitud d’un axó a mesura que s’estén: aquestes s’anomenen sinapsis en passant ("de pas") i poden ser entre centenars o fins i tot milers al llarg d’un axó. Altres sinapsis apareixen com a terminals als extrems de les branques axonals. Un únic axó, amb totes les seves branques agrupades, pot innervar diverses parts del cervell i generar milers de terminals sinàptics. Un feix d’axons formen un tracte nerviós al sistema nerviós central, i un fascicle al sistema nerviós perifèric. En els mamífers placentaris, el tracte de substància blanca més gran al cervell és el corpus callosum format per uns 20 milions d’axons al cervell humà.

  
  

• Neuron (substantiu)

  Cèl·lula del sistema nerviós, que condueix impulsos nerviosos; format per un axó i diverses dendrites. Les neurones estan connectades mitjançant sinapsis.

• Neuron (substantiu)

  Un nervi d’una ala d’insectes.

• Axon (substantiu)

  Una fibra nerviosa que és una projecció esvelta llarga d’una cèl·lula nerviosa i que condueix els impulsos nerviosos allunyats del cos de la cèl·lula fins a una sinapsi.

• Axon (substantiu)

  el llarg fil conductor d'una cèl·lula nerviosa al llarg del qual es condueixen impulsos des del cos cel·lular fins a altres cèl·lules.

• Neuron (substantiu)

  El cervell i la medul·la espinal; l’eix cerebro-espinal; mielencefaló.

• Neuron (substantiu)

  La característica cèl·lula especialitzada que forma part del sistema nerviós, que serveix per conduir impulsos elèctrics cap a i des del cervell, i també entre altres parts del cos, i composta per un cos cel·lular principal, l’axó, amb un nombre variat de processos de longitud variable, les dendrites; una cèl·lula nerviosa. El moviment i el comportament d’animals superiors depèn dels senyals transmesos per aquestes cèl·lules nervioses.

• Neuron (substantiu)

  una cèl·lula especialitzada en conduir impulsos nerviosos

• Axon (substantiu)

  fibra nerviosa llarga que s’allunya del cos cel·lular de la neurona