Content
Objectiu (adjectiu)
O relacionat amb un objecte material, l’existència real o la realitat.
Objectiu (adjectiu)
No està influït per les emocions o els prejudicis.
Objectiu (adjectiu)
Basat en fets observats.
Objectiu (adjectiu)
O relacionar-se amb un substantiu o pronom que s'utilitza com a objecte d'un verb.
Objectiu (adjectiu)
O relacionats amb la conjugació verbal que indica l'objecte (pacient) d'una acció. En descripcions lingüístiques de Tundra Nenets, entre d’altres.
Objectiu (substantiu)
Un objecte material que existeix físicament.
Objectiu (substantiu)
Un objectiu pel qual es busca.
Objectiu (substantiu)
El cas objectiu.
"cas objecte | cas objectiu"
Objectiu (substantiu)
un substantiu o pronom en el cas objectiu.
Objectiu (substantiu)
La lent o lents d'una càmera, un microscopi o un altre dispositiu òptic més proper a l'objecte que s'està examinant.
Esbiaixat (adjectiu)
exhibició de biaix; prejudicis
"El diari va donar un relat esbiaixat de l'incident".
Esbiaixat (adjectiu)
inclinat en un inclinat
"La taula tenia un avantatge esbiaixat."
Esbiaixat (adjectiu)
sobre el qual s'aplica un biaix elèctric
Esbiaixat (adjectiu)
presentant una distorsió sistemàtica dels resultats degut a un factor no permès en la seva derivació.
Objectiu (adjectiu)
O pertanyent a un objecte.
Objectiu (adjectiu)
O pertanyent a un objecte; contingut o objecte de la naturalesa o posició d'un objecte; cap a fora; extern; extrínsec; - un epítet aplicat a tot allò que és exterior a la ment, o que és simplement un objecte de pensament o sentiment, en contraposició a estar relacionat amb pensaments de sentiments i oposat a subjectius.
Objectiu (adjectiu)
Imparcial; sense prejudicis; Fira; sense influència per sentiments o interessos personals; considerant només els fets d'una situació no relacionada amb l'observador; - de judicis, opinions, avaluacions, conclusions, processos de raonament.
Objectiu (adjectiu)
Pertany o es designa al cas que segueix un verb transitiu o una preposició, essent aquell cas en el qual se situa l'objecte directe del verb. Vegeu Acusatiu, núm.
Objectiu (substantiu)
El cas objectiu.
Objectiu (substantiu)
Un got d'objecte; anomenat també lent objectiu. Vegeu a Objecte, núm.
Objectiu (substantiu)
Igual que el punt objectiu, a l'Objectiu, a.
Objectiu (substantiu)
l'objectiu que es vol assolir (i que es creu que es pot assolir);
"L'únic objecte del seu viatge era veure els seus fills"
Objectiu (substantiu)
la lent o sistema de lents més propers a l'objecte que s'està veient
Objectiu (adjectiu)
no distorsionat per l’emoció o el biaix personal; basat en fenòmens observables;
"una valoració objectiva"
"evidència objectiva"
Objectiu (adjectiu)
servir o indicar l'objecte d'un verb o de determinades preposicions i utilitzat per a altres propòsits;
"cas objectiu"
"finals acusatius"
Objectiu (adjectiu)
emfasitzar o expressar les coses tal com es perceben sense distorsió de sentiments ni interpretació personal;
"art objectiu"
Objectiu (adjectiu)
pertinença a experiència immediata de coses o esdeveniments reals;
"beneficis concrets"
"un exemple concret"
"no hi ha proves objectives del tipus"
Esbiaixat (adjectiu)
afavorir una persona o bàndola sobre una altra;
"un compte esbiaixat del procés"
"Una decisió que va ser parcial a l'acusat"
Esbiaixat (adjectiu)
excessivament dedicat a una facció
